El SOC només troba treballadors per al 30% de les ofertes que tramita

El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) només va cobrir el 29,5% de les ofertes de feina que les empreses li van confiar el 2014. Un estudi elaborat per un professor de la Universitat de Barcelona posa en relleu que la capacitat d'intermediació del SOC es troba molt per sota de la resta d'oficines de col·locació públiques, que se situa al 72,8% al conjunt espanyol. Malgrat ser la comunitat amb més pes en l'economia, les places encarregades a aquestes oficines només van representar el 6,3% del total estatal, cosa que reflecteix la “desconfiança” que les empreses tenen en l'eficàcia d'aquest organisme, segons l'informe.

El nombre de llocs de feina oferts a través del SOC va caure en picat durant els primers anys de la crisi. Les 111.000 places gestionades el 2007 es van reduir a 18.400 el 2012. Des de llavors, la xifra s'ha anat recuperant fins a aconseguir les 29.900 de l'any passat.

Mentre que les ofertes disminuïen, el nombre d'aturats es disparava, i com que passar pel SOC és un pas obligatori per cobrar la prestació per desocupació, a l'organisme se li va fer més fàcil cobrir els llocs que els sol·licitaven. El 2007, només va trobar candidats per l'11,6% dels 111.000 llocs de treball que va registrar. El 2011, en canvi, va aconseguir resoldre el 41,5% de peticions.

Però des de llavors la seva taxa d'èxit ha tornat a decréixer fins al 29,5% de l'any passat. El SOC intervé en menys d'una de cada 100 col·locacions i només dues de cada 100 vacants passen per les seves oficines, segons l'estudi.

“En termes de gent a la qual li aconsegueix treball, el SOC està entre els últims serveis d'ocupació d'Espanya”, ha afirmat l'autor de l'informe, el professor del Departament de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona Joan Antoni Alujas. “La gent recorre a altres vies per buscar feina, com familiars o portals d'Internet, i en troba a través d'aquestes vies abans que del SOC”, ha afegit.

Els empresaris també prefereixen aquestes vies alternatives per trobar candidats, segons l'estudi. El grau baix d'utilització d'aquest servei públic, per tant, seria conseqüència de la “desconfiança en el SOC com a intermediari eficaç al mercat de treball”, recull el document.

La diferència radica que altres opcions com les empreses de treball temporal (ETT) són més ràpides a l'hora de gestionar la mà d'obra. “Les ofertes són poques i encara així el percentatge que no es cobreix és alt. Així que si un empresari veu que no li aconsegueixes algú o que trigues molt, la propera vegada ja no tornarà”, ha explicat Alujas. El professor atribueix l'escassa col·locació al fet que la majoria de candidats apuntats a l'atur no compleix els requisits de formació o disponibilitat. “En canvi, la gent que va a una ETT està disposada a acceptar el que hi hagi”, ha assegurat.

Un altre dels motius de la ineficàcia del SOC com a intermediari seria “l'escassa professionalització del personal i la falta de recursos humans i materials”. La plantilla del SOC s'ha reduït un 31% durant els últims cinc anys, segons dades del Departament d'Empresa. Poc més de 1.300 persones treballen a la institució encarregada d'atendre el mig milió d'aturats registrats a les oficines d'ocupació.

Una portaveu del Departament d'Empresa, del qual depèn el SOC, ha rebutjat la validesa de l'estudi, ja que considera que “la metodologia no és adequada” perquè ha utilitzat com a font el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) i no “les dades directes” de l'organisme. “Tampoc creiem que s'hagi de mesurar l'eficàcia dels serveis públics d'ocupació tenint en compte només una de les activitats que realitza, que és la d'intermediació, quan el SOC també ofereix formació i orientació als usuaris”, ha afegit.

El portaveu de CGT, Moisès Rial, ha advocat per dotar de més recursos el SOC en comptes de fomentar que se subcontractin serveis a les agències de col·locació: “Si recorrem al sector privat, aquesta epidèmia d'atur estructural es farà endèmic”. La secretària d'Estat de Benestar i Treball d'UGT de Catalunya, Laura Pelay, ha coincidit que s'ha d'ampliar el personal perquè la institució pugui ser més proactiva: “Quan més aturats hi ha hagut ha estat quan menys personal ha tingut. Estan desbordats i és precisament aquest col·lapse el que fa que la gestió de les ofertes sigui tan lenta”.