La Generalitat perd nou milions amb les seves cinc estacions d’esquí

La meteorologia no va donar treva l'any passat a les estacions d'esquí pertanyents a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). La necessitat de connectar els canons davant de l'escàs gruix de neu natural i la reducció dels forfets venuts ha provocat que les pèrdues de les cinc instal·lacions es disparessin un 9,3% i s'aproximessin als nou milions d'euros (8,93 milions). Aquest impacte ha tingut lloc el mateix any en què el Govern català ha assumit la titularitat de l'estació de Boí Taüll, aquesta vegada a través d'Avançsa, per evitar que es desequilibressin a l'excés els comptes del Grup FGC.

La memòria econòmica de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, publicada el juliol passat, mostra com els ingressos de les estacions d'esquí han caigut prop d'un 6%, mentre que les pèrdues han crescut a un ritme més gran. Darrere aquestes xifres s'amaga un altre any en què les condicions meteorològiques no han acompanyat. Les instal·lacions s'han obert menys dies durant l'exercici a causa que el gruix de neu originat per les precipitacions ha estat petit i, fins i tot, s'ha optat per crear menys neu artificial que altres anys perquè el temps no ha acompanyat. Tot i que aquesta precaució ha causat un mal major en evitar una despesa més elevada, el resultat net ha estat pitjor que l'any anterior.

A la Generalitat només li queda esperar el bon (o mal) temps per intentar evitar les pèrdues que s'acumulen any rere any en unes estacions que s'han convertit en un suport vital per a les economies de les comarques on se situen, en alguns casos també a l'estiu. L'executiu sosté que generen un impacte econòmic de 350 milions d'euros anuals, per aquest motiu les manté obertes i que, fins i tot, es planteja cada any aportacions noves per solucionar els problemes de capital.

El 2014, a més d'assumir la titularitat de Boí Taüll per un valor de 8,3 milions d'euros –7,3  en concepte d'un crèdit de l'Institut Català de Finances–, va destinar dos milions d'euros més a l'estació de Vallter, que amenaçava fallida si no se li injectava capital.

L'estació de La Molina és la que més esquiadors rep. L'any passat va tenir 177.859 usuaris a l'hivern (un 4,5% menys) als quals s'han d'afegir 61.373 més que van utilitzar el forfet Alp 2500, que permet esquiar també a l'estació privada de Masella. A l'estiu, va tenir 21.942 visitants. En total la venda de forfets va generar uns ingressos de 3,7 milions d'euros, un 6,2% menys.

El pressupost es va completar amb 932.000 euros més procedents d'altres activitats, fins a completar els 4,68 milions d'euros. L'estació, destinada a ser una de les seus de l'avortada candidatura dels Jocs d'Hivern de Barcelona, ha perdut tres milions d'euros el 2014, un 7,8% més.

Ferrocarrils perd 23,8 milions

L'estació més deficitària l'any passat va ser Vall de Núria, que està menys subjecta a l'activitat comercial generada pels esquiadors. Va perdre 3,65 milions d'euros, un 19% més que el 2013. Pels seus dominis només hi van esquiar 31.167 persones (un 14,2% menys). En canvi, el cremallera que va de Ribes de Freser a Núria va transportar 266.000 persones i els seus ingressos van ser de 2,6 milions, cosa que suposa una millora del 6% respecte a un any abans.

En el cas d'Espot i Port Ainé, que comparteixen comptabilitat, les pèrdues van créixer un 15% i es van situar als 1,4 milions d'euros. Entre les dues estacions van perdre més de 19.000 esquiadors i els seus ingressos se'n van ressentir: 1,4 milions d'euros, un 19% menys. En aquest cas, s'explica en part pel tancament de Port Ainé durant l'estiu.

Les pèrdues de les estacions d'esquí no són les úniques de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que en el seu conjunt ha tancat l'exercici amb un resultat net negatiu de 23,8 milions, 1,7 milions més que un any abans. Encara així, l'operadora de l'Administració catalana considera que el 2014 ha obtingut un dels millors exercicis pel que fa als seus ferrocarrils, en remarcar que ha tingut el millor índex de cobertura de la seva història, que s'ha situat en el 93,18%. Aquest indicador es refereix a quina part dels ingressos cobreix les despeses d'explotació. L'augment dels ingressos vinculat a l'augment dels passatgers, al transport de les mercaderies i a la comercialització de serveis ha contribuït a aquesta millora. Més de 77 milions de persones van utilitzar els ferrocarrils, un 2,3% més que en l'exercici 2013.