Un Lorenzo majestuós venç a Brno

Per Lorenzo, no hi ha res com una pista buida. Poques coses se li donen millor que dibuixar la seva traçada sobre l'asfalt amb l'horitzó net. Així és com defensa més bé les seves línies, com executa més bé les seves frenades; és la millor manera d'imposar el seu ritme, d'aplicar aquella constància que sempre l'ha marcat, d'exhibir la delicadesa del seu pilotatge. Sovint, l'incomoda haver de seguir una altra roda, el distreu rodar darrere de rivals que, com Márquez, tenen unes formes molt diferents de les seves. A ell no li agrada allargar la frenada, sinó passar com més temps millor inclinat, de complicitat amb els pianos que delimiten les corbes en les quals treu temps magnífics. Prefereix córrer només, no barallar-se amb ningú. Total, per ell la diversió és una altra cosa, no una cursa de motos.

De la seva professió, Lorenzo en gaudeix a la seva manera. De la seva moto, en gaudeix en curses com la d'aquest diumenge, en les quals amb amb prou feines unes dècimes més de velocitat que la resta i amb la magnífica gestió de les gomes que li permet el seu estil fi –poc agressiu amb el pneumàtic davanter (alguna cosa important en aquest circuit de Brno que tant ha castigat el tren davanter aquest cap de setmana); acurat amb el de darrere, que l'esprem al màxim fins i tot quan la goma està més desgastada, com en aquest gran premi de la República Txeca–, és capaç d'obrir una bretxa que es va fent gran molt poc a poc. Així sentencia els seus rivals. Sense més filigranes. Sense més avançaments que els que, potser, hagi de fer en les primeres corbes, una cosa que ni tan sols ha necessitat a Brno, on sortia des de la pole i on ha arrencat amb convicció i amb la confiança que li dóna des de fa temps el compromís assolit amb l'embragatge de la seva Yamaha.

Lorenzo ha estat treballant en aquest triomf des del divendres, quan va ser el més ràpid dels que van córrer a la pista txeca, quan es va convèncer que l'oportunitat d'atacar el liderat del Mundial no se li podia escapar. Va atrapar cert avantatge el dissabte, quan a més de ritme, va demostrar que també tenia l'explosivitat necessària per imposar-se en una volta. Va aplicar les seves dues armes quan es va apagar el semàfor: l'explosivitat i la constància.

Només Márquez ha pogut seguir el seu ritme en un primer gir fulgurant que ha deixat Rossi, embullat, atrapat entre dues Ducati, a més de dos segons de distància. El d'Honda ha resistit unes quantes voltes. Set, per ser exactes. Llavors, amb tres girs magnífics el mallorquí ha sentenciat la cursa. En arribar a l'equador de la prova li treia al campió del món 1,6 segons d'avantatge. I el seu company d'equip ja estava a gairebé sis segons, un món.

Lorenzo és el nou líder del Mundial, empatat a punts amb Rossi però amb dues victòries més que ell, cinc.