Ramón Laso, el psicòpata que matava per amor

Ramón Laso és un psicòpata amb un historial de, com a mínim, quatre víctimes mortals. Tots els homicidis els va perpetrar contra familiars que obstaculitzaven les seves aventures amoroses. Es va apropar tant al crim perfecte que l'Audiència de Tarragona el va condemnar l'octubre passat a 30 anys de presó sense que s'haguessin trobat els cossos de les seves dues últimes víctimes.

L'equip de Pere Sánchez, cap de la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos d'Esquadra, va aconseguir, sense proves biològiques, convèncer un tribunal popular que Laso era un assassí.

És fred, encantador, simpàtic, atent, metòdic i bon conversador. Algú que “no mira… analitza” i, segons Pere Sánchez, “classifica les persones que li suposen un problema i se les treu del mig”.

El 9 de juny del 1988 un tren va decapitar la que era la dona de Ramón Laso, Lolita Camacho, de 25 anys. El maquinista va cremar la sirena de la locomotora, la dona no es va moure ni un mil·límetre. Les rodes del tren la van decapitar. La Guàrdia Civil va tancar el cas com un suïcidi.

El 2 de març del 1989, nou mesos després de la mort de la Lolita, Laso i el seu fill Daniel, de 6 anys, van patir un accident de cotxe. El vehicle va caure per un barranc, el turisme es va cremar i el nen va morir calcinat. Laso va resultar il·lès, va cobrar de l'assegurança prop de tres milions de pessetes i va muntar un videoclub.

El sogre de Laso mai es va creure el suïcidi de la seva filla i l'accident del seu nét. Va contractar un detectiu privat que va constatar que la Lolita havia descobert que Laso li era infidel i havia decidit demanar-li el divorci. L'assassí no volia pagar les compensacions alimentàries que li implicaria la separació i “se'ls va treure del mig”. La Policia Nacional va reobrir la investigació i va aconseguir provar que Laso havia matat la dona, havia col·locat el cos sobre els rails i nou mesos després va cremar el vehicle amb el seu fill dins. El 1993 va ser condemnat a 56 anys de privació de llibertat pels dos crims. Es va acollir a beneficis penitenciaris i després de vuit anys de reclusió va quedar en llibertat.

Quan va sortir de la presó va maquillar el seu passat i va enamorar la portera d'un edifici de la Rambla de Tarragona, Júlia Lamas. Laso era un marit ideal, l'amic idoni, el veí servicial… La relació amb la família de la Júlia era perfecta, sobretot amb la seva germana Mercedes Lamas i el seu marit, Maurici Font, que vivien a 100 metres de la casa adossada on convivien Laso i la Júlia, als Pallaresos (Tarragonès).

El cap de la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos traça un paral·lelisme entre els fets del 1988 i els seus dos últims assassinats, els de la Júlia i el Maurici. Mesos després d'enamorar la Júlia, Laso va entabanar la seva cunyada, Mercedes, i van mantenir diverses trobades sexuals. “Llavors el destorbaven la seva dona i el seu cunyat… ni tan sols s'ho va pensar”, sentencia Pere Sánchez.

El 27 de març del 2009 Laso va demanar al Maurici que l'acompanyés fins a l'hort. El cunyat de l'assassí va acompanyar la seva dona fins a la feina i després va anar fins a l'hort per ajudar el seu assassí.

Ningú ha tornat a veure el Maurici. Aquell dia, Laso es va presentar a la feina de la seva cunyada i alhora amant a les 15.30. L'assassí li va dir que havia vist com la Júlia i el Maurici ho abandonaven tot per viure la seva pròpia història d'amor. Laso va justificar aquest idil·li jurant que la Júlia i el seu cunyat havien descobert la relació que tenia amb la Mercedes i havien girat la truita. El cotxe del Maurici va aparèixer a prop de l'estació de tren de Tarragona.

Pere Sánchez està convençut que Laso ja tenia preparada una fossa a la muntanya. Un lloc que no s'ha trobat mai. Va matar el Maurici, posteriorment va anar a recollir la Júlia a la feina, diversos testimonis els van veure, la va portar al mateix lloc i, segons el policia, després de matar-la, va enterrar els dos cossos.

A partir de llavors, Laso es va dedicar a construir proves falses, fins i tot va trucar a un diari local fent-se passar pel seu cunyat. El mòbil des del qual es va fer la trucada es va trobar a la tauleta de nit de l'assassí. Des del 27 de març del 2009 ningú ha vist ni el Maurici ni la Júlia, no han operat amb els seus comptes bancaris, no han anat al metge... no han existit.

Laso va ser condemnat l'octubre passat a 30 anys de presó. Per primera vegada a Espanya es condemnava algú sense que apareguessin cadàvers, ni restes biològiques, ni armes, i sense que hi hagués confessió.