_
_
_
_

María Pagés es carrega el “mite manipulat” de ‘Carmen’

La bailaora sevillana estrena aquest dijous el seu nou espectacle al Festival de Peralada

La bailaora María Pagés, durant l'espectacle.
La bailaora María Pagés, durant l'espectacle.

Mai he cregut que la Carmen fos una dona lliure, és un invent dels homes, la seva vida la va escriure un home i al llarg de la història ha estat un mite manipulat pel sexe masculí. La meva Carmen és diferent; és una dona polièdrica, forta, feble, valenta, covarda, la meva heroïna té la cara de totes les dones”, afirma la bailaora sevillana, que presenta dijous que ve, al capdavant de la seva companyia, l'espectacle Yo, Carmen al Festival de Peralada.

“He concebut la meva versió de Carmen allunyada de la que han creat altres coreògrafs com Antonio Gades o Ramón Oller. Al meu espectacle no hi ha un Don José ni un torero. El seu protagonista és una dona, un ésser humà i no un objecte de les passions masculines”, explica Pagés.

Aquesta bailaora i coreògrafa és una dona valenta que a través del seu ball madur i intel·ligent ofereix obres compromeses amb el seu temps, cosa que no resta autenticitat al seu flamenc, únicament l'insereix, amb astúcia, en la modernitat. El seu ball faraònic i majestuós tanca els secrets del ball de raça i el seu bell i voluptuós braceig expressa una infinitat de passions mentre que el seu savi i erudit zapateado irromp a terra amb una elegància inaudita.

Amb Yo, Carmen, Pagés ha volgut anar més lluny que en altres ocasions i donar veu a les dones en general i per això ha pres d'excusa el mite de la cigarrera de Merimée. Un autèntic repte per a aquesta magnífica balladora.

“Per crear la meva versió de Carmen he fet un treball de recerca sobre dones que he conegut i les vides de les quals m'han impressionat, una actriu russa de l'època de Stalin, la propietària d'una casa de geishes a Tòquio, una dona nigeriana i la filla d'un activista aborigen d'Austràlia. També he tingut contacte amb associacions de dones maltractades. De totes aquestes vivències he creat la meva heroïna”, afirma.

L'espectacle està dividit en deu escenes, en una narració potent i àgil, que es desenvolupa a través de solos i coreografies corals. Els diferents pals del flamenc i la música de Bizet, juntament amb la música original creada per Rubén Levaniegos, van filant i expressant els sentiments que tanquen l'ànima de la dona contemporània. En escena amb Pagés hi haurà sis bailaores i dos bailaors, a més de la música en directe a càrrec de cinc músics  i dos cantants de flamenc.

“En l'espectacle també m'he volgut servir de la poesia per expressar-me, així s'interpreten textos i poemes de María Zambrano, Akiko Yosano, Margarite Yourcenar i Forug Farrojzad, entre d'altres”, manifesta Pagés.

Un altre dels al·licients de l'espectacle és el vestuari, obra de la mateixa María Pagés, que afirma: “He concebut els vestits com una prolongació i extensió de la nostra pell, cromàticament, es tracta d'un vestit de color carn, que recull la diversitat de la pell humana amb els seus matisos”. La dramatúrgia de Yo, Carmen és d'El Arbi El Harti, director adjunt de la companyía.

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_