La crisi va canviar Mor Sylla de paleta a manter
El senegalès mort en una batuda feia 15 anys que era a Espanya, i ajudava els seus
Mor Sylla era un dels 1.700 senegalesos que viuen a Salou (Tarragona). L'únic familiar que tenia a Espanya era el seu germà, Ibrahima Sylla, que resideix també a la ciutat tarragonina. Tots dos tenien permís de residència. Al Senegal, Mor deixa dues vídues i una filla. Amb 50 anys, en feia uns 15 que havia arribat a Espanya i en feia set que era a la capital de la Costa Daurada. Havia fet altres feines, com ara de peó en una empresa de construcció, però la crisi el va deixar a l'atur i va acabar dedicant-se a la venda il·legal. Necessitava diners per enviar-los al seu país i poder mantenir la seva família. El seu germà, amb més sort, treballa en un restaurant del parc temàtic Port Aventura. De manera diferent, tots dos vivien del turisme. “Mai havia venut droga”, assegura el seu germà per deixar-ho clar a tothom.
Tant Ibrahima com altres compatriotes i coneguts de Mor no li feien cap retret. Era bona persona i sempre que podia ajudava altres companys quan no podien pagar la mercaderia que els venien per poder malviure amb el top manta pels pobles de la costa de Tarragona. Vivia amb quatre persones més, compartint habitació, en un petit apartament de platja ple de coses. “No tenia por de la policia ni de ningú, no tenia enemics”, assegurava aquest dimecres el seu germà, molt més tranquil que el dia de la seva mort. Havia estat detingut altres vegades per la policia també pel fet de vendre de manera il·legal, però els seus compatriotes el tenien per un home de diàleg.
Havia intercedit entre grups de joves manters i la Guàrdia Urbana quan hi havia batudes i situacions tibants amb la policia. Tothom el recorda i tothom el coneixia. Hi havia gent que li devia diners, però ell no tenia pressa per cobrar, sabia que malament que ho passa una persona del Senegal vivint pels carrers de Salou. No era extremament religiós, però sí que exercia de líder entre part de la comunitat senegalesa de la ciutat. Els companys del seu germà neguen que fos el cap del grup de distribució que els Mossos volien desarticular la matinada del dia 11 d'agost quan amb un ariet van trencar la porta de casa seva i fatídicament es va precipitar des d'un balcó i va morir. “Movia productes i ens ajudava, era molt generós”, afirma un home que diu haver viscut alguns mesos amb el germà d'Ibrahima.
El dol necessita descans i repòs. Dimarts, Ibrahima, encara amb llàgrimes als ulls, creia que la policia havia matat voluntàriament el seu germà “per acabar amb el top manta”. La impotència recorria els sentiments d'un home que s'acabava de quedar sol en un país estrany i, potser vist amb els seus ulls, fins i tot hostil a la gent com ell. Ahir ho veia amb més serenitat. Estava convençut que, coneixent com coneixia el seu germà, mai s'hauria llançat al buit, però acceptava “una caiguda per una mala actuació dels Mossos”. Per això ha presentat una denúncia contra la policia catalana.
Però ara té un altre front obert: que el jutge acabi les diligències pericials i forenses per poder iniciar els tràmits per repatriar el cos del seu germà cap al Senegal per ser enterrat. És conscient que serà llarg, però té ganes de tornar al seu país amb el cos de Mor. Per Internet la notícia també ha corregut com la pólvora i la seva família ja n'està informada. Són molts els mitjans internacionals, la majoria francòfons, que es fan ressò de la mort de Mor Sylla. Un amic d'Ibrahima mostra algunes notícies publicades des del seu mòbil, i critica que els mitjans espanyols no apuntin directament a la policia. “Assumim que si no hi hagués hagut l'acció policial aquesta persona estaria viva”, va assumir ahir el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que malgrat això va defensar la intervenció dels agents.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.