Patrimoni dóna el vistiplau a l’enderrocament de l’interior de la galeria Prats

Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona ha donat el vistiplau a l'enderrocament –ja executat– de l'interior de l'espai que va ser la galeria Prats, a la rambla de Catalunya, una intervenció realitzada el 1976 pel prestigiós arquitecte Josep Lluís Sert. L'informe, que dóna via lliure per reprendre les obres iniciades per una marca internacional de sport wear i rellotges Nautica, assegura que les obres no interfereixen en els únics elements protegits al catàleg de Protecció dels Establiments Emblemàtics de la ciutat que són dos: els elements exteriors de la façana i les portes de dos armaris.

El que protegeix aquest catàleg, que forma part del Pla Especial de Protecció i Potenciació de la Qualitat Urbana aprovat inicialment el març de 2015, són exclusivament els elements de la primera vida de l'establiment que des de la dècada dels cinquanta del segle passat i fins a 1976 va ser la Sombrería Prats: de l'exterior, el frontis de granit negre amb la xapa amb el nom de l'establiment i els plafons de vidre i de l'interior, les portes d'uns armaris del subterrani procedents de l'antiga botiga que va obrir el 1845 al carrer Ferran. La fitxa del catàleg fa esment, en l'apartat de dades històriques de l'establiment, que el 1976 el propietari, Joan de Muga –amic de la família Prats– va obrir la galeria d'art Joan Prats mantenint la façana. I afegeix: “L'arquitecte J. Lluís Sert, amic de la família Prats, que acabava de finalitzar la Fundació Miró de Barcelona, es va encarregar de la reforma del local que va incloure la modificació del nivell de la planta baixa”. La morfologia que va donar Sert a l'establiment no s'ha protegit pel catàleg que inclou l'antiga Prats al nivell 2, que suposa la conservació parcial dels elements d'interès.

Del caràcter del catàleg, se'n dedueix que als seus autors –tècnics municipals i professionals externs, segons van informar portaveus municipals– la intervenció de Sert no els va semblar d'interès suficient per garantir que es preservés en un futur. Criteri que no deixa d'estranyar experts en l'obra de Sert i coneixedors del seu valor patrimonial.

Per aquest motiu els actuals arrendataris del negoci, la multinacional Nautica, no va dubtar a entrar i enderrocar tot l'interior després d'enviar un comunicat diferit per realitzar obres menors que va ser admès per l'Ajuntament el 27 de juliol. Tot i que els tècnics municipals van assegurar que les obres se cenyien a l'interior i no es tocaven els elements protegits per la fitxa del catàleg, l'Ajuntament va optar per paralitzar els treballs dilluns passat i que Patrimoni realitzés un informe. Aquest conclou que no s'ha comès cap irregularitat i que no s'ha tocat el que està protegit: “les actuacions que es proposen comporten l'enderrocament d'alguns envans per millorar la funcionalitat, la creació d'una rampa per salvar el desnivell i la retirada i posterior reposició del fals sostre per millorar les instal·lacions”. Aquests elements que configuraven l'espai van ser precisament els dissenyats per Sert i ja no existeixen.

La paradoxa d'aquest cas és que l'anterior arrendatària de l'establiment, la dissenyadora Isabel de Pedro –que va obrir la seva nova botiga l'octubre de 2014, tres mesos després del tancament de la galeria que es va traslladar a Balmes– no va poder tocar absolutament res de l'interior. Ni tan sols obrir una finestra perquè així l'hi van indicar tècnics municipals. Ella es va veure obligada a mantenir l'estructura de nivells i separacions d'espais que va dissenyar Sert.

El consistori argumenta que això va anar així perquè en el moment en què la dissenyadora va arrendar el local estava vigent la suspensió de llicències d'obres i activitats que s'havia ordenat el març del 2014. Fins a tal punt que ni tan sols va poder canviar la llicència d'activitat i va haver de continuar amb l'anterior de galeria d'art i va combinar els dissenys de moda propis del seu negoci intercalant-los amb obres d'art. La suspensió de llicències és l'instrument que utilitza l'Administració per tenir temps de redactar el document que estableixi el nou marc jurídic. En aquest cas és el catàleg que va ser aprovat inicialment el març passat i que ha estat dos mesos en exposició pública i ara queda pendent de l'aprovació definitiva. És sorprenent que la galeria Prats hagi tingut el màxim nivell de protecció només mentre ha durat la suspensió de llicències, quan el local estava llogat per Isabel de Pedro, ja que ni l'anterior marc legal de Patrimoni ni l'actual han tingut en compte el disseny de Sert.