_
_
_
_

L’increment anunciat de les beques es queda en un 0,2%, tres milions més

La despesa en Educació puja un 9,23% i es recuperen les ajudes per a llibres amb 24 milions

Pilar Álvarez
Una classe d'educació primària en una escola de Vitòria.
Una classe d'educació primària en una escola de Vitòria.P. J. PHANSE

En la seva primera compareixença oficial com a ministre d’Educació, el 21 de juliol passat, Íñigo Méndez de Vigo va prometre més diners per a les beques educatives als pressupostos del 2016. "La crisi ha exigit un esforç a la societat però ara és hora de revisar les partides", va assenyalar el substitut de José Ignacio Wert davant la Comissió d’Educació del Congrés. Els diners destinats a ajudes per estudiar pugen, però amb prou feines un 0,2%. Passa de 1.469 a 1.472 milions, 2,7 milions d'euros més, segons el projecte de pressupostos presentat aquest dimarts, que recupera a més les ajudes per a llibres eliminades el 2014.

La partida de beques suposa més de la meitat del pressupost total del ministeri (59,3%). El gruix (1.416 milions) correspon a les beques generals i ajudes a estudiar. El 2016 tindrà "el pressupost més gran de la història", segons ha explicat el ministre en la presentació de la seva partida.

El Governo dedicarà 24 milions aquest curs i 24 milions més el 2016 per a beques de llibres

En la nota oficial d’Educació es detallen les partides anuals destinades des del 2002. Tots els anys han pujat –excepte el 2012, que van sofrir un descens de 30 milions– però fins a la legislatura passada els diners pressupostats inicialment podien experimentar increments en funció de les persones que acreditaven complir els requisits econòmics per obtenir-la. Per al curs 2013-2014, Educació va decidir que només es gastaria el que hi havia pressupostat i va endurir els criteris acadèmics per tenir una ajuda. "El ministeri es gasta el que té, al contrari que en la legislatura anterior, que es pressupostaven uns diners i se’n gastaven uns d’altres", va explicar Méndez de Vigo.

Després del canvi de fa dos cursos, Educació reparteix una part fixa per als becats i una altra de variable, en funció dels diners totals. El Govern anterior del PSOE defensava que el seu model permetia garantir la beca "com un dret" per a tothom que complís els requisits. L'Executiu argumenta que amb aquell model es va produir un deute de més de 1.000 milions d'euros (que els socialistes no reconeixen) i que "va estar a punt de fer col·lapsar el sistema", segons Méndez de Vigo.

La despesa global destinada a Educació augmenta un 9,3% respecte a la del 2015, de 2273 milions el 2015 a 2.483,9 el 2016. La partida que més puja és la de secundària, que gairebé es dobla, de 237,3 a 454,4 milions. Inclou 363,03 milions d'euros que el ministeri ha previst per finançar la implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) en les comunitats autònomes (més quatre milions per a Ceuta i Melilla), que aquest curs es generalitza a primària i ha d'arribar als cursos imparells de secundària, primer curs de batxillerat i el segon curs dels nous cicles de formació professional bàsica.

La implantació total de la reforma educativa costarà 2.164 milions d'euros fins al 2020, segons les estimacions que va oferir Educació l'any passat. El repartiment per comunitats dels 363 milions previstos per al proper exercici es debatrà en la propera conferència sectorial del sector, prevista el 13 d'agost.

Com a novetat, es transfereixen a les comunitats autònomes 24 milions d'euros amb l'objectiu d'ajudar les famílies a sufragar les despeses d'adaptació del material didàctic als nous currículums establerts per la LOMCE. Aquesta partida va passar dels 100 milions el 2012 als 20 el 2013 i a 1,4 el 2014 (només per a Ceuta i Melilla, que són competència directa del Ministeri d’Educació), informa Europa Press.

Segons ha informat aquesta tarda el ministeri, a més, les ajudes de llibres que s'aplicaran el 2016 també es repartiran ja el 2015. S'ha destinat una segona partida de 24 milions en els pressupostos del 2015 per poder aplicar aquestes beques en el curs que comença al setembre i es destinaran els altres 24 per al curs següent. El ministre d’Educació ha assegurat aquest dimarts que ha estat una qüestió "demanada àmpliament" per les comunitats autònomes en les reunions que ha tingut en l'últim mes amb els consellers de les diferents regions.

Un altre dels assumptes recurrents en les trobades amb els consellers, segons Méndez de Vigo, era l'augment de la taxa de reposició dels docents, és a dir, la substitució de jubilats. El Govern espanyol va aprovar el 2011 una reducció d'aquesta taxa, que va arribar a estar al 10% (només una de cada 10 vacants es cobreixen). A partir de l'any que ve, es recupera el 100% en serveis essencials com sanitat, educació o forces i cossos de seguretat de l’Estat.

L'educació compensatòria, destinada a garantir l'equitat, cau un 2,6%, fins a 5,11 milions d'euros. Aquesta partida va perdre gairebé el 90% dels seus fons als pressupostos actuals, perquè es van retallar 48 milions als diners destinats a la “compensació de les desigualtats” i a activar accions que contribueixin a prevenir les derivades “de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics, ètnics o de qualsevol altre tipus”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Pilar Álvarez
Es jefa de Última Hora de EL PAÍS. Ha sido la primera corresponsal de género del periódico. Está especializada en temas sociales y ha desarrollado la mayor parte de su carrera en este diario. Antes trabajó en Efe, Cadena Ser, Onda Cero y el diario La Opinión. Licenciada en Periodismo por la Universidad de Sevilla y Máster de periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_