Més d’1,2 milions de treballadors fa quatre anys o més que estan a l’atur

Els que fa més temps que estan a l’atur encara no es beneficien de la recuperació econòmica. Segons l'enquesta de població activa (EPA), hi ha 1,2 milions de treballadors que no han tingut cap feina com a mínim els últims quatre anys. Des que ha començat la crisi, aquest col·lectiu, el que té més difícil tornar a reenganxar-se al mercat de treball, s'ha multiplicat per 12. La situació és especialment dramàtica per 180.000 d'ells, ja que viuen en llars que no reben cap tipus d'ingrés, ni d'ells ni d'altres familiars.

L'atur va tocar el seu sostre històric al començament del 2013, gairebé 6,3 milions de treballadors sense ocupació. Des de llavors ha caigut en més d'un milió. Pràcticament tots els col·lectius se n'han beneficiat, menys un: els treballadors que fa quatre anys o més que estan sense feina: 1.201.459 persones, segons l'última enquesta de població activa, no han tingut cap ocupació des d’almenys el començament de l'estiu del 2011.

Aquesta evolució diu molt de com és la crisi a Espanya i la seva durada. També il·lustra perfectament les dificultats que tenen els aturats com més temps passen així per tornar a reenganxar-se a l'ocupació. I això es veu més en la distribució del col·lectiu d'aturats en diferents moments de la crisi. Quan va començar la primera recessió, a mitjan 2008, el 77% dels que no tenien ocupació estaven un any o menys en aquesta situació, i sumaven 1,8 milions. Els que es trobaven en l'extrem oposat amb prou feines representaven un 7,3%, 115.229.

Encara al principi de la segona recessió, el 2011, i malgrat haver sumat 290.000 persones més, el col·lectiu de treballadors que feia més de quatre anys que estaven a l’atur no arribava al 6% del total, com a conseqüència d’un increment més elevat de treballadors que feia menys temps que estaven a l'atur.

El pas del temps i la falta d'oportunitats han canviat radicalment la situació. Ara, en les microdades de l'enquesta de població activa del segon trimestre del 2015, desagregades per Enrique Negueruela, investigador de la Fundació Primer de Maig, de CC OO, s'aprecia que gairebé un de cada quatre aturats (23,4%) fa quatre anys o més que està sense treballar.

“La probabilitat d'entrar en l'ocupació és més alta per qui està un dia parat que per qui n’està dos. Això és llei”, explica Florentino Felgueroso, investigador de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). Tant Felgueroso com Negueruela apunten que les xifres infravaloren el problema perquè un aturat que en aquest període hagi treballat una setmana o un mes no està en una situació més bona que el que no ha treballat gens en aquest temps, però, en canvi, no apareix en l'estadística.

La gravetat d'aquesta situació també s'aprecia en xifres desagregades, com en les de l'edat. Dos terços d'aquest grup tenen entre 30 i 54 anys, gairebé 800.000 persones.

“La idea que tornem a créixer i així les opcions arribaran a tots no és certa del tot. No arriben a tothom igual. Els que fa més de quatre anys que no tenen feina, fins que no hi hagi un creixement molt sostingut no sortiran d'aquesta situació”, apunta Felgueroso, que assenyala que en la penúltima gran crisi que va viure Espanya, la dels anys noranta, l'atur de llarga durada va començar a reduir-se dos anys més tard que entre la resta de desocupats.

Entre 30 i 54 anys

Un altre punt que mostra que, malgrat la recuperació del mercat laboral, encara està molt lluny la sortida de la crisi és el nombre de persones que, havent estat sense treballar més de quatre anys, viuen en alguns de les 774.500 llars en què no entra cap classe d'ingrés. Són 180.836 persones, la immensa majoria de les quals, concretament 135.707, tenen entre 30 i 54 anys, persones sobre les quals solen concentrar-se les càrregues familiars.

Per afrontar la situació, Negueruela proposa “polítiques d'ocupació molt potents i molta inversió”. Assenyala que s'ha perdut molt temps els últims anys i que les polítiques actives “són inexistents” i que s'hi inverteixen els diners de forma equivocada. “S'han destruït més d'1,5 milions de llocs de treball en la construcció. Hi ha molts aturats procedents d'aquest sector i encara hi ha cursos per formar paletes des de zero. No té sentit, es llencen els diners. Com pot ser que encara es facin tallers d'ocupació en ajuntaments per formar paletes, el veritable objectiu dels quals és arreglar alguna cosa del patrimoni local?”, lamenta.

També Felgueroso reclama polítiques actives. Proposa un ventall ampli d'instruments per als serveis públics d'ocupació que, en la seva opinió, han de començar per tenir orientadors professionals. Els punts següents de la recepta són: “un perfil potent que detecti les característiques dels aturats, el seu capital humà, els seus estudis; després, programes de formació, orientació, ocupació pública, contractació amb ajudes...”.

Mentrestant, com que el problema no se solucionarà de la nit al dia, Negueruela defensa augmentar la protecció als aturats amb més subsidis. “Només un de cada cinc aturats que no ha treballat els últims quatre anys rep alguna ajuda. Aquí és on estan les bosses de pobresa”, analitza.