Un emissari del president per a Oliola, un poble en conflicte

Oliola és un poble de postal que s'aixeca damunt d'un turó entre camps de secà a la Noguera (Lleida). Els seus dominis formen part de la Xarxa Natura 2000 de la UE pel seu alt valor ecològic. Oliola ha estat notícia en dues ocasions durant la darrera dècada: la primera va ser el 2008, quan el seu alcalde va ser inhabilitat per manipular el cens; la segona va ser quan Casa Tarradellas i la família d'industrials Roca hi van construir el centre d'engreix de porcs més gran de Catalunya. Oliola té 235 habitants. Són pocs i mal avinguts. Artur Mas va enviar fa dos mesos al poble un alt càrrec de presidència per escoltar les queixes dels seus veïns.

Josefina Pi és militant de Convergència des de la fundació del partit. Pi és de Barcelona però els darrers cinc anys ha viscut a Oliola, des de la mort del seu marit. El matrimoni va adquirir i reformar fa vint anys una casa al poble per passar-hi temporades de descans. El que Pi ha vist durant aquestes dues dècades la va motivar a escriure una carta al president de la Generalitat demanant-li ajut: "Li vaig explicar els abusos que patim per part de l'Ajuntament i del cacic local, l'anterior alcalde". Jaume Bernaus va ser condemnat a no exercir càrrecs a l'Administració pública durant vuit anys per haver augmentat el padró del poble del 2003 amb persones que residien a d'altres municipis i assegurar-se així el domini electoral de la seva llista, la de CiU. El seu successor, Santiago Cisquella, ha tornat a guanyar les eleccions del 2015 adjudicant-se els cinc regidors de l'Ajuntament: va ser l'única llista que es va presentar.

Mas va respondre ràpid a Pi i passades unes poques setmanes Jordi Moltó es va reunir a Oliola amb ella i quatre veïns més. Moltó ocupa el càrrec d'assessor del president de la Generalitat per a l'Àmbit del món local. Moltó va prendre notes del que se li va exposar i va suggerir a l'associació de veïns que assumissin la iniciativa: "Ens va dir que només nosaltres podíem fer front a aquests abusos de poder". L'associació de veïns té previst reunir-se de nou amb Moltó. Sobre aquest assumpte, presidència de la Generalitat es limita a comentar que "si un ciutadà s'adreça al president, procurem atendre'l".

Negar-se a pagar un suborn

Els abusos que aquests veïns van denunciar a Moltó se centren en les traves que el Consistori posa a aquells que no en són afins i a l'opacitat sobre les decisions de l'Ajuntament. "El poble està dividit en dos. Els que no són de la corda de Bernaus es troben per exemple amb la denegació de tot tipus de llicències", relata Pi. Pocs a Oliola volen donar la cara. Pi concreta alguns dels seus problemes. Amb Bernaus d'alcalde, el seu marit va sol·licitar un permís per construir una balconada a casa seva: "L'alcalde ens va advertir que això requeria una llicència molt especial però que es podria agilitzar amb una donació a l'Ajuntament. El meu marit ho va rebutjar, perquè era un suborn, i ens vam quedar sense la balconada". Pi afegeix que la seva situació va empitjorar quan va denunciar l'Ajuntament a l'Agència Catalana de l'Aigua per tenir la depuradora del municipi en un estat pèssim. Bernaus és actualment un destacat empresari agropecuari. És propietari de granges de porcí i boví a Oliola i d'una altra, en tràmit de construcció, a Preixens. L'Ajuntament i la Generalitat van autoritzar Bernaus el 2014 l'ampliació de les seves explotacions d'Oliola malgrat que el municipi s'ubica entre dues Zones Especials de Proteccions per a les Aus (ZEPA).

El projecte més gran d'infraestructures d'Oliola s'ha aprovat aquest estiu. L'Ajuntament executarà la urbanització d'un nou barri amb capacitat per a 38 habitatges. El promotor és el mateix Ajuntament, propietari del 50% dels terrenys. Bona part d'aquest 50% va ser adquirit a Maria Teresa Bernaus, germana del regidor Ramon Bernaus Balasch. Un altre germà de Ramon Bernaus és un dels sis socis de la promoció –malgrat el mateix cognom, no són família de l'exalcalde. Santiago Cisquella explica que es tracta d'un tema pendent de fa temps. Tot i que admet que "actualment no hi ha demanda de nous habitatges", Cisquella considera que serà necessari "per a quan algú vulgui venir a viure-hi". La població d'Oliola ha disminuït un 13% els darrers deu anys.

Alternativa: deixar de ser municipi

Cisquella assegura que Jaume Bernaus ja no té cap vincle amb el Consistori. L'alcalde confirma que no es va corregir el cens malgrat que la justícia va dictaminar que s'havia inflat amb veïns residents a d'altres municipis: "A tot arreu és normal que algú visqui en un poble però estigui empadronat en un altre poble". Cisquella nega tenir constància de les queixes dels veïns; ningú de la Generalitat s'ha posat en contacte amb ell. Cisquella tampoc està al cas de l'operació que ha iniciat l'Associació de Veïns i Veïnes d'Oliola per ser agregats al poble de Ponts. Segons la llei municipal i de règim local, un municipi pot deixar de ser independent i adherir-se a un altre si així ho sol·liciten el 50% dels seus habitants. La normativa estableix una sèrie de condicions per justificar el canvi; la que podria donar opcions a l'agregació d'Oliola a Ponts indica que és possible "quan consideracions de tipus geogràfic, demogràfic, econòmic o administratiu ho fan necessari o aconsellable". Joan Caba, secretari de l'associació, resumeix que l'agregació es justifica per la necessitat de millorar els serveis administratius i perquè "la nostra representació està prostituïda democràticament, amb un cens manipulat".

L'alcalde de Ponts, Francisco García, confirma que ha mantingut converses amb l'Associació de Veïns d'Oliola, amb qui han redactat una declaració d'intencions. "Ara hem d'estudiar els beneficis i les desavantatges", segons García. Una portaveu del Departament de Governació de la Generalitat adverteix que la llei espanyola afavoreix la concentració de municipis però dificulta la creació de noves entitats municipals descentralitzades (EMD), les antigues pedanies.

L'exconseller Marimon

L'Associació de Veïns d'Oliola ja va actuar abans contra els interessos de l'Ajuntament. Entre el 1999 i el 2000 aquesta agrupació ciutadana i d'altres de les comarques de la Noguera i la Segarra es van mobilitzar contra el projecte d'un abocador de residus especials de Ros Roca que la família propietària té a Oliola. La família Roca és el principal terratinent del municipi. El 2013 van construir-hi tres granges d'engreix de porcs amb capacitat per albergar més de 21.000 animals. L'explotació de la granges és de l'empresa d'alimentació Casa Tarradellas. Les llicències de les granges es van adjudicar poc abans de l'entrada en vigor de la protecció ecològica de la zona. La construcció i els canvis de llicència per acollir més animals van anar acompanyades de diferents punts de vista entre les oficines de la Generalitat de Medi Ambient de Lleida i Barcelona. El projecte va estar conduït per l'exconseller de la Generalitat i exsenador de CiU Francesc Xavier Marimon, segons l'organització ecologista Ipcena. Marimon va assegurar el 2014 que ell s'havia limitat a assessorar en l'operació Salvador Roca i el president de Casa Tarradellas, Josep Tarradellas.