La contaminació enfronta alcaldes i Generalitat

Acusacions creuades entre Generalitat i ajuntaments per la falta de mesures per lluitar contra la contaminació. Amb motiu de l'últim toc d'alerta europeu, la Generalitat va citar d'urgència el 22 de juliol els sis municipis amb més de 100.000 habitants de l'àrea de Barcelona per evitar una multa de la Comissió. La trobada va culminar amb una simple petició de la Generalitat als ajuntaments perquè passin a l'acció i aquests li van recordar que les competències són autonòmiques.

La renyina la va generar l'ultimàtum llançat per la Comissió Europea al juny, amenaçant de sancions a l'Estat i la Generalitat si no es corregeix els alts nivells de pol·lució. Segons l'organisme europeu, a l'àrea de Barcelona es depassa de manera "continuada" el nivell màxim de diòxid de nitrogen.

"Els ajuntaments busquen la culpa en la Generalitat, i la Generalitat culpabilitza els ajuntaments així com el Govern central", resumeix Xavier Querol, professor d'investigació del CSIC. També la Plataforma per a la Qualitat de l'Aire exigeix "menys gesticulació i més acció" a la Generalitat i considera una equivocació "derivar la pressió als municipis".

Durant la reunió, la directora general de Qualitat de l'Aire, Assumpta Farran, va admetre que fan falta "mesures radicals" per rebaixar la contaminació i va demanar als municipis que apliquin les mesures recollides en el Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire aprovat el setembre del 2014 per la Generalitat, que té les competències transferides. Aquest pla està format per 73 mesures i inclou accions excepcionals per als episodis de contaminació, com la reducció d'un 50% del preu del transport públic i, per contra, un augment del 25% en els aparcaments i els peatges de l'àrea metropolitana.

Des de l'Ajuntament de Barcelona, la comissionada d'Ecologia, Eva Herrero, critica que en aquest pla no hi van participar els ajuntaments i que la majoria de mesures són voluntàries. "Els municipis tenim molta responsabilitat, però qui té recursos i una visió global és la Generalitat", apunta Herrero, que aposta per revisar-ho. "Nosaltres sols no podem fer-ho tot. Si promocionem la bici, però la resta d'administracions no fa res és picar pedra", es queixa el tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat de Terrassa, Marc Armengol. El seu homòleg de Sabadell, Maties Serracant, també es lamenta: "No es va entrar en el fons del problema, ni es va avaluar el grau de compliment dels plans. Cal vincular les mesures ambientals amb les de mobilitat i les infraestructures".

Mentre les administracions es llancen acusacions creuades, sí que s'han elaborat plans que recullen mesures per lluitar contra la contaminació. La majoria s'han quedat plasmades en el paper i esperen a ser aplicades, ja siguin de competència estatal (fiscalitat verda), autonòmica (millora del transport públic) o local (bonificació de la zona blava per a cotxes no contaminants).

"L'única manera de disminuir el parc de vehicles privats és tenint una bona oferta de transport públic", va apuntar Farran el mateix dia de la reunió, tot i que també va admetre que precisament el transport públic "és el nostre taló d'Aquil·les". A més, va confiar en mesures que s'han d'engegar aviat com la bonificació del 100% dels peatges de titularitat autonòmica per als elèctrics. Actualment ja gaudeixen del 30% de descompte els cotxes de baixa emissió, tot i que per fer-ho s'ha de disposar de l'etiqueta ecològica i pagar l'aparell Via-T.