Desigual manté les vendes gràcies als mercats d’Àsia i Llatinoamèrica

La companyia de moda Desigual va tancar el primer semestre de l'any amb una facturació de 451,9 milions d'euros, la qual cosa suposa mantenir unes vendes similars a les de l'any passat, segons ha informat la companyia catalana en un comunicat. L'empresa, immersa en la redacció d'un pla estratègic per als propers anys, ha aconseguit mantenir el volum de negoci gràcies al creixement en els mercats de fora de la Unió Europea, especialment Àsia i Amèrica Llatina.

El benefici brut d'explotació del grup (Ebitda) va ser de 92,1 milions d'euros, un 26% menys que en el mateix període de l'any anterior. El descens es deu, segons la companyia, a l'augment de costos que ha suposat "l'expansió de la xarxa de distribució", molt superior a l'increment de vendes. De fet, el creixement de la companyia fundada el 1986 per Thomas Meyer i participada pel fons d'inversió francès Eurazeo s'havia basat en els últims anys en les noves obertures, fins al punt que a finals de l'any passat gairebé s'obria una botiga cada dia. La cadena de moda vol ara "optimitzar" aquesta xarxa d'establiments i racionalitzar el creixement mitjançant "reubicacions, tancaments i un nombre limitat d'obertures".

L'empresa ha detallat que el creixement de vendes durant els sis primers mesos de l'any és dispar entre zones geogràfiques: a França i a Espanya es van registrar reduccions d'entre el 4% i el 5%; a Alemanya les vendes van seguir pràcticament iguals, mentre que a Itàlia van créixer un 7%. Els mercats més puixants per a Desigual van ser els asiàtics, que van incrementar les vendes un 24%, i els llatinoamericans, que en conjunt van créixer un 36%. En en aquestes regions, precisament, on Desigual posarà ara el focus.

La revisió del negoci que ha engegat Desigual, segons l'empresa, busca preparar "la propera fase de creixement" i desplegar "el potencial de la marca" en tots els mercats. Aquest procés, a més d'examinar la política d'obertures, ha suposat també una renovació de l'organització, començant per qui en va ser el conseller delegat fins al maig, Manel Jadraque.