Una directora denuncia pressions per cedir el seu institut el 9-N

Dolores Agenjo és l'única directora d'institut que es va negar a cedir el seu centre –l'IES Pedraforca, a l’Hospitalet– com a lloc de votació per al 9-N. Durant les setmanes prèvies al referèndum, els responsables d'Ensenyament van demanar col·laboració als directors, cosa que va motivar un intercanvi de correus electrònics en el qual van intervenir, també, inspectors d'educació. Agenjo en va recopilar alguns, els va posar a la disposició de la Fiscalia i es va oferir a col·laborar amb la justícia per denunciar que, segons el seu parer, ella i altres directors van patir “pressions” per entregar les claus dels instituts.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que investiga el president Artur Mas per desobediència en l'organització del referèndum, va citar Agenjo a declarar aquest dijous. Les defenses de Mas i dels altres dos investigats pel mateix delicte –la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau– han demanat un ajornament per analitzar els correus aportats per Agenjo. El TSJC ha acordat la suspensió, però la directora ha fet declaracions als mitjans.

Agenjo ha assegurat que es va sentir “pressionada” pels responsables de la Generalitat per cedir l'IES Pedraforca com a centre de votació en el referèndum. Segons el seu testimoni, la directora territorial d'Ensenyament a Barcelona i comarques, Montse Llobet, la va comminar el 7 de novembre –dos dies abans de la consulta– a entregar les claus amb l'argument que l'edifici era propietat de la Generalitat. Agenjo li va demanar que li donés l'ordre per escrit, però Llobet s'hi va negar.

Per la seva negativa a cedir l'institut públic, Agenjo ha assegurat que ha rebut “felicitacions”, però també “amenaces amb noms i cognoms” de persones que no coneix. No obstant això, ha preferit no denunciar-les. En un dels correus que va escriure, Agenjo va advertir als seus companys que la Delegació del Govern havia demanat a Rigau que “anul·li totes les instruccions donades als directors d'institut”. També els alertava que podien cometre una il·legalitat perquè “totes les activitats preparatòries i la consulta mateixa han estat suspeses i això és públic i notori, i nosaltres som funcionaris que depenen de l'Estat [...]. Perquè no volen donar ells la cara i descarreguen en nosaltres una responsabilitat que no ens toca”, acaba la missiva.

El TSJC sí que ha recollit avui el relat de dos testimonis més. Josepa Bosch, directora de l'institut Pompeu Fabra de Badalona, ha explicat que un inspector d'Ensenyament li va advertir que no havia de permetre l'ús del centre si no rebia instruccions concretes i per escrit de la Generalitat. Només així evitaria una eventual “responsabilitat” legal. L'inspector en cap d'Ensenyament, Francesc Güell, va admetre per la seva banda que va assistir a dues reunions convocades per la directora territorial de Barcelona per informar els instituts sobre el paper que exercirien durant la consulta. Les reunions preparatòries es van celebrar els dies 16 i 22 d'octubre.