La il·lustració torna a la passarel·la

En un món envaït pels objectius, no només dels professionals de la fotografia, sinó també dels aficionats, que apunten amb els mòbils com si no hi hagués demà, resulta sorprenent trobar-se altres formes de captar l’instant en què una model llueix un vestit, maneres que remeten a temps passats, en què la il·lustració era l'art que mostrava la moda i les revistes s’omplien de dibuixos de figurins. Aquest esperit és el que recupera Joel Miñana, dissenyador de moda, il·lustrador i professor del CTS Sabadell, que ha decidit apostar pel paper i la tinta.

Tot va començar fa més de dos anys de manera casual, explica Miñana, que amb 22 anys ja ha convertit la il·lustració de moda en una de les seves principals activitats professionals. Després d’assistir a una desfilada d’Escada, va decidir agrair la invitació enviant a la marca un dibuix que havia fet durant la passarel·la. A la firma de luxe li va agradar tant l’atreviment que va demanar-li permís per utilitzar la il·lustració com a imatge d’un esdeveniment de la marca.

Aquesta va ser la seva primera feina com a il·lustrador de passarel·la, i li ha permès recuperar una figura habitual a finals del segle XIX, quan van néixer les revistes de moda, i fins a meitat del segle XX, quan la fotografia va acabar desbancant els figurins il·lustrats, que feien lluir portades de revistes com Harper's Bazaar, la revista de moda més antiga que encara es publica, del 1867, o Vogue, considerada la biblioteca de la moda, que va treure el primer número el 1892.

“Quan anava a les passarel·les tothom feia fotos amb els mòbils i a mi em feia la sensació que es perdien els detalls”, explica Miñana sobre com va començar aquesta afició a dibuixar les models mentre llueixen les últimes creacions de les firmes de moda. Com a entrenament, recorria a les desfilades del 080 Barcelona Fashion, que han estat el seu camp d’aprenentatge fins a convertir alguns dels seus dissenyadors en clients. Per tercer cop, Miñana va il·lustrar tot el que passava al backstage de Celia Vela i també dalt de la passarel·la en l’última edició del 080, amb la fortuna que la dissenyadora va guanyar el premi a la millor col·lecció.

Actualment, la il·lustració de moda és una de les facetes d’aquest professional, que també té com a client habitual la Barcelona Bridal Week, un certamen que l'inclou en l'equip de gràfics, com es pot veure en la seva galeria d’imatges. Amb referents com el clàssic del gènere René Gruau, Miñana revalida aquella sentència de la moda que diu que tot torna, i ha recuperat una professió que fa pocs anys es considerava desapareguda. “Ara estem molt saturats de fotografies, i per això torna la il·lustració”, de la mateixa manera que la moda està recuperant tècniques antigues i artesanes, segons ho compara.

Sobre la seva manera de treballar, Miñana explica que en un xou en què desfilen una quarantena de vestits, ell en pot dibuixar entre 15 i 20 i ho fa amb una rapidesa de vertigen. “Quan la model arriba al final de la passarel·la, on s’amunteguen totes les càmeres per disparar el posat final, jo ja estic acabant el dibuix”, explica mentre argumenta que els seus coneixements de disseny i moda l’ajuden molt perquè de seguida capta com és el vestit, els detalls, les fornitures... “Tinc la mirada molt educada”, conclou.