L’esquerra “neteja” el rastre de Xavier García Albiol a Badalona

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, ja ho va advertir en la campanya electoral: “La neteja més important que cal fer és la del PP”. Era la resposta al polèmic lema (“Netejant Badalona”) que va triar el llavors alcalde, el popular Xavier García Albiol, i que li va valer, una vegada més, crítiques per “racista”. Guanyem Badalona, la coalició d’esquerres que governa la ciutat, va néixer per expulsar Albiol del poder. Ho va aconseguir. En només un mes i mig, ha començat a esborrar qualsevol rastre de l’home que, des d’ahir, opta a presidir la Generalitat i que, durant quatre anys, va donar al PP el seu principal bastió municipal a Catalunya.

L’edifici del Viver, que alberga les oficines municipals, va ser escenari dimarts d’una visita que, amb Albiol, no s’hauria produït mai. L’alcaldessa va rebre l’“activista” Sergi Hernández, condemnat pel Tribunal Suprem a tres anys de presó per unes agressions durant un concert organitzat per grups neonazis. Hernández es considera víctima de la “repressió política” contra “una persona que es manifesta contra el feixisme i el racisme”. I ha aconseguit que l’Ajuntament s’adhereixi a la campanya “Sergi llibertat”, mitjançant la qual es demana l’indult.

En les seves primeres setmanes com a alcaldessa, Sabater ha mantingut trobades i ha pres decisions que donen pistes sobre el canvi de rumb que pretén imprimir a la ciutat, i que passen per suprimir el llegat albiolista. Sabater ha rebut nens palestins procedents de camps de refugiats a Cisjordània; ha donat suport als treballadors de l'empresa Zanon a Barcelona; i avui mateix, es reuneix amb representants de Bankia per “analitzar les necessitats d'habitatge social” a la ciutat.

Com a alcalde, Albiol va funcionar una mica al seu aire, sense atendre gaire les circumstàncies del seu partit. Va expressar sovint, per exemple, la seva preocupació per la crisi i la falta d’oportunitats que perjudica les famílies. Guanyem Badalona creu que la suposada sensibilitat social d’Albiol no va ser la que proclamava i denuncien que no va engegar mai cap programa d’ajudes com el que ells defensen. Entre les “24 mesures per a les primeres 24 setmanes” del seu programa, destaca que els seus regidors faran “actes de desobediència” per impedir nous desallotjaments; que l’Ajuntament crearà “un fons social d’emergència” per lluitar contra la pobresa i que implantarà la “gratuïtat absoluta” de l’educació per a les rendes baixes.

Després de ser investida amb el suport de PSC, ERC, ICV i CiU, Sabater va prometre governar “sense excloure ningú pel seu origen, creença, vot o ideologia política”. La lluita contra la “xenofòbia institucional” que atribueix a Albiol va ser, de fet, la raó de ser de la coalició d’esquerres i el primer que aquesta pretén desterrar. Davant la “islamofòbia” del candidat popular –que va prohibir que els musulmans resessin al carrer i va llançar invectives contra el col·lectiu–, Guanyem Badalona va respondre situant en les seves llistes la marroquina Fàtima Taleb. La dona, de 39 anys, s’ha convertit en la primera regidora musulmana de la ciutat.

Albiol va exhibir mà de ferro amb la immigració, que va vincular sempre als problemes de delinqüència i incivisme que pateixen alguns barris de la ciutat. Sabater vol canviar la manera d’enfocar aquests problemes. Com a primera mesura, va anunciar la dissolució de la Unitat Omega, una mena d’antidisturbis de la policia local. Ja des de l’oposició, Albiol va criticar la mesura i va assegurar que els 15 policies destinats a aquesta unitat “garantien l’ordre en situacions complexes”. La coalició també ha anunciat la seva intenció de derogar l’ordenança de civisme, perquè “no pot tenir una finalitat recaptatòria”.

Sabater és conscient que Albiol va saber guanyar-se una part important dels veïns recorrent els carrers i reunint-se sovint amb les associacions de veïns. El candidat del PP va guanyar, de fet, les eleccions municipals amb deu regidors (va quedar a tres de la majoria absoluta) i es va imposar en 30 dels 34 barris. L'alcaldessa no vol desconnectar del carrer –com li va passar a l’últim govern del PSC– i per això, el mateix dia de la seva investidura, va passejar per alguns barris de la perifèria, els que tenen més necessitats socials.

Des de l’oposició, Albiol va ser un autèntic malson per als successius alcaldes i alcaldesses del PSC. Fora del poder, i després del seu pas per l’alcaldia, amenaçava amb ser una llosa massa pesant. Per això la seva candidatura a la presidència de la Generalitat suposa un alleujament (almenys parcial) per a Sabater i el seu equip, ja que Albiol haurà de centrar els seus esforços en la campanya de les autonòmiques. Guanyem Badalona va saludar ahir l’anunci amb un comunicat carregat d’ironia: “Ho sentim, de tot cor, però era estrictament necessari. Us col·loquem Xavier García Albiol (…) Us podem assegurar que us divertireu molt (…) El podreu veure patrullant el país amb gavardina i barret, al més pur estil mafiós americà dels anys trenta”.

El triomf de l’esquerra encara cou al PP. Albiol va reivindicar la seva victòria, va advertir contra un “pacte de perdedors” i va demanar al PSC que no donés suport a l’entrada al govern municipal d’“un partit independentista radical”, en al·lusió a la CUP, integrada en la confluència de Guanyem Badalona. L'exalcalde va intentar aferrar-se al poder incendiant les xarxes socials i fent una crida als veïns a manifestar-se... Però la decisió ja s’havia pres i va haver de tornar a l’oposició, on havia passat 20 anys de la seva carrera política (1991-2011).

Una altra circumstància que marca la fi de l’era Albiol és l’enfocament de la relació entre Catalunya i Espanya. Si l’exalcalde popular havia reivindicat l’espanyolitat de Badalona a través de l'esport –va instal·lar pantalles gegantes per a la final de l’Eurocopa del 2012, va proposar que la ciutat aculli, en el futur, la Copa del Rei de bàsquet–, Sabater està compromesa amb el procés sobiranista. En la seva investidura, va prometre guardar la Constitució “fins que el poble treballador de Catalunya, exercint la seva voluntat democràtica, decideixi construir la república catalana més lliure, sobirana i justa socialment”.