Thalab, el grup d’electrònica dels renéts de Francesc Cambó

Als qui han fet sonar la música als claustres massius per l’oci i el luxe d’estiu a l’Ushuaia, a la platja d’en Bossa d’Eivissa, o al temps fred del festival de Cap d'Any de Nova York, com són ara els dos cosins, en Max i l'Òscar –que s’anomenen Thalab–, no els va venir de nou les mides gegantines de l’escenari del Hard Rock Rising a la platja del Fòrum, entre Barcelona i Sant Adrià.

Ells no veren les seves figures engrandides als vídeos damunt seu, per fer avinent enfora detalls i qui era que feia la música. No s'arrufaren en un gran espai per al públic i els noms grossos que els acompanyaven per damunt al cartell. Eren el nom final i de lletres menors i els primers a l’escenari del cartell on hi havia Robbie Williams o Juanes i el dia abans Lenny Kravitz.

Thalab va ésser barceloní el darrer cap de setmana i fou el bateig de foc a casa, tot i que ja havien rodat per ací, a la capital i al territori, al City Hall, a la Razzmatazz, posem per cas; també al Festival IMS Dalt Vila d’Eivissa i al Festival l’Era Costa Brava. Els entesos de les factories d’Eivissa, aviat els calaren i els feren ‘seus’.

En Max és ros i esbrinat, maneja els teclats i ara duu el cap mig pelat; l’Òscar  és bru i fa planta, s’ha deixat una cabellera índia i sol cantar amb la guitarra amb bandolera. Són jovençans i ambiciosos, fa uns quatre anys –una preadolescents aleshores– que creen i graven, fins a la matinada i la claror. De les ximpleries de fer una cançó en una nit –oblidada per dolenta– passaren als vídeos i presentacions molt elaborades d’imatge i concepte gràfic. Dits i caps tenen per això.

Ja han tastat una mica la sort i l’èxit d'aquesta perquè foren finalistes, els segons, del Converse Rubber Tracks, la qual cosa els obrí la porta a un estudi d’alt nivell per als enregistraments dels EP i els contractes per rodar.

Fa tres anys ja feren el primer disc amb el nom del grup. La marca ideada per un kebah, un negoci utòpic. El segon EP fou Bear with me. Són músics que llancen sons optimistes, intimistes i enamoradissos. Han dit que fan coses orgàniques, acústiques, electròniques. Mesclen prou i són eclèctics. Pugnen entre "l'àmbit humà" i la “robótica”, ironitzaren un dia.

La colla de creadors de música electrònica i alternativa, d’avantguarda i amable, de companyía, remor balada –es reconeixen néts de Dylan, Pink Floid– amb sintetitzadors i guitarra clàssica. Són barcelonins i internacionals que han habitat dies de feina i lleure els estius a les cases d'estiu de la familia al llevant de Mallorca: Max Guardans, 19 anys, i Oscar Garcia Guardans, 18 anys. Dit així s’ha de documentar, també –tampoc és central– que són ells dos néts de l’editor i empresari Ramon Guardans i d'Helena Cambó, única filla del polític i mecenes Francesc Cambó. Els de Thalab, idò (doncs) són néts musicals de Dylan i renéts real Cambó. Qui de veres els incita també són Foals i els  més electrònics Mount Kimbie.