“Mas estava molt tocat i Esquerra li ha cedit el lideratge”

Joan Herrera (Barcelona, 1971) fa dos anys que és coordinador d'Iniciativa per Catalunya Verds, la formació ecosocialista integrada en la candidatura d'esquerres que va portar Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona i que ara repeteix la fórmula per a les eleccions del 27-S amb la marca Catalunya Sí que es Pot.

Pregunta. Vostès van anunciar l'acord sense tenir cap de llista i al final han escollit el líder del moviment veïnal Lluís Rabell a contra rellotge i sembla que per descart.

Resposta. No. Rabell és un cap de llista que expressa un compromís ciutadà i polític a prova de bombes i que hem de validar. Quan s'obre un procés així es parla amb gent diversa, però aquest nom hi era des del principi. El millor és tenir un cap de llista que sigui candidat a la Generalitat i això contrasta amb la manera d'altres de fer política.

P. Es refereix a l'exeurodiputat Raül Romeva, amb qui el va unir una gran amistat, a més de la militància a ICV. Com porta la seva designació?

R. Jo preguntaria com ho porten als que donen suport a Artur Mas. Crec que amb malestar. El candidat autèntic és Mas i els que el precedeixen l'encobreixen, un fet inèdit a Europa. Serem el primer país amb candidat a la presidència que va de número quatre i que no valida les polítiques que ha fet, però vol tornar a ser president.

Serem el primer país amb candidat a la presidència que va de número quatre

P. Esquerra conflueix ara amb Convergència després de governar set anys amb el PSC i ICV. Com ho valora?

R. En les primeres eleccions del 1980 es van decidir les hegemonies a Catalunya. El PSC catalanista hi va concórrer amb Joan Reventós, el PSUC amb Josep Benet, i va aparèixer una tercera força d'esquerres [ERC] que va donar l'hegemonia durant 23 anys al que significa el pujolisme, amb aquella pràctica patrimonial i clientelar de la política. Avui estem en aquell escenari. L'avantatge és que hem pogut definir una alternativa d'esquerres, perquè Esquerra ha cedit el lideratge als conservadors abans de les eleccions, quan estaven més tocats que mai per la corrupció i les seves polítiques. Hem de recuperar l'hegemonia pels que representem les classes populars i prendre-la als que tallen el bacallà.

P. Iniciativa hauria entrat en fase terminal si no hagués confluït amb Podem el 27-S?

R. Si ICV no hagués fet una reflexió prèvia per confluir, hauria entrat en una fase molt complicada. Però la vam fer fa dos anys i mig. Quan Podem ni s'intuïa ja plantejàvem aquell escenari.

P. Dolors Camats, que també és coordinadora d'ICV, i vostè no estaran en les llistes i sembla que en els cinc primers llocs per Barcelona només tindran un dirigent seu, Joan Coscubiela. Fins a on pensen cedir?

És molt important que Iglesias digués que els catalans han de decidir el seu futur

R. Jo ho veig com un element de construcció, no de cessió. La il·lusió que desperta Podem és fonamental per construir una majoria alternativa i Podem reconeix que és important l'experiència i el bagatge que aporta ICV.

P. El seu futur polític sembla abocat a tornar a Madrid.

R. L'única decisió política que he pres és continuar sent coordinador d'Iniciativa fins a la propera assemblea.

P. El dret a decidir va provocar en el seu moment una gran tensió en ICV. Ara es complica la situació i Pablo Iglesias no va concretar l'altre dia a Barcelona com ha d'exercir-se aquest dret que defensa. No transmeten un discurs ambigu i confús?

R. ICV ha superat els pitjors vaticinis i no s'ha trencat perquè hem fet una virtut de la pluralitat. Té una importància extraordinària que Iglesias digués que els catalans han de decidir el seu futur, perquè això significa que una força estatal reconeix el caràcter plurinacional d'Espanya. La crisi territorial es resol així, no amb la uniformització del PP ni amb un federalisme, també uniformitzador, on, per desgràcia, s'ha situat el PSOE.

P. Es va equivocar ICV anant amb Mas, Esquerra i la CUP en la primera fase del 9-N per acabar despenjant-se'n al final?

R. Podíem fer res més si el que defensem és el dret a decidir? El van abandonar ells amb la seva opció independentista. L'encaix de Catalunya a Espanya només es resol amb una consulta. ICV segueix en aquella taula, de la qual ja han marxat tots, començant pel PSC.