PP i PSOE es distancien dels emergents i Podem segueix baixant

Si les eleccions generals es produïssin ara mateix, el resultat que sembla més probable seria un doble empat: al capdavant, quedarien pràcticament igualats PSOE i PP, amb un 23,5% i un 23,1%, respectivament. A poca distància, se situarien Podem i Ciutadans, amb dos punts de diferència (18,1% i 16,0%). IU completaria el quintet de partits d'àmbit estatal amb un 5,6% dels vots. De moment, sembla que aquesta formació està en més condicions de recuperar votants que de perdre'ls.

El 18,1 % d’intenció de vot de Podem és 3 punts inferior al de fa menys d’un mes i 10 punts per sota del màxim de gener.

El bipartidisme es resisteix a caure i a compartir els seus efectius i suports amb els dos partits emergents. Des de la primavera, PP i PSOE han posat tots els seus esforços per allunyar-se de Podem i Ciutadans. En l'últim estudi de Metroscopia, realitzat entre el 20 i el 22 de juliol, PSOE i PP han aconseguit despenjar-se i establir certa distància amb els dos partits nous.

En aquest moviment de l'electorat destaca la recuperació d'Esquerra Unida que recupera una mica més de punt i mig, que abans era de Podem i, segurament de l'abstenció. El rebuig contundent del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, de formar una coalició electoral amb IU i altres forces de l'esquerra –amb l'excepció de Catalunya– ha tingut com a resposta la desaprovació d'una part de l'electorat que es decanta per una coalició i no de diverses candidatures a l'esquerra del PSOE.

PSOE i PP, que per les permanents fluctuacions dels seus respectius suports, similars en grandària, s'alternen mes a mes en la capçalera de la taula, seguirien reunint conjuntament gairebé el 50% de tots els vots, xifra que sens dubte s'allunya del 73,3% que van totalitzar el 2011, però que sembla que tendeix a estabilitzar-se i que, en tot cas, supera àmpliament al vot conjunt dels dos partits emergents (34,1%, ara). Segons aquests resultats sembla que podríem encaminar-nos cap a una versió corregida a l'alça del “bipartidisme imperfecte” dels primers anys de l'actual democràcia; o, si es prefereix, cap a un quatripartidisme atenuat de nou encuny.

El PSOE, per la seva banda, manté una estabilitat contínua en el nombre d'adeptes que fa que s'alterni la primera posició amb el PP, ja que ha aconseguit superar Podem per més de cinc punts. Ara, el PSOE obté un avantatge de desenes al partit conservador de manera que qualsevol dels dos podria acabar al capdavant quan se celebrin les eleccions generals. Del cim s'allunya el partit d'Albert Rivera encara que recupera un punt en poc menys d'un mes, després de ser castigat a les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. Podem i Ciutadans, en principi, s'allunyen de la primera posició i passen a disputar-se el tercer lloc.

Ens encaminant-nos cap a una versió corregida a l’alça del “bipartidisme imperfecte”.

Només Podem tanca aquest curs amb relativa mala nota. El seu 18,1% actual segueix sent una xifra substancial, però és inferior als 3,4 punts al vot que se li estimava fa menys d'un mes (i és 10,1 punts inferior a la que ha estat fins ara la seva millor dada: el 28,2% del gener passat). Podria ser que hagués perdut part de l'original frescor de la seva imatge. El seu líder, Pablo Iglesias, segueix sent, després de Rajoy, el pitjor avaluat per la ciutadania (el fet d'apostar per “un discurs aspre i de classe i amb un estil plebeu” no l'ajuda precisament a crear simpaties transversals en un moment en què una de les principals demandes de la ciutadania és l'esperit de concòrdia) i se li segueix retraient la imprecisió programàtica que demostra.