Conseqüències del plebiscit

Si cap catàstrofe natural (o política) ho impedeix, tot sembla indicar que el dia 27 de setembre es faran a Catalunya unes eleccions autonòmiques de caràcter plebiscitari, en les quals el cos electoral català haurà de pronunciar-se a favor o en contra ja no d'un dret genèric a decidir, sinó d'una concretíssima proposta de secessió respecte a Espanya en el termini màxim de 18 mesos.

El text pactat per Mas i Junqueras amb les associacions sobiranistes diu que el procés de creació d'un Estat independent s'iniciarà si el 27-S els ciutadans de Catalunya trien “una majoria de diputats” favorable a la independència. Aquesta clàusula resol textualment (però no políticament) un debat que s'ha produït al si del moviment sobiranista: si per iniciar la “desconnexió” n'hi ha prou amb una majoria absoluta d'escons o també fa falta una majoria absoluta de vots. El mateix Artur Mas ha estat una mica ambigu respecte a aquesta qüestió. En una entrevista publicada el 23 d'abril a El Punt Avui va dir que “d'entrada” la majoria a la qual cal aspirar és la d'escons, però va afegir que “aniria bé” tenir també una majoria de vots. En una altra entrevista publicada a La Vanguardia el 31 de maig Mas va reconèixer que, tal com està el panorama, el sobiranisme ha de guanyar “folgadament”, sense que les preguntes posteriors del periodista servissin per revelar el significat d'aquest adverbi (“el concepte és guanyar”, va assenyalar el president). En l'entrevista emesa per TV3 el 22 de juny, Mas va seguir en la mateixa línia afirmant que per a la culminació del procés s'havia de guanyar “per un marge ampli”, sense aclarir el sentit de l'expressió (aquesta vaguetat tampoc va preocupar l'àulica periodista que l'entrevistava).

Signifiquin el que signifiquin les paraules presidencials, després del pacte Mas-Junqueras la pregunta ja no és què passarà si es guanya en escons però no en vots, sinó què passarà si ni tan sols es guanya en escons. En una entrevista publicada el passat 4 de maig a les pàgines d'aquest diari li van fer aquesta mateixa pregunta a Carme Forcadell: “I si no hi ha majoria d'escons?”. Resposta de la llavors líder de l'ANC i ara número dos de la llista de Mas-Junqueras: “No ho considerem”. El número u, Raül Romeva, en canvi, sí que ho considera: en una altra entrevista a TV3 del passat 21 de juliol, va afirmar amb gran naturalitat que “si no tenim majoria, jo no seré al Parlament”. La pregunta, llavors, és què faran la número dos, la número tres i sobretot els números quatre (Artur Mas) i cinc (Oriol Junqueras) si es dóna el supòsit considerat per l'u.

La nit del 27-S pot ser una nit de sonades dimissions en cadena, o pot ser tot el contrari

En el camp sobiranista la nit del 27-S pot ser una nit de sonades dimissions en cadena, de profunda frustració i de sobtada precipitació al buit. Però també pot ser tot el contrari, si la candidatura de Junts pel Sí arriba o supera el llistó dels 68 escons i encara més si el conjunt del sobiranisme aconsegueix el que no van ser capaços d'aconseguir els escocesos el 2014 ni els quebequesos el 1980 ni el 1995 però sí els montenegrins el 2006 (més del 50% dels vots). En aquest escenari, que demoscòpicamente no és impossible, el focus girarà immediatament cap al Govern espanyol, el PP i els altres partits polítics espanyols. Com gestionaran la constatació, amb els vots trinco-trinco, que la majoria de catalans ja no volen formar part d'Espanya? Si el 4 de maig li haguessin preguntat a Soraya Sáenz de Santamaría “I si hi ha majoria d'escons?”, potser hauria respost el mateix que Forcadell: “No ho considerem”. Però pel to de certs líders aquests últims dies sembla que sí que han començat a considerar-ho. I la veritat és que el que sentim no resulta gens encoratjador. Suspendre l'autonomia? I després què? Empresonar Mas? I després què? Derogar l'Estatut? I després què? La independència de Kosovo va començar quan Miloševic va decidir suspendre l'autonomia d'aquell antiga província sèrbia. Catalunya no és Kosovo (ni ganes), però en finesa política Rajoy s'apropa cada vegada més a l'incomprès estadista serbi. Només cal demanar a l'apòstol Sant Jaume que a Rajoy i companyia no els agafi per invocar l'article 8 de la Constitució, perquè llavors sí que s'embolicarà la troca.

Albert Branchadell és professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.