_
_
_
_

El coure que retarda els trens

El robatori d'aquest metall cau al nivell més baix del lustre per la caiguda del seu preu

J. Jiménez Gálvez
Coure confiscat per la Guàrdia Civil en una operació a Madrid i València l'any passat.
Coure confiscat per la Guàrdia Civil en una operació a Madrid i València l'any passat.

El cotxe anava ple. Als agents no els va costar gens apreciar l'excés de càrrega. Amb un cop de vista n'hi va haver prou per aixecar les sospites i fer-lo parar. I no van fallar: els Mossos d'Esquadra van trobar 500 quilos de coure robat a l'interior d'un vehicle que venia de sostreure'l del traçat de l'AVE que discorre paral·lel a l'A2, prop de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona), on van detenir els tres ocupants. Una intervenció més de l'any passat d'un cos acostumat a aquests delictes. Com la Policia i la Guàrdia Civil, que sumen ja gairebé 70.000 intervencions des de 2012. Encara que ara s'enfronten a un escenari diferent. "La caiguda del preu del material als mercats internacionals s'ha traduït en un descens dels robatoris", sentencia un informe intern de la Secretaria d'Estat de Seguretat.

I les empreses ferroviàries, elèctriques i de telecomunicacions sospiren una mica més alleujades. Són l'objectiu principal d'aquests lladres. Encara que les conseqüències de les seves accions també les pateixen els ciutadans. Com els del petit poble d'Osca d'Ontinyena, on els seus prop de 600 veïns es van quedar sense telèfon fix gairebé tot el mes d'abril després que robessin el cable de coure. O els que passen el temps a les andanes de tot Espanya, on els trens van acumular només el 2014 més de 833 hores de retard per aquests delictes, segons dades d'Adif (773 en les línies convencionals i 60 en les d'alta velocitat).

"Registrem una mitjana diària de tres substraccions d'aquest tipus", assenyala un portaveu d'Adif, la companyia pública a la qual ja han espoliat més de 1.200 quilòmetres d'aquest metall des de 2011. "L'any passat van ser 339 quilòmetres. Un material per valor de més de 10,4 milions d'euros", afegeixen aquestes mateixes fonts, que incideixen que només en recuperen el 20%: "Però la majoria no pot reutilitzar-se".

Les forces de seguretat consideren aquests robatoris un "problema de primer ordre", ja que generen "potencials situacions de perill" en infraestructures clau. "Tenen grans repercussions d'índole social a causa del caràcter de servei públic que presten les companyies perjudicades", remarca l'informe intern de la Secretaria d'Estat. Un document que reflecteix com els agents dels diferents cossos van detenir l'any passat més de 2.300 persones per aquest delicte —una xifra inferior dels 3.510 de 2013, els 2.699 de 2012 i els 2.925 de 2011—.

Molts d'aquests delinqüents pertanyen o provenen del gremi de la construcció Informi intern de la Secretaria d'Estat de Seguretat

"Entre un 60% i 70% són espanyols; entre un 20% i 30%, romanesos; i al voltant d'un 2%, marroquins", postil·len fonts policials, que incideixen que "molts d'aquests delinqüents pertanyen o han pertangut al gremi de la construcció. O formen part de les empreses afectades pels robatoris". Una vegada han aconseguit el material, el venen "principalment" a ferrovellers, que al seu torn el col·loquen entre els qui poden "recuperar-lo" o "transformar-lo" per a un altre ús.

Però, a més, els grups organitzats transnacionals també s'han sumat ja a aquesta pràctica, que donen sortida al coure a Alemanya, la Xina, països de l'antiga Europa de l'est (com Romania, Hongria i Bulgària) i a nacions emergents (el Brasil, l'Índia i Turquia, principalment).

Catalunya, principal afectada

Davant aquest problema, les forces de seguretat han centrat la seva atenció principalment a Catalunya. "Aquesta comunitat es troba al capdavant del nombre total de robatoris. En els últims dos anys, el 37,7% dels delictes vinculats amb el robatori de coure que afecten les grans xarxes i infraestructures de serveis han tingut lloc en aquesta autonomia", recalca la Secretaria d'Estat. "Una de les causes que podrien explicar aquest fet és l'elevada densitat de línies ferroviàries que travessen Catalunya, en relació amb la seva superfície", continua Adif.

Els robatoris a Espanya, al detall

  • Xarxa ferroviària. Adif suma més de 5.100 robatoris de coure des de 2011 a mitjans 2015. En total, va perdre 1.223 quilòmetres d'aquest material.
  • Xarxa elèctrica. Endesa va patir 6.500 robatoris entre 2013 i 2014 per valor de més de 22 milions d'euros. Iberdrola va registrar l'any passat gairebé 500 robatoris. I Gas Natural-Fenosa prop de 100.

Encara que la Generalitat i el Govern central tenen visions diferents. I enfrontades. El conseller d'Interior, Jordi Jané, afirma que "la xarxa ferroviària creua a Catalunya per llocs on hi ha molta densitat de població, on hi ha naus a prop de les vies de tren en les quals es camufla la mercaderia amb rapidesa". Interior ataca, en canvi, directament les institucions catalanes en l'informe intern de la Secretaria d'Estat de Seguretat: "Les xifres de delicte en aquesta comunitat semblen desproporcionadament altes i molt desviades de la mitjana nacional. Tot això apunta una gestió deficient de les polítiques de seguretat a Catalunya i l'existència d'un problema de seguretat ciutadana en relació amb la protecció d'aquestes infraestructures".

El PP català ha demanat la compareixença del conseller. “Sembla que hi ha cert interès del Govern català perquè es produeixin incidències al servei de Rodalies”, ha assegurat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

J. Jiménez Gálvez
Redactor de Tribunales de la sección de Nacional de EL PAÍS, donde trabaja desde 2014 y donde también ha cubierto información sobre Inmigración y Política. Antes ha escrito en medios como Diario de Sevilla, Europa Sur, Diario de Cádiz o ADN.es.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_