Cuba reactiva la diplomàcia del ‘mojito’

Fins avui, la Bodeguita del Medio segueix desplegant amb orgull la nota manuscrita en què Ernest Hemingway va immortalitzar la seva fama com a bar imprescindible de l'Havana. “El meu mojito a La Bodeguita, el meu daiquiri a El Floridita”, diu el missatge reverenciat en un local que afirma haver il·luminat un dels referents etílics de Cuba.

A 1.800 quilòmetres de l'Havana, els mojitos també segueixen fent la seva màgia, sobretot si es tornen a combinar amb el Nobel. Ho van poder comprovar el mig miler de convidats aquest dilluns a celebrar la reobertura de l'ambaixada cubana a Washington en el dia en què els Estats Units i Cuba van restablir les relacions diplomàtiques interrompudes pocs mesos abans de la mort de l'escriptor nord-americà enamorat de l'illa del Carib, el 1961.

Darrere de la barra de l'Ernest Hemingway, el petit però agradable bar instal·lat en una de les sales de l'ambaixada cubana, els cambrers no paraven de treure mojitos. Una recepta una micas rebaixada d'alcohol en aquesta ocasió, conscients potser els organitzadors que el moment previst per al brindis, les 11 del matí, no era apte per a grans libacions excepte, potser, que un sigui un escriptor llorejat que decidia beure “perquè la gent li semblés més interessant”.

No va fer falta augmentar l'interès en aquesta jornada ni va semblar tampoc que importés la dosi rebaixada de rom. La beguda va ser gaudida tant pels amfitrions, començant per Bruno Rodríguez, el primer ministre de Relacions Exteriors de Cuba que visita Washington des de fa més de mig segle, com pels convidats nord-americans. Entre aquests hi havia l'assessor del president Barack Obama Ben Rhodes, peça clau dels 18 mesos de negociacions secretes que van desencadenar en l'anunci conjunt de normalització de relacions del 17 de desembre, o la secretària d'Estat adjunta Roberta Jacobson. No gaire lluny passejava, somrient, Josefina Vidal, la cap de la delegació cubana que va negociar amb Jacobson des del gener els termes per fer possible la reobertura d'ambaixades aquest 20 de juliol.

Van gaudir dels mojitos els cubanòlegs més reconeguts de Washington i visitants assidus de l'ara ambaixada com Wayne Smith. El veterà diplomàtic va formar part del personal que va haver d'abandonar abruptament l'ambaixada nord-americana el 1961 i que va tornar a l'Havana com a cap de delegació després que el president Jimmy Carter acordés el 1977 amb Fidel Castro obrir les legacions com a secció d'interessos, rang amb el qual es van mantenir fins a la mitjanit de dilluns.

A prop, entre la multitud de polítics, politòlegs, artistes i activistes també gaudien del glop de rom membres clau del Govern cubà de les últimes dècades, com l'expresident del parlament cubà Ricardo Alarcón. La reobertura d'ambaixades “no és la fi de la història, però és molt important”, va valorar el veterà polític del moment.

El senador republicà Jeff Flake va ser segurament un dels pocs que va declinar l'oferta alcohòlica. No per falta de ganes de celebrar –és un dels defensors més clars de l'acostament cap a Cuba– sinó perquè, com a mormó, es manté allunyat de les begudes alcohòliques, estiguin carregades o no. Però això no li va impedir gaudir d'un moment “meravellós” i manifestar la seva esperança que aviat hi hagi molt més coses per celebrar, si el Congrés avança la proposta de llei que ha presentat per eliminar la prohibició de viatges a l'illa que segueix regint per als nord-americans.

L'actor Danny Glover, vell simpatitzant de l'Havana, també va advocar per una beguda no alcohòlica, cosa que tampoc li va impedir celebrar amb magnificència “un dia molt especial” que constitueix, va dir, “el principi d'una nova narrativa” entre els enemics històrics. Glover va ser un dels que van anar ràpidament a fer-se una foto amb una altra de les estrelles de la recepció, el cantautor cubà Silvio Rodríguez que, segons va admetre, seguia sense creure's el moment que estava vivint.

“Va haver-hi un moment en què aquest enfrontament va ser tan fort que molts vam arribar a pensar que no tenia remei”, va reconèixer el cantautor de la revolució cubana. “Una de les coses més curioses és adonar-me que sí que té remei i que ara es pot començar a treballar en aquesta direcció”, va afegir l'autor d'Ojalá, que no va descartar compondre un altre tema llegendari que immortalitzi aquest episodi, “si les muses em visiten”.