Un pardal a la cel·la del Chapo

Joaquín Guzmán Loera, el Chapo, va deixar un enigma en la seva fugida. A la cel·la, es va descobrir un pardal moribund a la brossa. D'on venia? Per molts, l'ocell, com els canaris a la mina, hauria arribat de la mà dels constructors del sorprenent túnel pel qual es va escapar el principal narcotraficant del planeta. Per d'altres, va ser un senyal enviat pel pròfug als qui el perseguiran. Sigui quina sigui la resposta al misteri, a l'interior belluga el rastre de mort que ha acompanyat tota la seva vida el líder del càrtel de Sinaloa. Una llegenda fosca i sanguinària que dissabte passat va arribar a un dels punts culminants a la cel·la 20 del passadís 2 de l'àrea de màxima seguretat del penal d'El Altiplano.

El lloc, un cubicle hostil i de dimensions mínimes, se situa al nucli dur del presidi. Per arribar-hi cal travessar 26 filtres i controls. És un univers dens i compartimentat. En blanc, negre i gris. No hi ha colors. Els passadissos acaben tots en barrots, unitats estanques i llocs de vigilància. En aquest recorregut, l'única nota de color la posa un cartell que colpeja qui el mira. El pòster diu: Campanya de prevenció contra el suïcidi. Has pensat que la vida et pot fer mal?

El passadís segueix després fins a una altra exclosa. I després, una altra vegada passadís i exclosa. En aquest laberint de 27.900 metres compleixen les penes els principals criminals de Mèxic. Des de l'alcalde d'Iguala, José Luis Abarca, fins al líder dels Caballeros Templarios, Servando Gómez Martínez, la Tuta, passant pel despietat Edgar Valdez Villarreal, la Barbie; Héctor Beltrán Leyva, el H, o Miguel Ángel Félix Gallardo, el Padrino, el mític cap de caps que als vuitanta va ensenyar el Chapo a ser narcotraficant.

És un món oclusiu, de llums blanques i presos de color beix, on Guzmán Loera ha deixat alguns fragments de la seva existència. Pocs recorden que entre aquests murs van matar el més estimat dels seus germans, Arturo. Va ser el 31 de desembre del 2004. Vuit trets al cap quan anava al lavabo. A l'assassí, un altre pres, li havien deixat al bany la pistola de 9 mil·límetres i les instruccions. La seva mort va ser una venjança contra el Chapo.

Durant el recorregut fins a la cel·la, facilitat pel Govern mexicà, entre els barrots treuen el cap alguns presos. Hi ha qui creu que ha reconegut laTuta. D'altres parlen de Beltrán Leyva. Però, rapats i uniformats, és impossible distingir-los. “Que aprofiti”, diu un mentre li serveixen brou tlalpeño.

De vegades, a la llunyania, se senten crits i rialles que estremeixen els passadissos. A mesura que s'apropa l'àrea de tractament especial, la zona de reclusió dels presos més perillosos, la temperatura baixa. També la llum. Els guàrdies, en canvi, semblen més confiats.

El passadís 2 és l'últim reducte. El forma un corredor de 25 metres. A la dreta, cinc finestrots deixen entrar els últims rajos de sol. A l'esquerra, hi ha 11 cel·les. Deu aparellades. L'última està sola. És la del Chapo. Per entrar cal superar una gàbia de reixes. L'habitacle no té més de vuit metres quadrats. Té un aire hostil. Els guàrdies s'han endut tots els estris. Per terra roda un rotllo de paper higiènic buit. La paret és blanca i prou, el mobiliari de ciment, i la finestra, mínima, dóna a una tanca. Des d'aquest lloc, la fugida sembla impossible.

Però que El Altiplano sigui un penal inexpugnable no vol dir que resisteixi la corrupció. Sota la dutxa, en un punt cec per a les càmeres de vigilància, es troba la confirmació: un esvoranc rectangular, d'uns 50 centímetres de costat i poc més de 10 centímetres de gruix, que s'obre a un avenc fosc del qual no es veu el final. Per aquí es va escapar el Chapo. A través d'un túnel espectacular de 1.500 metres que ha humiliat, com mai abans, el Govern d'Enrique Peña Nieto.

A un costat de la dutxa ha quedat la tapa: una llosa de 20 quilos. Va ser aixecada des de baix amb un gat hidràulic sense que ningú, sospitosament, se n'adonés. Va passar dissabte, al voltant de les 20.52. En aquests instants, els enregistraments mostren Guzmán Loera nerviós, recorrent d'un costat a l'altre la cel·la. Sobre la cadira de ciment havia deixat una pantalla plana de set polzades, on es veia el popular programa Sabadazo. El pres estava a l'espera. Sabia que venien a alliberar-lo. Possiblement no era l'únic al presidi. Quaranta dels funcionaris estan sent interrogats com a sospitosos.

A la sortida de l'habitacle, alguns reus del passadís 2 creuen la mirada amb l'estrany. A fora ha plogut. Estan sopant. No sembla importar-los gaire la visita. Alguns mouen rítmicament el cap mentre masteguen. El temps, encadenat a una pena, té aquí una altra cadència. La humitat s'esmuny pel corredor. En una finestra s'adverteix un niu, petit i brut. Un guàrdia diu que és de pardal. Quan se li pregunta per l'exemplar trobat a la cel·la, arronsa les espatlles. El Chapo ha volat lluny i ha deixat darrere seu molts enigmes.