Illa: “Per què defensar una societat justa significa ser Veneçuela?”

Només va haver-hi una llista per reemplaçar Àngels Guiteras a la Taula del Tercer Sector. La va encapçalar Oriol Illa (Barcelona, 1973), que des d'ahir presideix l'organització que agrupa 6.800 entitats socials. Aquest politòleg, amb un màster en Finances, dirigeix la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Ve del món del pacifisme i l'educació en el lleure. “Els bancs haurien de destinar el 25% dels seus guanys a programes socials controlats pels poders públics”, proposa.

“L'Estat del Benestar es va començar a construir a la postguerra. Més pobres que llavors no som. Si que hi ha recursos, però cal redistribuir-los millor. El problema és que la veu neoliberal que diu que els drets són inassumibles és més alta”, assegura Illa, autor d'Idees perilloses (Els Llums, 2014), un llibre en el qual critica, per exemple, el pagament a ultrança del deute públic.

“Donar diners als serveis socials mai serà una despesa, sempre donaràs més dignitat a les persones. Ens podem queixar d'un pont infrautilizat, però mai d'una beca menjador de més”, afegeix Illa. Discursos similars ja han estat qualificats de“chavistes”. “Quan al poder no li agrada una idea la desacredita. Jo vull que m'expliquin per què defensar una societat més justa significa ser Veneçuela”, assegura el nou president de la Taula. “Finlàndia té un sector públic potent, una alta despesa social. Però ningú per desacreditar-te diu que ets finlandès”, ironitza.

Illa assenyala el mal finançament del sistema de Seguretat Social a tot l'Estat com la mare de tots els problemes. I adverteix que els serveis són sostenibles en el temps si no hi ha un canvi en el model pressupostari.

El nou president creu que un dels èxits de la Taula en els últims anys ha estat posar allò social en l'agenda pública. “Hem estat molt crítics”, defensa Illa, també membre de l'anterior junta. Peticions insistents de la Taula davant la Generalitat com una reforma de la renda mínima o una paga per 34.000 famílies catalanes sense ingressos, no obstant això, només van obtenir silenci per resposta. “Seguirem insistint. No dubto de la bona fe de ningú, però és cert que la política social no ha estat en el centre de la política pública”, justifica Illa. I acaba amb una petició: “En molts casos, els debats socials haurien de sortir del pim pam pum”.