Alta tensió a Pedralbes

El Festival Jardins de Pedralbes ha enfilat ja la recta final de la seva tercera edició amb resultats immillorables. Quan encara falta l'últim concert (aquesta nit hi actuarà el cantant britanicolibanès Mika) el certamen abaixarà les persianes amb més d'un 90% d'ocupació. Definitivament Barcelona ha fet seva la proposta i l'ha convertida així en cita irrenunciable de la primera calor estival.

En el seu penúltim lliurament, el festival va tornar a volar molt amunt: un immens Miguel Poveda va oferir un concert tan intens com explosiu, que va crear un clima d'autèntica alta tensió de principi a final.

Poveda tornava a casa per presentar el seu disc Sonetos y poemas para la libertad, dedicat, una vegada més, a la seva personal lectura de la poesia. I amb les paraules punyents de Miguel Hernández va començar una vetllada llarga i atapeïda d'erupcions volcàniques. Emparat per una banda de catorze músics, que incloïa un quartet de corda, i vestit amb la seva elegància habitual malgrat la calor, Poveda va començar vessant passió amb diverses cançons del plàstic. Molt ritme i molta força orquestral, dominada per la sempre segura i confortable presència de Joan Albert Amargós dirigint-ho tot.

El concert es va dividir en tres blocs definits, per a cadascun Poveda va utilitzar el vestuari adequat. En el primer van fluir les cançons poema més recents. Cap a la meitat, i assegut, com marquen les normes, va tornar al flamenc més jondo, per acabar en els terrenys de la cobla tot sol amb el piano d'Amargós i, ja en els bisos, recordant les figures de Manuel Molina i Enrique Morente.

Quan va presentar el quart tema va saltar la sorpresa i Joan Manuel Serrat va aparèixer a l'escenari per compartir El meu carrer amb un Poveda pletòric. Un Poveda que va demostrar el seu saber estar en el recull de cançons inicials però que, immediatament després, es va obrir en canal amb unes bulerías de Cadis per al record amb la fidel guitarra de Chicuelo.

Als seus quaranta-dos anys Poveda està en plenitud de facultats. La seva veu és com un tro doblegat al qual li sobra fins i tot el micròfon i Poveda tant en la seva faceta de cantant com de cantaor (poden realment diferenciar-se?) sap portar-la d'un extrem a l'altre, del murmuri al crit, amb una naturalitat aclaparadora. I a Pedralbes el volcà Poveda va entrar en erupció i va deixar anar un cabalós riu de lava desbordant de sensibilitat.