_
_
_
_

La pel·lícula maleïda de Fernando Fernán Gómez ressuscita a les sales

La reestrena en cinemes d'‘El mundo sigue’ arriba 52 anys després de ser censurada per Franco

Gregorio Belinchón
Fernando Fernán Gómez, Milagros Leal i Lina Canalejas, en un fotograma d''El mundo sigue'.
Fernando Fernán Gómez, Milagros Leal i Lina Canalejas, en un fotograma d''El mundo sigue'.

Fernando Fernán Gómez va morir pensant que El mundo sigue, una de les seves pel·lícules més ambicioses, mai s'havia vist en una sala comercial. En realitat, gairebé va ser així, perquè acabada el 1963, només es va estrenar al cinema Buenos Aires de Bilbao un 10 de juliol de dos anys més tard, i d'amagat. “En realitat”, explica un dels seus amics, Luis Alegre, “ja ho sabia. Pilar Bardem va debutar en el film amb un petit paper [de model, just al que es dedicava fins llavors], i va preparar molt bé la prova, llegint-se la novel·la homònima del 1954 i sabent amb detall la vida de l'autor, Juan Antonio de Zunzunegui. Quan va arribar a la prova, va començar a parlar i va dir: ‘El llibre de Zunzunegui...’. I Fernando va deixar anar: ‘Mai estrenarem. Aquest que has anomenat porta mala sort”.

Malgrat aquesta creença, o rient-se'n, el cineasta estava obsessionat a adaptar la novel·la. Quan Gabriel Arias Salgado era ministre d'Informació i Turisme, no va aconseguir convèncer la censura. Però quan el va substituir Manuel Fraga, es va obrir una mica la mà amb l'arribada a la Direcció General de Cinema i Teatre de José María García Escudero. Esclata el Nou Cinema Espanyol, que devasta amb la seva crítica social. “Fernán Gómez estava convençut que El mundo sigue connectaria amb el que demanava el poder. Va ser molt ingenu”, recorda Alegre, que incideix en el fet que el director va invertir tots els seus estalvis en la producció, “i va acceptar tota mena de treballs alimentosos en teatre i cinema per aconseguir fons; va ser molt brutal que no aconseguís estrenar”.

Hi va haver una altra persona que va plorar el menyspreu: Gemma Cuervo, que interpreta una de les dues germanes protagonistes, la de moral més àmplia però més bon cor. “Hauria estat la pel·lícula que m'hauria impulsat. Va truncar la meva carrera cinematogràfica. Sí, després vaig fer molt teatre i televisió, però un personatge protagonista com aquest a la gran pantalla no el vaig repetir mai”. L'actriu va veure El mundo sigue en el seu moment. “Però no recordo quan i on. Això sí, manté la seva grandesa”.

A l'actriu li fascina la seva actualitat: “Parla de misèria moral, de podridura, d'avarícia... Però és que és el que envoltava el nostre país en aquell moment, tant a Madrid com a Barcelona i altres ciutats, era així. La meva generació va viure aquell ambient”.

Una 'première' en 13 ciutats

El mundo sigue va quedar en mans de Juan Estelrich fill, cineasta afillat de Fernán Gómez i el pare del qual va coproduir la pel·lícula.

Adolfo Blanco, distribuïdor de A Contracorriente,  un dia parlava amb Estelrich i va descobrir que estava en ple procés de restauració del film menys conegut de l'escriptor, actor i cineasta, i que presentava el pitjor estat de conservació “Aleshores vaig decidir que calia treure-la a la llum després de l'estrena clandestina en Bilbao”. Per això, just mig segle després, arriba a 13 sales espanyoles la versió restaurada d'una obra mestra.

El mundo sigue va ser apartada i destrossada per la censura. Beu del millor neorealisme italià, “un cinema que va influir molt en Fernando, en Azcona, Bardem i Berlanga”, apunta Alegre, i el seu cordó umbilical la uneix amb Rocco i els seus germans: famílies destrossades a la ciutat, una obsessió per un honor que només porta gana, i moltes notes d'histerisme en els moments més tràgics. Rodatge en exteriors. Melodrama en estat pur. Per primera vegada al cinema espanyol es veu en pantalla com és el Madrid popular, el del barri de Maravillas (avui Malasaña i Chueca), el que costa una beguda en un bar, el que es guanya amb una travessa de 14 encerts i fins i tot es parla de la possibilitat d'un avortament. A la pantalla, dues germanes, encarnades per Lina Canalejas i Gemma Cuervo, es deixen com un drap brut, davant els ulls dels seus pares. A la resta del repartiment, un immens Fernán Gómez, Agustín González, Fernando Guillén (marit de Cuervo), Milagros Leal, María Luisa Ponte, i en petits papers, Pilar Bardem i Marisa Paredes.

Del rodatge en exteriors, Cuervo en rememora: “Sabíem que estàvem davant una gran obra. Ens ho vam passar molt bé i vam estar molt concentrats en el guió”. Tant l'actriu com Alegre assenyalen: “Fernando era modern en el seu caràcter i el seu art, i molt feminista”. La primera explica: “Per primera vegada veiem el que significava ser dona en aquells anys, com si fóssim objectes”. Alegre remata: “A Fernando li agradaven molt les dones, i les respectava més”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Gregorio Belinchón
Es redactor de la sección de Cultura, especializado en cine. En el diario trabajó antes en Babelia, El Espectador y Tentaciones. Empezó en radios locales de Madrid, y ha colaborado en diversas publicaciones cinematográficas como Cinemanía o Academia. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense y Máster en Relaciones Internacionales.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_