Presó per haver humiliat una caixera amb comentaris xenòfobs

La magistrada del jutjat penal número tres de Terrassa ha condemnat a quatre mesos de presó el client d'un supermercat per haver humiliat una caixera amb comentaris despectius sobre el seu origen colombià. Es tracta d'una sentència pionera que considera els insults de caràcter xenòfob un delicte contra la integritat moral.

La jutgessa imposa a l'acusat una pena de quatre mesos de presó i l'obliga a indemnitzar amb 900 euros la treballadora d'origen colombià d'un Mercadona de Terrassa (Vallès Occidental).

Segons la sentència, durant els anys 2008 i 2009 l'acusat anava al supermercat i davant d'altres clients i empleats sotmetia la caixera a “situacions d'humiliació en el curs de les quals proferia expressions despectives que incidien a l'origen llatinoamericà i la seva condició d'immigrant”.

La treballadora del supermercat va haver de suportar que l'acusat, al mig de l'establiment, afirmés: “Odio els immigrants, els agafaria tots, els ficaria en un vaixell, els posaria una bomba i els enviaria  a prendre per cul”. El condemnat ofenia la jove colombiana amb expressions del tipus “Jo, per la caixa d'aquella pringada no hi passo”, “tu et creus que amb l'atur que hi ha es pot contractar dues guarres?” o “l'altre dia em vaig emportar el meu fill de putes, li va tocar una sud-americana de merda i ni per això servia”.

La jutgessa assegura que existeix una "actitud clarament vexatòria, humiliant i despectiva". "Aquestes circumstàncies de lloc, en un supermercat i en presència d'altres persones, permeten afirmar que els fets no són precisament lleus, que permetin una degradació a una falta de vexacions", insisteix la sentència.

En el judici, recorda la jutgessa, la víctima va assegurar que, encara que li dolien, havia suportat aquelles "expressions feridores" en silenci, però que el seu únic propòsit era conservar la feina.

"No fa falta ser immigrant per valorar tot el que significa tenir i mantenir un lloc de feina, per això ho suportava en silenci, és a dir, callava tot el que li passava. No resulta res especialment anòmal ni especialment estrany, tant per la voluntat de mantenir una feina com per la seva condició de víctima d'un delicte d'odi", raona la jutgessa.

La magistrada ha descartat condemnar el processament per una falta de vexacions, càstig que proposava la defensa però que no implica pena de presó, en entendre que "la situació va ser clarament vexatòria i va produir un patiment psíquic" i tenint en compte la "naturalesa degradant i humiliant" de les expressions proferides.