La Generalitat es gasta 864.565 euros per allotjar 40 famílies desnonades

La Generalitat va aplicar aquest dilluns per primera vegada el decret llei de mesures urgents en habitatge en exercir el dret de compra preferent sobre 40 pisos procedents d'execucions hipotecàries que Bankia anava a vendre en les properes setmanes. D'aquests, 18 estaven ocupats, segons l'entitat, de forma il·legal. L’Executiu, que disposa de vuit milions per a aquestes adquisicions, s'ha gastat en aquesta primera tanda 864.565 euros. El Departament de Territori i Sostenibilitat va informar que els habitatges tenen un preu mitjà d'entre 22.500 i 25.000 euros i són a Salt (Gironès) i a l'àrea de Barcelona.

El decret llei dóna a la Generalitat el dret de tanteig i retracte –compra preferent– d'habitatges que les entitats financeres o el banc dolent vulguin vendre a un tercer i que procedeixin d'execucions hipotecàries. Els dos requisits són que aquestes cases es trobin en les 72 localitats en què s'ha detectat que hi ha més demanda d'habitatge social i que els preus estiguin per sota de mercat. La mesura té tres finalitats: evitar l'especulació amb cases que provenen d'execucions, impedir que famílies que van perdre la propietat del pis i van passar a ser inquilins mitjançant una dació en pagament puguin ser expulsats de casa seva i augmentar el parc d'habitatge social de la Generalitat. Amb aquest objectiu, les entitats financeres tenen des d'aquest any l'obligació de comunicar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) totes les operacions que vulguin dur a terme amb aquests pisos.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, que dirigeix Santi Vila, va rebre de la banca una relació de 2.150 pisos que estaven en procés de venda. La Generalitat va signar dilluns amb el responsable territorial de Bankia, Joaquim Saurina, el primer conveni per aconseguir un paquet de 40 habitatges. D'aquests, 26 són a Salt, el primer municipi que va acordar amb el Govern d’Artur Mas l'aplicació d'aquesta mesura. La resta són a la regió metropolitana de Barcelona: l'Hospitalet de Llobregat (sis), Badalona (quatre), Terrassa (dos), un a Mataró i un altre a Rubí.

El preu del pis més car adquirit per la Generalitat, situat a Terrassa, és de 33.000 euros, mentre que el més barat, a Salt, en costa 17.500. Aquests valors contrasten amb el que es pagava durant el boom, però també s'explica perquè molts d'aquests pisos anaven a ser adquirits per societats o inversors que compraven diverses propietats després d'aconseguir un bon descompte, segons fonts de l’Administració. De fet, el 72% dels compradors dels 2.150 habitatges que van arribar a la Generalitat eren empreses, mentre que la resta eren particulars.

En rebre aquesta llista, a més, l’Executiu va veure que el 36% dels habitatges que s'estaven venent tenien llogaters vivint-hi. En molts casos, es tractava de gent que havia perdut casa seva i s'hi havia quedat després d'una dació en pagament, per la qual cosa l’Executiu volia evitar que fossin desnonats.

18 pisos ocupats

Del paquet de 40 cases adquirits ahir, 18 estaven ocupats. Malgrat que Santi Vila va afirmar que es tractava de llogaters, fonts de Bankia van assegurar que els pisos estaven ocupats il·legalment. En qualsevol cas, els residents ara passaran a pagar un lloguer social a la Generalitat.

Vila va assegurar que el propòsit del Govern passa per adquirir 1.420 habitatges entre el 2015 i el 2016 i va anunciar que aquest mateix mes se signarà un altre conveni, pel qual l’Administració comprarà un altre paquet de 40 cases. A Catalunya es van produir el 2014 un total de 14.230 execucions hipotecàries. La majoria d'aquestes (12.878) corresponien a habitatges usats, i només 1.352 de les cases eren de nova construcció.