“M’ha costat moltes llàgrimes prendre aquesta decisió”

El drama existencial que per a a molts grecs ha suposat la convocatòria del referèndum es plasmava aquest diumenge en la divisió de Petrula Diamantopulu, professora d'institut jubilada i veïna de Kipseli, un barri de classe mitjana d'Atenes, el mateix on resideix —i vota— el primer ministre, Alexis Tsipras. L'opció de Diamantopulu no ha estat entre el sí i el no, sinó entre el cap i el cor. Votant habitual de Syriza, un partit al qual assegura que seguirà votant en propers comicis, s'ha inclinat pel sí després d'una discussió de caràcter gairebé èpic amb si mateixa, amb la seva ideologia i la seva trajectòria, "i a favor d'un miratge".

"M'ha costat llàgrimes prendre aquesta decisió i he votat sí amb tristesa, perquè a més crec que les dues opcions són igual de dolentes per al país, només que la del sí, al meu judici, ens pot donar una mica d'alè per superar aquesta catàstrofe", explicava al vestíbul de l'institut número 15 d'Atenes. "He votat sí fins i tot sabent perfectament que les mesures que plantegen els creditors són molt dures, i que aquest país no té cap resistència, ni econòmica ni anímica, per aguantar més retallades... Però votar no era directament donar un cop de porta a nosaltres mateixos. En contra del que em demanava el cos, he votat així només perquè hi hagi alguna possibilitat de redreçar la situació. I en les eleccions generals seguiré votant Syriza", afegia, visiblement amb cara de pomes agres, empassant-se el gripau del seu vot.

En el mateix col·legi electoral, la Nina, una altra jubilada de 80 anys jovials, exposava les seves raons per votar igual. "A la família som tots de Nova Democràcia [defensor del sí en la consulta] des de fa generacions... Així que per què no havia de votar que sí, amb aquesta situació tan desastrosa, en la qual el Govern ni tan sols sap prendre decisions... Tsipras s'ha apartat i ens ha carregat el mort a nosaltres".

Però la raó última del seu vot era, en realitat, la por del futur i el futur dels seus. "També he votat que sí perquè tinc fills i néts, i em preocupa tot això, pinta molt malament", admetia. De cop i volta se suma a la conversa l'Eli, una altra pensionista, de 82 anys. "I els altres no tenim fills o néts? Només els votants del sí tenen dret a preocupar-se pel futur?".

La rèplica de la Nina no triga a convertir-se en un intens, però educat, intercanvi d'opinions entre les dues dones, en el qual apareix moltes vegades un concepte que ha marcat la campanya i, amb tota probabilitat, el futur immediat de Grècia: la divisió, l'escissió del país en dues meitats, la polarització, en una paraula. "He viscut la guerra civil, per això no tinc cap por d'una nova divisió del país", sostenia l'Eli, que admetia obertament haver votat no "perquè no vull, ni per a mi ni per als meus, un altre lustre, com a mínim, de noves mesures d'austeritat i retallades, d'aquesta medicina ja n'hem tingut prou".

Les dues dones s'embranquen en un apassionat, però cortès debat, que conclou quan la Nina planteja el fantasma guerracivilista que durant la campanya ha impregnat fins i tot algunes capçaleres serioses de premsa, o moltes tertúlies televisives. "Amb aquests plantejaments, és millor no perdre el temps, no ens entendrem", explica una discreta Eli.

La divisió del país en dues meitats era també la preocupació més gran, "fins i tot més que la situació econòmica", de la Geòrgia, de 39 anys, una aturada de llarga durada que aquest diumenge al migdia votava en un col·legi del barri d'Exarjia. "No he decidit encara el meu vot, l'hi dic de debò", explicava al pati. "I ho faré amb el cor, no amb el cap, davant de l'urna", explicava. A la Geòrgia les dues opcions li semblaven iguals, "cap comporta res de bo, només una nova etapa de dificultats, però ja hi estem acostumats... El que més em preocupava és la divisió del país, va ser la primera sensació que vaig tenir quan Tsipras va convocar el referèndum. Afortunadament el poble grec està donant una lliçó de serenitat, no hi ha hagut cap incident, només calma i sensatesa. Però a veure què passa...".

En un altre col·legi dels afores, dos xicots en la vintena, el Dimitris (arquitecte en un estudi, cobra 8.000 euros l'any com a autònom) i el Petros (estudiant universitari a Escòcia), que es confessen "fervents partidaris de l'euro i d'Europa", revelaven el seu vot, negatiu. "Creiem en la democràcia, i l'actitud dels socis no és en absolut democràtica. Creiem en el valor del diàleg i de la negociació, que sempre és positiu, i estem segurs que a partir d'avui es reprendrà el procés d'una forma més decisiva i, per primera vegada, en igualtat", explicava Dimitris. "Si guanya el no, esclar", rebla Petros.