Un mal pastor

El 5 de desembre de 2013, es va cometre un homicidi a Blanes, al pis de mossèn Jaume Reixach, sacerdot estimat per molta gent, sobretot pels feligresos de la seva parròquia de Riells. Era conegut per les conferències que havia pronunciat a molts llocs del país, pels seus articles i pels seus llibres; i conegut també pel seu afany d’ajudar la gent, sobretot la més desprotegida. Fa temps que el conec i sé que, abans que res, és molt bona persona.

L’homicidi va ser comès pressumptament per un individu filipí, Eloy, que de tant en tant li demanava diners. Mossèn Reixach el va ajudar, a ell i a la seva família, a establir-se a Espanya i a trobar-li treball. La víctima va ser un noi de vint-i-dos anys, Kekeo (que, per cert, quan va arribar del Brasil ja era major d’edat), que el mossèn s’havia afillat per ajudar-lo a trobar feina aquí i a alliberar-lo d’una situació familiar desestructurada. Aquest noi festejava amb una noia de Sant Joan de les Abadesses, que el visitava sovint a casa del mossèn, en una habitació separada de la resta del pis, on passaven el temps que volien.

Eloy, el presumpte assassí, va declarar amb la intenció d’involucrar mossèn Reixach amb una rècula de mentides abjectes per tractar d’atenuar la seva culpabilitat; però ni tan sols va aconseguir que el jutge imputés el mossèn. La xicota del noi, en canvi, va deixar clar a la premsa que entre ell i mossèn Reixach no hi havia res més que una relació paternofilial. No obstant això, els diaris de Girona van publicar les mentides d’Eloy com si fossin veritats. Feia tot l’efecte que competien per veure qui deixava el sacerdot en pitjor situació. No l’acusaven, naturalment, sinó que difonien sense contrastar el que convenia a l’advocat defensor del presumpte assassí.

Mossèn Reixach, ho repeteixo, no va ser mai imputat. El jutge va adonar-se de la seva innocència immediatament. Espero que aviat, quan se celebri el judici, els diaris de Girona serveixin finalment la veritat i es retractin de les falsedats publicades.

Però això no és tot. De fet, el comportament més greu procedeix del bisbat de Girona. El bisbe, Francesc Pardo, va fer cas omís de l’opinió del jutge i va castigar mossèn Reixach allunyant-lo de la parròquia i prohibint-li que escrivís cap més article, cosa que era una petita font d’ingressos que se li ha estroncat pel voler episcopal. Per si això fos poc, el metge, fa unes setmanes, li va diagnosticar un càncer, causat probablement, segons el doctor, per la somatització de tot el que ha viscut com a conseqüència del que va publicar la premsa i sobretot per la falta de comprensió de qui hauria de ser el seu pastor. En el moment que escric aquest article, em pregunto si el bisbe ja s’ha posat en contacte amb el mossèn per preguntar-li com es troba.

Jo mateix vaig escriure al bisbe demanant-li que li aixequés els “càstigs” injustos que li va imposar. No es va dignar a contestar la meva carta. La va fer respondre per la cancellera-secretària del bisbat. Va ser una resposta insultant per la càrrega d’hipocresia que contenia. Això em va irritar, no tan sols perquè s’hi exhibia una total manca de caritat cristiana envers el mossèn, sinó també una manca de sensibilitat humana envers una persona que ha sofert tan injustament. I més encara: manca d’una mínima intel·ligència tàctica.

Un bisbe, teòricament, ha de ser un pastor que es preocupi dels seus sacerdots, sobretot ara que mossèn Jaume, a més a més, és víctima d’una malaltia incurable. Voldria acabar l’article citant la carta de la Cancellera. Deia això:

“Benvolgut, En nom del Sr. Bisbe dono resposta al seu missatge rebut el passat dia 25 de maig. La situació de Mn. Jaume és molt complexa i cal molta prudència perquè supera les nostres possibilitats. Atentament, M. Teresa Cebrià i Llistosella, Secretaria general”.

Cap resposta a les meves súpliques. Només tres frases amb tres mentides. Primera: la situació no és complexa, sinó senzilla i clara. Segona, no és prudència el que cal, sinó un mínim d’humanitat. Justament va ser el bisbe qui va actuar amb més imprudència amb les dues notes que va donar als mitjans de comunicació, incloent-hi l’agència EFE. I tercera mentida: no és cert que es tracti d’un cas que superi les possibilitats del bisbat. Al contrari: és el comportament del bisbat el que ha creat el dolor més intens a mossèn Jaume. Positivament, estem davant d’un mal pastor i d’una premsa difamatòria.