Motlles d'espai

A CaixaForum han muntat una exposició sobre l'obra de l'arquitecte finlandès Alvar Aalto. És una mostra irregular que ha vingut ja preparada i, malgrat la qualitat del material exposat, està mancada de certa intencionalitat. En qualsevol cas, té alguns elements interessants, com la col·lecció de mobles i objectes domèstics, tan vells -la major part són del 1936- i tan contemporanis. En veure'ls no es pot deixar de pensar que aquí estàvem sortint de les mosques i el rosari per tornar-hi a caure poc després. Aquells mobles no eren possibles en aquest país ni en somnis. Quin endarreriment!

Hi ha, però, alguns elements que mereixen especialment la pena i que conviden a relacionar-los. El motlle del gerro Savoy , del 1936, i la maqueta preparatòria en fusta i cartró de l'interior del pavelló de Finlàndia de la fira de Nova York del 1939 són els millors. I hi podem afegir la fotografia de la maqueta de la secció de l'espai d'ingrés de la Maison Carré a Bazoches-sur-Guyonne de 1956-1959, i la maqueta de l'interior de l'església de les Tres Creus de Vuoksenniska a Imatra, de 1956-1958. Tots ells comparteixen certa familiaritat formal i no importen ni la seva funció ni la seva escala.

El motlle és el que va servir per fabricar el gerro per a l'Hotel Savoy. Un gerro de vidre bufat que es va fer molt popular i encara segueix sent-ho. En lloc de ser concebut segons una circumferència, la seva forma és un seguit de corbes que el fan únic. El motlle també és difícil d'oblidar, té un aspecte semblant a un tros de tronc d'arbre amb nanses, un tros que sembla haver estat buidat per dins per algun animal o un insecte. Aquest motlle dóna la pista de com està fet el gerro i mostra com el vidre, en bufar-lo dins del motlle, en pren la forma. El vidre perpetua el seu interior de la manera més bonica, mantenint la seva propietat de buit, però transformant-lo en un sòlid. La discordança radical entre el volum exterior i el forat irregular interior, i el gruix innecessari entre tots dos, captura indefectiblement la nostra atenció.

El motlle del gerro Sav oy , amb les seves nanses de lona i el seu aspecte bast i imperfecte, que ja no podrem oblidar, contrasta amb l'interior, que sabem que acabarà ple de vidre bufat, lluent i fràgil. És aquesta intuïció la que han seguit algunes de les millors obres d'arquitectura, sempre dissociant l'espai interior de la seva aparença exterior, com les geodes; aportant sorpresa i emfasitzant l'espai que ens acull.

Amb les formes del motlle encara al cap, poden anar a veure la maqueta de treball del pavelló finlandès a la Fira de Nova York. Si la miren per darrere veuran una extraordinària semblança amb aquell tronc d'arbre buidat, fins al punt que els semblarà un dels seus fragments. Les dues peces, de grandàries similars però amb vocacions tan diferents, coincideixen en la seva utilitat: la de donar forma a l'interior, mostrant una de les facetes de l'arquitectura: la de formalitzar l'espai. Massa acostumats a veure maquetes d'arquitectura concebudes com joguines, tan perfectes, tan polides, aquesta, imperfecta i malmesa, no mostra l'edifici sinó mitjançant un gruix inservible , una de les seves qualitats espacials. No es confonguin, no són les formes corbes, com les d'algunes parets dels edificis exposats, dels estudis de fustes plegades, de les de la butaca Paimio , del Paravent 100 o les de les baranes de la coberta de la Vil·la Mairea. És cert que comparteixen amb el motlle o la maqueta del pavelló les seves propietats formals, però cap d'aquestes serveix tan clarament per separar dos mons, el de l'interior i el de fora, el del sostre i el de la coberta; tan nítidament actuant com motlles d'espais.

Cap al final de l'exposició trobaran una maqueta de l'església de les Tres Creus de Vuoksenniska, a Imatra. La maqueta crida l'atenció perquè està col·locada a l'inrevés, com si enlloc d'un edifici fos un receptacle. Mostra així, potes enlaire, les propietats del seu espai interior definides per les corbes del seu sostre. No podem evitar pensar que per donar aixopluc potser n'hi ha prou amb una coberta, però per formar un espai arquitectònic és necessari un motlle.