El conseller milionari i el diputat amb 1.036 euros al compte

El nou web de la Transparència que ha posat en marxa la Generalitat és el malson de Francesc Homs. El conseller de Governació va advertir el març passat que un govern no pot ser del tot transparent: “Hi ha petites coses que si es volen conèixer és per pura xafarderia, és un ridícul immens... No hi ha cap Govern del món que es dediqui a fer xafarderia de coses banals. Què importa si a la Generalitat hi ha 25 o 50 cotxes oficials?”. El ciutadà pot consultar a partir d’ara els cotxes oficials del Parlament o de la Generalitat, pot consultar qui guanya què a l’Administració Pública. Les "petites coses" que s'hi poden descobrir són gairebé inesgotables.

Els sous dels alts càrrecs de la Generalitat conviden a ser patriota. Homs, per exemple, cobra 103.000 euros anuals base per ser conseller, té un patrimoni de 70.000 euros i un passiu de 80.000. Andreu Mas-Colell és l’únic alt càrrec milionari: declara un patrimoni valorat en 8,5 milions d’euros. El conseller d’Economia detalla que “el 74,5% d'aquesta quantitat és fruit d'una herència que inclou una empresa familiar valorada a preu històric, anterior a la crisi”. L’empresa és Colell, una comercialitzadora de ferreteria industrial fundada pel pare del conseller el 1953.

Els secretaris generals i els directors generals cobren entre 80.000 i 84.000 euros de sou anual, però n'hi ha excepcions, com és el cas de la mà dreta d’Artur Mas, Jordi Vilajoana, que guanya 108.231 euros anuals, 5.000 més que els consellers. Vilajoana declara un patrimoni quasi milionari, de 934.000 euros. Però no es tracta únicament dels consellers o del president, que probablement penquen d'allò més; els càrrecs intermedis de la Generalitat tenen sous d’entre 60.000 i 80.000 euros. El director de l’Oficina Antifrau, Daniel Alfonso, cobra 135.000 euros anuals, no gaire lluny del sou del president de la Generalitat. El síndic de greuges rep 112.917 euros i el síndic de comptes, 100.821. El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya guanya 101.704 euros per la seva feina –gairebé com un conseller de la Generalitat– i la resta de membres del CAC, 96.591 euros.

El web ha d’aplegar els serveis de transparència de totes les administracions públiques catalanes. De moment només inclou sis ajuntaments –el cas més curiós, el de les Planes d’Hostoles (a la Garrotxa; població, 1.694 persones)– i un consell comarcal, el de l’Alt Penedès. També es poden consultar els béns i immobles propietat de la Generalitat. Una llista particularment interessant és la dels béns sense hereus que passen a ser propietat del Govern català. La llista és de 337 actius, que poden ser boscos, solars, camps agrícoles, hotels, pàrquings, habitatges o establiments comercials. El terreny més gran que ha rebut la Generalitat en herència i que manté sense vendre és una explotació agrícola de 135.409 metres quadrats a Sant Llorenç Savall. L’establiment més gran que manté és l’hotel Panorama de Sant Feliu de Guíxols, de 3.768 metres quadrats.

Una de les grans novetats estrenades aquesta setmana amb la Llei de transparència són les dades de patrimoni dels parlamentaris. La diputada d’Unió Elena Ribera declara tenir en propietat el 50% d’una finca rústica que valora en 2,64 euros. Jordi Ciuraneta ocupa càrrecs en sis empreses, algunes fundades per ell, però en canvi a la declaració de béns no hi consta res. El Departament d’Agricultura és l’únic de la Generalitat que encara no aporta les dades de patrimoni dels seus membres. El detall del patrimoni dels diputats detalla fins i tot l’adquisició dels seus vehicles. Així podem saber que amb el naixement del seu segon fill, Oriol Junqueras va comprar l’abril passat un cotxe familiar Renault. Els diputats de la CUP són els més humils. David Fernàndez i Isabel Vallet tenen 10.000 euros estalviats i Quim Arrufat, només 1.036 euros, malgrat que té un sou mensual d’uns 5.400 euros.