Dol per ‘La Rambla’

Aquest mes, La Rambla plega. Millor dit, la fan plegar i, per tant, no tornarà després de les vacances. Indubtablement, els canvis a la graella poden semblar bé o malament a l’audiència, però són decisió i facultat del director de la cadena. I el debat, més enllà del dol, o la satisfacció, per la desaparició d’un programa no pot anar gaire lluny. Llevat que sobre la decisió hi hagi la sospita que no ha estat per renovar l’aposta televisiva, sinó perquè els amos, en aquest cas l’Ajuntament de Barcelona, hi estaven incòmodes.

El seu presentador i productor, Daniel Domenjó, va afirmar en aquest diari que no va agradar que no es donés la indulgència de cent dies a l’equip de Colau. El director de BTV, Sergi Vicente, també a aquest diari, es va mostrar indignat perquè algú pogués pensar que hi havia contaminació i trucada política en la seva decisió. La mateixa Ada Colau explicava que el govern no havia ordenat el tancament de La Rambla i subratllava en una piulada que la decisió era exclusivament de Vicente. “El director de BTV, triat per concurs en el mandat anterior, elabora la programació”. Una frase que ja va tenir la seva hermenèutica a la xarxa: ressaltava d’aquesta manera la independència o ho feia així per encolomar, amb malícia, la decisió a una persona “triada en l’anterior mandat”? Convergència de Barcelona ja ha demanat explicacions a l'alcaldessa sobre el final del programa.

En una nota de BTV es deia que, tot i que les audiències “no són un argument definitori per a la programació d’un espai”, La Rambla les ha tingut sempre discretes, molt per sota de la mitjana de la cadena, i molt per sota d’altres espais que s’emeten en la mateixa franja horària de prime time. “Concretament, un 0,4% de quota a Barcelona durant la darrera temporada”. Xavier Muixí, el bon director d’informatius de l’emissora, piulava ahir: “Molts tuits sobre la fi de La Rambla sí que són polítics i interessats. Agradi o no la decisió és professional i s'ha pres a BTV”.

Pluralitat, equilibri de veus masculines i femenines, una mica de xivarri i joventut, trets del programa

A falta de saber si el recanvi ens la farà oblidar, sap greu que desaparegui. Era la tertúlia més plural, en el repartiment de convidats i en la seva agenda temàtica, de la televisió pública catalana. Era on l’espectador podia anar fugint de l’implacable tendència monocolor de tants debats de TV3 on moltes vegades les veus discrepants (amb el Govern, els seus amics i el procés), si hi són, semblen posades en solitari per camuflatge escenogràfic.

Ahir, el presentador de La Rambla va anunciar breument, i sense fer mal a ningú, que el programa s’acabava. Va ser una de les convidades qui va enumerar les tres principals virtuts de La Rambla: pluralitat, equilibri de veus masculines i femenines… i una presència inèdita de tertulians joves comparat amb altres cenacles. Tenia raó. No va esmentar, però, el xivarri que l’entusiasme dialèctic provocava algunes vegades fins a fer inaudible la conversa. Això també.

BTV és una televisió digna. És veu que és pobreta perquè els platós són pisets modestos, però no ho és en l’ambició professional. Per exemple, la serenitat del noticiari de la nit on intenten entendre, amb ajuda d’experts, des de la crisi kurda, el negoci de la FIFA o les relacions entre Cuba i els Estats Units. S’acosta, sembla ser, un capgirell de la graella. Seria bo que tot això no s’espatllés.