L’FMI confirma que Grècia no ha pagat els 1.600 milions de deute

La decisió del Govern d’Atenes de no fer front als deutes amb el Fons Monetari Internacional (FMI) pot acabar provocant danys col·laterals imprevistos. L'organisme ha confirmat, passada la mitjanit, que Grècia no ha pagat els 1.600 milions d'euros de deute que tenia pendents. No només és el primer impagament d'un país desenvolupat amb l’FMI, sinó també el més elevat. Una situació que ha tornat a encendre les crítiques sobre el paper de l'organisme en la gestió de la crisi. En tot cas, les normes internes li impedeixen participar en un nou rescat d'un país morós. Tot en un moment en què Christine Lagarde busca la reelecció al capdavant del Fons.

Les normes del Fons li impedeixen donar més ajuda a un país morós

“Segur que li agrada aquest moment. La criminal en cap ve a saludar-lo”, li va etzibar una sarcàstica Christine Lagarde al ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, en una reunió recent a Luxemburg. Les relacions entre Grècia i el Fons Monetari Internacional s'han anat deteriorant en els últims mesos fins a nivells poques vegades vistos. Pocs dies abans d'aquella trobada, Varufakis va acusar l’FMI de tenir una “responsabilitat criminal” en la situació en què es troba el país.

Això explica, només en part, la decisió d’Atenes d'excloure l’FMI de la sol·licitud d'un nou pla de rescat. En realitat, les normes de l’organisme internacional li impedeixen proporcionar ajuda financera addicional a un país morós amb el Fons, com ho és Grècia des d'ahir a la nit. Atenes només es va avançar a la resposta negativa que li hauria donat l’FMI però va traslladar un potent missatge als electors.

La institució que presideix Lagarde ha tingut un paper decisiu en la gestió de la crisi de deute europeu. La Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) han adoptat com a propis els mètodes de l'organisme en la gestió de la crisi, amb els programes de reformes i el desemborsament gradual de les ajudes compromeses en funció del compliment d’obejctius. Les visites periòdiques dels homes de negre als països sotmesos a plans de rescat és també un bon exemple del seu particular modus operandi.

A més, la participació del Fons ha reduït la factura dels rescats per Europa però ha suscitat notables crítiques per aquest fet dins de la institució. “La gran part dels països membres, que són els que estan aportant els fons per al rescat a Grècia, són economies amb un nivell d'ingrés molt més baix que el grec, fins i tot després d'anys de recessió”, explica per correu electrònic Diego Iscaro, economista sènior de la consultora IHS, a Londres. El rescat a un país considerat "ric" s'ha produït no una sinó en dues ocasions i malgrat els incompliments manifestos del programa de reformes.

“El fet que Lagarde busqui la reelecció el 2016 segurament ha influït en la seva posició”

Aquests països consideren que el cas de Grècia evidencia que el Fons està dominat pels polítics europeus, cosa que s'afegeix als retrets que gairebé no hi ha avanços en la reforma de la governança de l'organisme, el repartiment de quotes i la norma no escrita que l’FMI sempre estigui dirigida per un europeu. “El fet que, en aquestes circumstàncies, Lagarde estigui buscant la reelecció com a directora gerent de l’FMI el 2016 segurament també ha afectat la posició de l'organisme”, apunta Iscaro.

El de Grècia és el primer impagament d'un país desenvolupat amb l’FMI i també el que és més elevat. Ja el 2013, el mateix organisme va reconèixer errors en la forma de gestionar la crisi grega. En avaluar com es va dur a terme el primer rescat, el del 2010, el Fons va admetre que va subestimar l'impacte de l'austeritat i les mesures d'ajust sobre l'economia i va criticar que la quitació de deute privat s'hagués retardat tant i només s'hagués inclòs en el segon rescat, el del 2012.