L’home que ha afegit un segon al nostre rellotge aquesta nit

L'oficial de marina de guerra Francisco Javier Galindo no podia imaginar el seu futur quan, un dia del 1990, va baixar de la fragata Numancia en un port danès. El vaixell llançamíssils espanyol, que anava camí d'Islàndia de maniobres, va fer la volta per participar en la guerra del golf Pèrsic, que s'acabava de declarar, contra l'Iraq de Saddam Hussein. I Galindo, nascut a Melilla el 1963, “un xicot del nord, del nord de l'Àfrica”, va tornar a Espanya per fer un curs de formació que el va salvar per casualitat d'entrar en combat i de veure Marta Sánchez i el seu grup Olé Olé cantant Soldados del amor a la resta de mariners en la rereguarda de la guerra. Avui, Galindo és capità de vaixell, físic electrònic i cap de la secció d'hora del Reial Institut i Observatori de l'Armada a San Fernando (Cadis). És el responsable nacional d'afegir un segon als rellotges a les dues de la matinada de l'1 de juliol, hora peninsular espanyola, per sincronitzar els rellotges amb el Sol.

Al seu laboratori, oficialment la base de l'hora legal espanyola, Galindo disposa de 30 servidors informàtics, que donen l'hora a diversos clients, com les empreses de telecomunicacions i els ordinadors de l'Administració espanyola. Un sol dels seus servidors rep fins a quatre milions de peticions cada dia. El marí de guerra ja només batalla contra el temps. “Jo ara veig una foto d'un vaixell i em marejo”, comenta.

“Què és, doncs, el temps? Si ningú m'ho pregunta, ho sé; si vull explicar-l'hi a qui m'ho pregunta, no ho sé”. Galindo recorda aquesta frase d'Agustí d'Hipona, encara que fa esforços herculis per superar el filòsof del segle IV. El 1884, rememora Galindo, quan el ferrocarril i el telègraf obligaven el món a sincronitzar els rellotges per poder compartir trens i comunicacions, els països més rics es van reunir a Washington (EUA) en la Confèrencia Internacional del Meridià i van acordar adoptar l'hora del meridià de Greenwich com a referència mundial. L'hora depenia del pas del Sol per sobre d'aquesta localitat anglesa. Depenia, per tant, de la rotació de la Terra sobre ella mateixa i es va anomenar temps universal (UT, per les seves sigles en anglès) o temps mitjà de Greenwich (GMT).

Així va ser durant dècades, fins que els científics es van adonar que la rotació del planeta no era, ni de bon tros, el millor rellotge. “La Terra actualment té tendència a frenar-se, sobretot a causa de les marees, com una baldufa que està perdent força”, explica el capità de navili. Un dia solar mitjà no dura 24 hores de 60 minuts de 60 segons (86.400 segons), sinó un parell de mil·lèsimes de segon més de mitjana.

Els rellotges atòmics van acabar amb aquest nyap. Un àtom de cesi-133 produeix 9.192.631.770 oscil·lacions en un segon si està a 273 graus sota zero, ni més, ni menys. Així que el 1967 el segon va deixar de definir-se com un dia solar mitjà dividit entre 86.400 i va passar a descriure's com la durada de 9.192.631.770 oscil·lacions d'un àtom de cesi-133. Havia nascut una nova escala, el temps atòmic internacional (TAI).

Arribat a aquest punt de l'explicació, el capità de navili, equivalent a coronel en altres exèrcits, sap que transita per terrenys relliscosos i sua com Agustí d'Hipona. “Tradicionalment teníem un rellotge associat a la Terra que no anava gaire bé, però que ens servia per estar per casa. Ara es basen en processos físics i són molt precisos”, resumeix. Un segon de l'escala TAI dura sempre el mateix, però un segon de Greenwich depèn de factors com les marees oceàniques, la cobertura de gel o les dinàmiques del nucli de la Terra.

La Terra té tendència a frenar-se, sobretot per les marees, com una baldufa que està perdent força”, explica el capità de navili

No obstant això, el món no pot prescindir del tot del temps universal UT, segons subratllen Galindo i el seu col·lega Teodoro López a la Revista General de Marina, una publicació especialitzada de l'Armada. Els marins que encara utilitzen la navegació astronòmica necessiten saber com està orientada la Terra en cada moment —quant li falta al Sol per passar pel meridià de Greenwich— per poder situar-se a l'oceà per mitjà dels astres.

Per solucionar aquest embolic, es va crear el temps universal coordinat (UTC), el temps de referència mundial actualment. L'UTC s'explica en segons atòmics i es corregeix periòdicament perquè no difereixi en més de 0,9 segons del temps universal UT. El retoc es duu a terme introduint un segon addicional, l'anomenat segon intercalar, sempre que cal. I el que decideix si fa falta és l'astrònom francès Daniel Gambis, amb l'interminable càrrec de director del Centre d'Orientació de la Terra del Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència (IERS) a l'Observatori de París.

El 5 de gener d'aquest any, Gambis va emetre un comunicat adreçat “a les autoritats responsables de la mesura i la distribució del temps”. A Espanya el va rebre el capità de navili Galindo. Les instruccions, que assumeixen tots els països del món, impliquen que a les 23 hores, 59 minuts i 59 segons del 30 de juny seguiran les insòlites 23 hores, 59 minuts i 60 segons; i després arribaran les 0 hores, 0 minuts i 0 segons de l'1 de juliol del 2015. El canvi es farà a l'hora UTC, així que a Espanya (UTC + 2 a la Península) el segon s'afegirà a les dues de la matinada de l'1 de juliol, una de la matinada a Canàries.

Serà el vint-i-sisè segon que s'afegeix als rellotges des que va començar la pràctica dels segons intercalars el 1972. “I pot ser que sigui l'últim”, segons reconeix Gambis per telèfon des de l'Observatori de París. La Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), l'organisme depenent de Nacions Unides que regula la qüestió, va suggerir el 2012 amb suprimir els segons intercalars, però finalment va ajornar la decisió. “Hi ha moltes probabilitats” que en la Conferència Mundial de Radiocomunicacioes que se celebrarà al novembre a Ginebra (Suïssa) “es decideixi la supressió definitiva de l'actual sistema de segons intercalars”, coincideixen Galindo i López a la Revista General de Marina.

Una majoria de països, encapçalats pels EUA, donen suport al fet que s'estableixi una escala de temps contínua, que no requereixi maquillatges a les manetes del rellotge cada poc temps, sinó potser un retoc una mica més gran cada diversos segles. Els més crítics airegen possibles conseqüències negatives del segon extra que s'afegirà l'1 de juliol, com a problemes en alguns navegadors d'Internet, retards en alguns vols per errors informàtics i el col·lapse d'Unix, un sistema operatiu implementat per fabricants com IBM, Hewlett-Packard i Apple.

L’última vegada que es va afegir un segon extra, el 30 de juny del 2012, el sistema informàtic de l’aerolínia australiana Qantas va caure durant hores

El mateix Gambis recorda que l'última vegada que es va afegir un segon intercalar, el 30 de juny del 2012, “el sistema informàtic de l'aerolínia australiana Qantas va caure” durant hores. I les dificultats de diferents tipus de programari informàtic per digerir el segon extra també van fer caure algunes de les pàgines webs més visitades, com l'agregador de notícies Reddit i la xarxa professional LinkedIn.

No obstant això, els polèmics segons intercalars tenen un defensor acèrrim: el Regne Unit. Com explica Galindo, la referència horària legal de Londres no és el temps universal coordinat (UTC), emprat per la majoria de les nacions, sinó l'obsolet temps mitjà de Greenwich (GMT). El de marca britànica. Si se suprimeixen els segons artificials, l'UTC majoritari s'allunyaria cada vegada més del temps de rotació de la Terra i, per tant, del GMT. L'any 2100, el desfasament arribaria als tres minuts. El Regne Unit hauria de renunciar al nom de la seva localitat anglesa o entestar-se i assumir una diferència de tres minuts amb la resta del món.

Sigui o no l'últim segon intercalar de la història, el capità de navili Galindo l'ha afegit aquesta nit. El procés estava completament automatitzat i feia un mes que s'assajava al Reial Institut i Observatori de l'Armada a San Fernando, l'observatori astronòmic més antic d'Espanya. Les màquines de Galindo envien alertes des de l'1 de juny als seus clients perquè estiguin preparats per al segon extra. “Treballem amb el temps, no podem permetre'ns el luxe de trobar-nos amb un problema”, afirma. El capità de guerra estava tan segur que tot sortiria bé que en el moment del canvi d'hora, a les dues de la matinada, esperava estar dormint, que al laboratori no hi hagués ningú. “No fa falta”, confia.