Ximo Puig, el polític pacient

Si alguna cosa no li falta a Ximo Puig és paciència, un dels atributs que han conduït aquest periodista de 56 anys fins a la presidència de la Generalitat valenciana, el seu màxim desig des que jugava a futbol al carrer Sol del seu poble natal, Morella (Ports). Madridista confés, que de criatura lluitava amb les seves ulleres abans de col·locar-se sota els pals, i que redactava discursos polítics amb 12 anys, es va decidir, no obstant això, pel periodisme abans que per la política. Professió que va exercir fins als 32 anys en premsa i ràdio, i que comparteix amb la seva dona, Amparo Panadero, amb la qual té dos fills, Pau i Miquel.

Ximo Puig és descrit per un dels seus amics de la infància, Jesús Angüesa, com a “insistent fins a la medul·la”. Un altre tret del seu caràcter, la tenacitat, que explica els repetits intents per ser alcalde de Morella des del 1983, assoliment que va obtenir dotze anys després, i en el qual va romandre fins fa tres anys, quan hi va renunciar després de ser escollit líder dels socialistes valencians. Una tasca que va compatibilitzar com a diputat provincial, primer, i com a membre del Congrés dels Diputats després, on va ser portaveu de la Comissió d'Indústria, Energia i Turisme.

Però l'any decisiu de la seva carrera va ser el 1986, en convertir-se en cap de gabinet del president Joan Lerma. Una etapa que li va permetre conèixer els secrets del Govern en un període en què l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana estava en ple desenvolupament. I allà es va estar fins al 1995, data en què el Partit Popular (PP), de la mà d'un desconegut, anomenat Eduardo Zaplana, va aconseguir la majoria absoluta.

“Res li sembla inassolible. Arriba a tot. Fa 10 visites en un dia quan d'altres en fan tres”, destaca Lerma, que dijous va assistir feliç al debat d'investidura del seu deixeble, del qual ressalta la humilitat i la determinació. “Mai diu que no a res sense abans haver-s'ho pensat. És una persona dialogant que sempre, des de molt jove, ha tingut un projecte de país. I ara pot demostrar-ho”, agrega el senador socialista.

El 2008 es va presentar com a candidat a secretari general dels socialistes valencians. Va perdre davant de Jorge Alarte per només vint vots. També va sucumbir en el seu suport a Carme Chacón davant d'Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquell mateix any, el 2012, va insistir en la seva idea de liderar el canvi al PSOE-PSPV. I aquesta vegada, sí. El nou president de la Generalitat va aconseguir el seu objectiu en les primeres primàries obertes que va engegar el seu partit, i en les quals van participar més de 40.000 persones.

En els comicis del 24 maig passat la seva formació va obtenir 23 escons, 10 menys que el 2011. Però la dràstica transformació del panorama polític ha facilitat que el PSPV, amb menys vots que mai, obtingui la presidència del Govern valencià, després del pacte amb Compromís, que va aconseguir 19 escons, i el vot de Podem, que en va obtenir 13, tot i que en la sessió d'investidura la formació ja va avançar les seves intencions cedint només els vots necessaris, és a dir, vuit.

El nou responsable del Palau té davant seu un trencaclosques complicat, que, a més, encara no té noms propis, excepte el de Mónica Oltra, de Compromís, que serà vicepresidenta i portaveu. Potser per això, en la seva al·locució dijous passat, el dirigent socialista va dir que volia “presidir un govern que tindrà el suport de diversos partits però no serà un govern de partits”.

Puig, que avui prometrà el càrrec davant del ple de les Corts Valencianes, és el sisè president de la Generalitat i el segon del PSPV després de 20 anys ininterromputs de governs del PP.

Ara tindrà menys temps per dedicar-se a fer llargues passejades amb el seu gos Pancho i per quedar els diumenges per esmorzar truita de patates, ametlles torrades i tonyina amb els amics a la seva adorada Morella. “Però tots els valencians hi sortiran guanyant”, assegura el morellà Ernest Blanch, director de la campanya del PSPV a la província de Castelló.

"Per a un valencià el més important que pots ser és president de la Generalitat i representar dignament els ciutadans d'aquesta Comunitat", va dir Puig en la seva investidura. I va afegir: "El temps que ens espera és complicat, difícil i suposa una càrrega de confiança enorme de molta gent a la qual no podem fallar".