L’IVA turístic castiga Grècia

Amb els hotels d'Atenes al 85% de la seva capacitat des de fa setmanes, poques places lliures als vols a les illes, i gairebé tots els creuers tancats, la temporada alta a Grècia ha arrencat a bon ritme. Però, després del rècord del 2014 –l'any més venturós des que va començar la crisi, el 2009–, el sector turístic, un dels pocs motors econòmics del país juntament amb el navilier, tem que la incertesa que envolta les negociacions entre Grècia i els seus creditors (Fons Monetari Internacional, Comissió Europea i Banc Central Europeu) pugui cobrar-se alts dividends davant d'una pujada de l'anomenat IVA turístic i, encara més, per la supressió del reduït o especial de les illes.

A més de l'agònica discussió a Brussel·les, la constant amenaça d'insolvència pesa també com una llosa sobre les perspectives de creixement per aquest any, encara que en el dia a dia dels turistes no pertoqui per a la preocupació. “Default? Amb totes les terrasses plenes, l'estiu en tot el seu esplendor i aquest ambient de festa, costa molt pensar en aquesta possibilitat”, diu George Pinker, un turista australià.

Els creditors reclamen que almenys es dupliqui l’impost al consum

Grècia, aquell imant de llum i sol que l'any passat va atreure 24 milions de turistes –inclosos els creueristes–, té a les seves illes un dels seus tresors més preciosos, només comparable en tirada a l'interès que desperten les seves ruïnes arqueològiques. Per millorar la competitivitat de les seves empreses –la immensa majoria, petites i mitjanes, amb grans turoperadors estrangers i unes quantes start-up– i compensar l'encariment de béns i serveis pel transport, les illes tenen fins ara una taxa preferent, el 5% per l'IVA turístic o hoteler (6,5% a la resta del país), i un 9% per la restauració, en comptes del 13% continental, un tipus aquest últim que l'anterior Govern va abaixar el 2013 des del 23% per alegrar el consum.

Ajornament de la mesura

Amb les penúltimes propostes del Govern d'Atenes als seus socis, el 6,5% continental estàndard podria convertir-se en el 13%, i el 13% arribar al 23%. L'Executiu d'Alexis Tsipras s'ha resistit especialment a homologar l'impost a les illes, assegurant fins i tot que, d'aprovar-se, no s'aplicaria fins a la tardor per no perjudicar la temporada en curs; el seu soci de coalició, Grecs Independents, ha anunciat que votarà en contra de la mesura si es decideix. “Hem donat arguments de pes per defensar la necessitat de polítiques [fiscals] diferents per a les illes, però ens trobem davant d'un tractament insensible” per part dels creditors, ha assenyalat el ministre de Finances, Iannis Varufakis, al Parlament.

El negoci dóna feina a unes 700.000 persones i és una cinquena part de la riquesa nacional

“El problema els últims anys és que han apujat i han abaixat els impostos turístics diverses vegades, però sigui quina sigui la decisió final Grècia no pot superar la franja impositiva dels nostres competidors –Portugal, Espanya i Turquia– que oscil·len entre el 8% i el 10%. Fer-ho seria molt contraproduent. Podem assumir fins al 13% en restauració, però per sobre d'aquesta xifra començarem a perdre. I apujar-lo al 23% com s'ha proposat seria un gran problema per al sector, que perdria uns 100.000 llocs de feina només en aquell segment”, afirma Alexandros Lamnidis, director general de la confederació d'empreses turístiques del país (Sete, en les seves sigles gregues). “Moltes empreses, sobretot les més petites, tancarien. Només les grans companyies serien capaces d'absorbir l'increment fiscal i cal tenir en compte la més que probable fugida de molts turistes cap a destinacions més competitives”.

El turisme és un sector que aporta entre 680.000 i 700.000 llocs de feina, i suposa al voltant d'una cinquena part del PIB del país. Per aquest motiu qualsevol retoc en la seva espina dorsal produeix esgarrifances a les moltes regions que en depenen com a principal font d'ingressos. “És una traïció nacional. En un moment en què el país necessita especialment ingressos, suprimir l'IVA reduït de les illes és la pitjor mesura que es pot prendre”, assenyalava Iorgos Hadzimarkos, el governador de la regió de l'Egeu meridional, que amb el seu 18% del PIB grec se situa en segon lloc entre les regions més riques del país. La major part d'aquella riquesa es deu a les hiperturístiques destinacions de Míkonos i Santorí, on, segons diferents càlculs, els turistes podrien pagar fins a un 30% més en productes i serveis si s'aproven tant la pujada de l'IVA turístic com la supressió del reduït insular. De fet, una de les propostes del Govern d'Atenes és "sacrificar" aquests dos grans, imposant-los el tram estàndard de la resta del país, per poder salvar les petites, que no tenen ni els turistes ni els ingressos de les anteriors i a més lluiten contra la fragmentació geogràfica del país, alhora un dels seus principals atractius i dels seus majors desavantatges.

Les illes tenen un tractament avantatjós enfront del territori continental

Una destinació tranquil·la

D'aïllament i dificultats en sap molt Evon Plakidas, amo d'un petit hotel a la remota illa d'Icaria. L'establiment, amb una vintena d'habitacions, registra ple any rere any “gràcies a haver congelat els preus des del 2009 i, en alguns casos, com en temporada baixa, abaixar-los”, explica Plakidas. “Òbviament, no en trec beneficis, em limito a cobrir despeses i esperar temps millors, però si ens apugen l'IVA turístic els clients, fins i tot els que repeteixen any rere any, se n'aniran a d'altres països de la zona del Mediterrani. Encara sort que amb la inestabilitat a la regió, de Tunísia a Egipte, a favor nostre segueix jugant el factor de la tranquil·litat”, afegeix.