Puig frena la reforma de la renda mínima promesa fa quatre anys

L'esperada reforma de la renda mínima d'inserció (RMI) no arribarà aquesta legislatura. Aquest és un dels missatges que ahir va transmetre el conseller d'Empresa, Felip Puig, als representants de la Mesa del Tercer Sector, durant la reunió anual de les entitats amb el Govern català. Àngels Guiteras, líder de la Mesa, va lamentar que “no hi hagi data” per a la nova llei. La portaveu del Govern català i consellera de Benestar Social, Neus Munté, va assegurar que la feina sobre la RMI ha quedat “subsumida" pel debat de la iniciativa legislativa popular (ILP) sobre la renda garantida de ciutadania.

L'actualització de la llei que regula el programa de la RMI està pendent des de l'estiu del 2011, quan el nou Govern català liderat per Convergència i Unió va decidir revisar la prestació sense avisar, i va deixar milers de persones sense l'ajuda argumentant una lluita contra el frau. El Departament d'Empresa i Ocupació, liderat llavors per Xavier Francesc Mena, va endurir els criteris i va excloure de la prestació les persones sense recursos que havien perdut la feina i que no tinguessin una dificultat social afegida.

Aquest programa, l'antic PIRMI, estava pensat com una ajuda d'últim recurs, d'uns 460 euros, per a persones sense ingressos i amb alt risc d'exclusió. El canvi en el perfil de la pobresa que va ocasionar la crisi va desbordar la prestació, tot i que molts experts i des de l'oposició també sostenen que la decisió també estava motivada per un ajust pressupostari. Mena va arribar a dir, sense aportar xifres, que “molts” dels beneficiaris pagaven amb la renda l'abonament a la televisió per cable o peatges d'autopista.

El Govern català va anunciar aleshores una reforma a la llei de la qual no es coneix ni l'esborrany. Des d'Empresa i Ocupació sempre s'ha insistit que s'estava treballant en el text. En els pressupostos del 2014, la partida per al programa va arribar als 178 milions d'euros, un esforç que ahir Guiteras va reconèixer. Hi ha uns 27.000 expedients actius, un 8,3% més que l'any passat.

No han servit de res les insistents peticions d'entitats com Cáritas, la mateixa Mesa del Tercer Sector, del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars (CAPSIF), del Síndic de Greuges i de l'oposició perquè la reforma tiri endavant. L'actualització suposa assumir part de les resolucions del ple monogràfic contra la pobresa. Al març la cambra catalana va aprovar amb tots el vots, menys els de CiU, una moció per aprovar la reforma abans del juny.

“Si no disposem d'una renda garantida, és urgent redefinir el caràcter de la RMI com un programa i no una prestació, que significa que tota persona receptora ha de tenir el suport tècnic que l'ajudi a complir amb els compromisos adquirits”, va assegurar el CAPSIF en el seu últim informe del març. “És igualment necessari redefinir els perfils i les condicions per poder ser beneficiari i que sigui l'última xarxa del sistema de protecció”, afegia el text.

L'existència d'una renda està prevista a l'Estatut d'Autonomia. Fa dues setmanes, diversos grups parlamentaris van presentar les seves esmenes al text de l'ILP, promoguda, entre d'altres, per entitats veïnals i sindicats. Si bé el tràmit s'està fent per via d'urgència, encara no està clar que aconsegueixi aprovar-se durant aquesta legislatura. Diversos càrrecs de la Generalitat, incloent-hi Munté, sempre han considerat que la ILP és “inoportuna” a causa de la dura situació econòmica de la Generalitat.