L’agonia del Barri Ferroviari

Els veïns del Barri Ferroviari de Sant Vicenç de Calders es troben els dissabtes per fer l’aperitiu. Es reuneixen al club social al voltant de tauletes de plàstic, en un pati de formigó envoltat de vinyes. Hi ha una caseta on, gràcies al pot comú, el rebost està ple de cerveses, refrescs i fruits secs. Al davant hi tenen les vies del tren que connecten Barcelona amb el sud. Els veïns asseguren que el bloc lletra A, el que els protegeix del vent, està del tot ocupat per inquilins que hi han entrat per la força. El barri ferroviari de Sant Vicenç de Calders és una de les colònies d’empleats d’Adif més antigues d’Espanya.

Més de 300 persones vivien fa cinquanta anys al Barri Ferroviari. Avui en són poc més de la meitat. Renfe, ara Adif, lloga des de fa un segle aquests apartaments als seus empleats establerts a la regió de Tarragona: maquinistes, interventors, tècnics de senyals, mecànics i els seus familiars. El Barri Ferroviari és un dels centres urbanístics més peculiars de Catalunya. Són sis pavellons construïts entre el 1905 i el 1920, edificacions sòlides, parets de 50 centímetres, sostres de 3,90 metres d’altura. Van aguantar els intensos bombardejos de la Guerra Civil sobre aquest enclavament estratègic del transport republicà. També van resistir la pressió dels anys de la bombolla immobiliària, quan hi va haver plans per reurbanitzar la zona, tan llaminera, a tocar de la platja.

Relíquies d’un temps passat

Els onze blocs estan escortats per figueres i eucaliptus altíssims, per coberts improvisats amb fustes i planxes de metall que els veïns tenen per guardar-hi els seus estris. Hi ha l’escola, ara sense nens, utilitzada com a seu de l’Asociación Familiar Ferroviaria. Al camp de futbol encara hi ha un rètol del Fútbol Club Estación. També hi ha la capella, petita i discreta, que s’obre per la festa major. “Els meus avis es van casar aquí”, diu l’Emelina. Ella va néixer aquí, els seus pares també. Tots eren ferroviaris, el seu marit, jove com ella, també treballa a la Renfe. L’Emelina lamenta la degradació del lloc i sobretot la presència “de desconeguts que van i vénen i no se sap què hi fan. Res de bo, segur. A vegades apareixen cotxes de luxe. Alguns tenen un sistema de cables per avisar-se entre pisos”.

El Barri Ferroviari és un dels centres urbanístics més peculiars de Catalunya

Josefa Saavedra arriba de la platja i em convida a visitar el seu pis. Viu al replà del bloc B amb el seu marit. L’apartament fa uns 70 metres quadrats i encara conserva part del mobiliari original. El preu de lloguer és d'uns 350 euros. L’aigua és més cara de l’habitual, 20 euros al mes. L’aigua hi arriba d’unes cisternes elevades gegants que baixen fins als pisos. Saavedra té un veí nou des de fa una setmana, “un noi de l’Est que ha ocupat un pis buit. És simpàtic, saluda”. Cada vegada hi ha més gent ocupant pisos buits il·legalment. De tot arreu surten mànegues amb les quals, segons els veïns, obtenen aigua potable pública. “Tenen electricitat i no la paguen, la paga Adif”, diu Saavedra.

Diferències entre Adif i el Vendrell

Acompanyant el seu marit, Saavedra ha viscut en residències de la Renfe al Poblenou, Guadix i Còrdova. “El de Sant Vicenç és el centre més gran i on hi he passat més temps. Esclar que ens agradaria comprar el pis, però Adif no ens el ven”. Adif té un servei de venda dels seus immobles arreu d’Espanya. A Catalunya ofereix habitatges a Reus, Montcada i Reixac, Tremp i Vilanova i la Geltrú. Cap oferta és del barri de Sant Vicenç de Calders. Una portaveu d’Adif explica que no volen vendre immobles d’aquesta colònia perquè està pendent d’un pla d’enderrocament de l’Ajuntament del Vendrell –del qual depèn Sant Vicenç– iniciat el 2007 i que encara no està tancat. L’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer (PSC), assegura que l’objectiu és preservar els blocs i aplicar-hi un pla parcial urbanístic que millori la zona i que permeti un aprofitament social dels pisos buits. Carnicer afegeix que una idea és la construcció al barri d’un pàrquing per a passatgers de la regió, “per dinamitzar el territori”. Carnicer denuncia que Adif no ha tingut mai interès a acceptar cap pla de millora. L’empresa confirma que van posicionar-se en contra del pla del 2007 “perquè no en quedava clara la viabilitat econòmica, es preveia la construcció d’un viaducte per damunt de l’estació, finançat per Adif”.

Les escales del bloc B, el de Saavedra, tenen un estat lamentable: la pintura de les parets cau, hi ha humitats, les baranes estan rovellades, hi ha, efectivament, els cables que descrivia l’Emelinda, que surten de les finestres d’alguns pisos. “És que ningú vol posar ni un duro per fer-hi reformes”, lamenta Saavedra. La responsabilitat primera és de la companyia propietària. La colònia sembla deixada de la mà de Déu, no només els edificis, també l’empedrat dels carrers i el corriols que travessen les vies. Adif respon que s'hi fan millores però que “van una mica lentes perquè som una empresa pública i tot s’ha de fer amb adjudicacions”.

“La sensació és que l’estratègia d’Adif és treure's de sobre aquestes colònies perquè les condicions, el manteniment, s’han d’actualitzar”, diu Josep Marín, historiador del museu del Ferrocarril de Catalunya. Des d’Adif confirmen que l’objectiu és “com més immobles es venguin, millor”, però insisteixen que la situació urbanística de la colònia de Sant Vicenç només els permet buscar nous llogaters.

Adif no hi actua, segons els Mossos

Marín destaca que a Catalunya hi ha també les colònies de Maçanet i la de Portbou, tot i que són més petites. Marín va néixer al Barri Ferroviari de Sant Vicenç i hi va viure fins als 22 anys. Recorda quan va fer la comunió a la capella, els jocs al pati de l’escola. Ara hi va de tant en tant i confirma aquest declivi de la colònia: “El moment que va tenir més habitants és a partir del 1956, quan es va electrificar la línia Saragossa-Alacant i s'hi van instal·lar els tècnics elèctrics. A finals dels anys 60 es comença a deshabitar perquè Renfe ocupa cada cop menys empleats a la zona”. Actualment el 32% dels habitatges estan buits i el 20% –16 apartaments– estan ocupats il·legalment. Adif assegura que ha denunciat aquestes “ocupacions no consentides, però és difícil eliminar aquest fenomen, i menys per part de la propietat. S’han pres mesures com tàpies, fins i tot dificultar l’habitabilitat de les vivendes, però sistemàticament tornen a ser ocupades i, de nou, es tramita la denúncia”. Els Mossos d’Esquadra han demanat en diverses ocasions a Adif que presenti denúncia per la via civil, “però no ho han fet. Tenen un bloc abandonat on els hem suggerit que facin manteniment, però fins ara no hi ha hagut cap canvi”, assegura un portaveu dels Mossos.

L’associació de veïns va enviar l’any passat a l’Ajuntament una carta advertint de problemes de seguretat per la manca d’enllumenat ocasionat per robatoris de cable. Els Mossos d’Esquadra asseguren que el barri no presenta un índex de criminalitat elevat, en part perquè a la zona de l’estació s’hi han intensificat les patrulles.