El suspens de Rajoy amb la crisi de Govern intensifica crítiques internes

El president Mariano Rajoy manté la incertesa i el suspens fins al final. Va avançar que els canvis en el Govern central i el PP que només estan en la seva ment es durien a terme abans de l'estiu. Després va jugar amb el fet que els aplicaria abans que s’acabés el juny. I aquest dilluns va precisar que els comunicaria al partit dijous en un comitè executiu. Les especulacions sobre que els engegaria dimecres, després del despatx setmanal que va tenir amb el rei Felip VI, no es van complir. Ministres i dirigents del PP no descarten ara, nerviosos i en un procés nou de crítiques a algunes actituds del Govern espanyol, que els oficialitzi el matí d'aquest dijous abans de la cita en el partit o que els deixi fins i tot per a la setmana que ve.

Primer, el 25 de maig, en una roda de premsa inusual a la seu del PP al carrer de Génova per comentar el cop rebut a les urnes el 24-M, Rajoy va dir que no hi hauria canvis ni de polítiques ni de persones en el Govern espanyol ni en el PP. Va presumir fins i tot que amb aquests equips havia guanyat amplament les eleccions del 2011. Després, forçat per la rebel·lió interna dels barons derrotats en les urnes, va obrir la porta a aquesta possibilitat sense més. Des de llavors, fa gairebé un mes, i després de l'anàlisi del pèssim resultat en les eleccions del 24 de maig, la incertesa i els nervis davant la possibilitat d'una crisi tan llargament anunciada han desbocat les veus crítiques en el partit contra la “suficiència”, “supèrbia”, “desconnexió” i “falta d'empatia” del Govern central amb les demandes del carrer i de la gent.

Aguirre en públic

La única que expressa aquesta mena d'idees en públic, ara com ara, és l'encara presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, que aquest dimecres a Onda Cero va tornar a culpar de la seva derrota a l’alcaldia de la capital els incompliments, les polítiques del Govern central i la corrupció. Va ser Aguirre la que va recórrer així al tòpic dels problemes de “comunicació” però també a la “desafecció” creada per l’Executiu amb el seu electorat molt particularment. Aguirre creu que no s'ha cuidat aquest front. I no és una idea seva en exclusiva. Altres dirigents autonòmics, com Luisa Fernanda Rudi, que va tenir el valor de dir-l’hi a la cara, han alertat Rajoy que el PP “ara cau antipàtic”.

Des de la direcció del PP ja hi ha dirigents que qüestionen, encara en l'anonimat, el comportament de ministres com Cristóbal Montoro durant tota la legislatura per les formes i la “falta de sensibilitat” amb què s'han presentat les principals reformes econòmiques. Altres barons regionals, com han fet des de Castella i Lleó el president Juan Vicente Herrera i els seus portaveus, han retret una actitud semblant a ministres com José Manuel Soria.

El president ha parlat amb molts ministres i dirigents del partit aquests dies, ha escoltat les seves opinions, les seves idees i les seves propostes, però no ha compartit amb ells cap nom. El diagnòstic sí que sembla clar: al Govern espanyol i a el PP li ha faltat comunicar millor i connectar més amb els ciutadans normals, amb la classe mitjana i amb el votant propi, que ja fa més d’un any que els envia avisos del malestar amb l’abstenció en diverses votacions.

A Rajoy, a més, no li agrada gens que li toquin l’agenda, els temps ni la capacitat de reacció. Només modifica els seus hàbits davant causa de força major. La composició del seu Gabinet, del seu equip en el PP i la data de les eleccions generals són competència seva únicament. És el que repeteixen els seus col·laboradors més propers. Aquest dimecres va fer gala de manera molt evident que només ell administra la seva agenda. No hi ha quadern blau de Rajoy. Ho té tot a la memòria.

Jornada atapeïda

A les 9.00 va ser al Congrés i va complir amb la sessió de control al Govern. Va respondre amb sorna al líder d’IU, Cayo Lara, que li agraïa que li digués quan es produiria la remodelació, i va endurir el to amb Pedro Sánchez. Va tornar al despatx, va assistir a les 12.00 al patronat de la Fundació Carolina i es va quedar una hora per amb el rei Felip VI. Va retornar a la seva residència a la Moncloa per dinar amb la seva dona i va dedicar la tarda als seus assumptes, dels quals no es va donar cap classe d'informació pública.