“No som el Mobile Congress ni una franquícia”
“La mescla de tecnologia i creativitat es troba en l’ADN del festival”
El Sónar arrenca avui en una Barcelona diferent, sacsejada pel canvi polític. Des de sempre el festival ha aspirat a ser alguna cosa més que un espai lúdic, i de fet ha transcendit fins i tot l'àmbit cultural per esdevenir una cita complexa i ramificada (“un esdeveniment 360º”), amb complicitats empresarials i industrials, que s’ha convertit en una de les senyes d’identitat de la ciutat.
Més enllà de la intensa —160 actuacions, vuit escenaris— i molt atractiva programació, encapçalada per l’estrena del nou xou de Chemical Brothers, el retorn al nostre país dels Duran Duran i noms com Die Antwoord, Autechree, Róisín Murphy, FKA Twigs, Flying Lotus o Skrillex, la reorientació del Sónar com un lloc fonamental de trobada de creativitat i tecnologia (amb el Sónar+D convertit en un ambiciós congrés internacional) convida a reflexionar sobre el paper del festival i el seu encaix en la nova Barcelona.
Els directors del Sónar, Ricard Robles, Enric Palau i Sergio Caballero, no semblen en principi preocupats pel canvi que ha portat a Ada Colau, les prioritats de la qual van més enllà del techno, al capdavant de l’alcaldia. “De conflictes ni n’hem tingut ni n’esperem, no som el Mobile World Congress ni una franquícia”, sintetitza Robles en un dinar amb la cúpula del festival al Giardinetto. “Des del 1994 hem treballat amb governs municipals i autonòmics de tots els colors. A vegades, quan es produeixen canvis, trigues més a connectar, a trobar els interlocutors específics, en què s’entengui que el Sónar no és una cosa que afecta només els responsables de Cultura, sinó també els d’unes altres àrees, com Urbanisme, però en general les dificultats no són tan polítiques com tècniques”.
“El Sónar va néixer fa 22 anys”, reflexiona Palau, “el fa un equip de gent d’aquí i està imbricat amb institucions, escoles, centres de formació... hi ha tot un camí fet i una connexió molt palpable amb la ciutat. La nova administració deu tenir els seus objectius, però Barcelona s’ha d’aprofitar d’aquest engranatge que és el Sónar, i de la seva solvència”.
Fins a 44 bessons
La imatge d'aquest any és una picada d'ullet a la del 2000, que va portar polèmica quan Eulàlia Vintró, d'IC, va denunciar que promocionava el maltractament de la dona, en tant que dues dones apareixien amb bosses de plàstic al cap. Tornen a figurar les dues adolescents bessones amb suposats poders paranormals. "Em va fer gràcia fer un remake", explica Sergio Caballero, que considera que la polèmica va ser "ridícula", "i vaig pensar què podrien estar fent les bessones 15 anys després. Els vaig buscar uns bessons i vam celebrar un casament i el banquet a la Colònia Güell, on vam convocar 40 bessons, o sigui un total de 44. D'aquí vam treure les imatges del cartell". Tots aquests bessons es passejaran pel SónarNit. O sigui que no serà que t'has passat amb la beguda o la química.
Com cal afrontar com a usuaris la gran exigència física del Sónar? "Jo ja fa dies que prenc Nutratom; una dieta lleugera, beure molta aigua i dormir tant com es pugui són recomanables, no hi ha grans misteris", diu Palau, per al qual, personalment, la solució per no caure extenuat és "anar-hi més tard i acabar abans". "Nosaltres, en tot cas, no som el públic, estem massa preocupats que tot vagi bé per passar-nos-ho bé".
“Com a festival no sentim cap aprensió pel nou Govern de la ciutat”, subratlla Robles. “Portem molts anys i molts regidors municipals”, assenyala Caballero. “Els canvis sempre provoquen canvis, però solen ser positius".
“El Sónar és una cosa molt diferent d'un esdeveniment purament musical”, recorda Palau. És una casa comuna, un espai d’expressió, amb molts projectes i desenvolupaments. Amb el Sónar+D s’incorporen l’audiovisual i les indústries tecnològiques en un marc que impulsa a fer negoci. La idea és que el nostre usuari natural vingui al Sónar a fer més coses, a part de la cultura i el lleure. Volem que vingui a inspirar-se, a buscar formació o un partenaire per a la seva idea. D’allò més inspiracional al més productiu. Tot això va més enllà del fet que hi hagi un Govern o un altre, però per descomptat és important que ens trobem en el camí”.
És Colau una habitual del Sónar? Els directors del Sónar s’entrecreuen mirades. “No sabem si ha vingut abans. Estem a l’espera de confirmar que vingui com a alcaldessa”, assenyala Robles. “Que vingui a veure-ho”. Xavier Trias sí que hi va ser. I el que era un assidu era Jordi Hereu. El nou model “360º” del Sónar sembla un híbrid de festival i simposi (en l’accepció moderna de congrés i no en la grega de “reunió en què es beu” —que és de suposar que també). “És totes dues coses, festival i congrés, lúdic i pràctic”, apunta Palau, “sense abandonar la seva essència, integrant nous actors que no hi eren, com el món universitari, al qual ajudem a desvirtuar-se”; davant la sorneguera alçada de celles, aclareix: “A sortir del món virtual”.
Entre les novetats tecnològiques d’aquesta edició figura l’experiment que desenvolupa el Barcelona Supercomputing Center, de seguiment d’espectadors, als quals s’instal·laran sensors per saber on són en cada moment. Un bon control de la parella? “És un experiment científic voluntari, no va per aquí la cosa”.
“En realitat no hi ha un canvi de model”, diu Robles, “sempre hem aspirat a ser més que un festival de música; però és cert que aquest any la paraula creativitat és central al costat de música i tecnologia i que fem servir menys festival. Però compte, molt d’això ja estava com a llavor a Sonarmatic i forma part de l’ADN del Sónar”.
“Encara s’ha de
Són compatibles els dos models de festival, el lúdic i el diguem saberut? “És un repte, però és una cosa molt natural nostra, sempre va ser part inspiracional”. Els artífexs del Sónar són conscients que sempre hi haurà públic que hi acudirà només per la diversió, i els importaran un rave la formació, la indústria i el negoci. Era més gamberro el Sónar abans? “No, no, no”, salten els seus directors. “Tot això sona molt seriós explicat, però vist és molt gamberro”, delimita Robles.
“El debat és fals", insisteix Palau, “Chemical Brothers o Flying Lotus no poden ser més lúdics. De part gamberra, entesa com a lúdica, n’hi ha molta en aquest Sónar, com en tots. Seguim i seguirem apostant per propostes artístiques trencadores i extremes, trencadores tecnològicament, però estèticament també”. “La tecnologia no ens interessa per se”, subratlla Robles, “sinó quan cau en mans d’artistes que desenvolupen un discurs interessant, gamberro també, per què no”.
Els responsables del Sónar no accepten que es digui que el festival és acrític amb la tecnologia. “No sé si hem d’entrar en això de si la tecnologia és bona o dolenta”, matisa Palau. “En tot cas, el Sónar no som Apple Store, fascinats per l’iPod blanc”, continua. “No som militants de la nova tecnologia, ni ho són tampoc els artistes que ens agraden. Deixa’m recordar que vam ser el primer festival que va portar a Barcelona Calle 13” (el recent concert al Poble Espanyol sí que va atraure Colau).
Com una altra icona d’una certa Barcelona, què opinen des del Sónar del tancament de Vinçon? “És una altra problemàtica, la dels comerços petits davant dels grans”. Palau subratlla que el tancament de Vinçon “ens fa més mediocres com a ciutat; cal lluitar per mantenir el perfil de ciutat no banal”. Però adverteixen: “Nosaltres no tenim cap sentiment negatiu ni de fi de cicle, al contrari, estem al 200%!”.
Això de programar els Duran Duran és perquè portaven la carpeta del col·le amb les seves fotos? “Van ser pioners en l’ús de la realitat augmentada en els seus concerts, sempre han fet un pop molt arriscat i uns videoclips molt innovadors, i tenen una estètica molt moderna”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.