March, batle ‘moro’, ecologista i pagès

Un polític d’estrena emperò un vell conegut, és el nou batle de Pollença, Mallorca. És un ecologista de pedigrí i que ara viu sol a la muntanya, Miquel Àngel March Cerdà (1958). Ell fou la cara i la veu del GOB (Grup d'Ornitologia Balear), moviment social proteccionista pioner arreu d’Europa. El seu país local és la terra dels mites de l’escriptor terratinent Miquel Costa i Llobera –El pi de Formentor– i, també, la capital cultural i de l’elit turística de Mallorca.

La banya i badia del nord a l’illa mallorquina, que acaba en la punta del cap Formentor i devora té el cap Catalunya, ha triat ser progressista i singular, de bell nou. Els seus parlars del català, el festival de música, els menjars i botigues, l’art, les trobades al Club Pollença, la natura silvestre de bosc i muntanya fan l’indret molt notori.

La Festa dels Moros i Cristians d’enguany, a l’agost, tendrà un alcalde que sempre ha fet de moro pirata invasor i derrotat en una gran bauxa d’homes de blanc i cares pintades, festa llegendària, però sobre episodis heroics comunals documentats. La ciutat té més de 17.000 habitants.

March, durant mesos ha congriat una plataforma plural que mesclà quasi l’oli i l’aigua (Junts Avançam, un front ciutadà fet a posta, que inclou independents com el líder, els partits PSOE, MES i Esquerra Republicana). A la vila del gall i Eu Moll –a Pollença empren l’article literari en el seu pulcre idioma antic–. A Pollença diuen la, i a sa Pobla diuen vos, i a Ciutat [Palma] per més hermós, diuen vossa mercè, canta una glosa.

March desafià a les urnes una víctima crescuda, el batle del PP dissident Tomeu Cifre. Varen quedar frec a frec. L’ex-PP usà a les urnes un nom distint (Tots) i el PP real no va fer res, un regidor. A la majoria d’esquerres i verda de March l’ajuden l’Alternativa per Pollença –rojos, excomunistes i llibertaris– i, concretament al govern, la cantonal Unió Mollera Pollencina, formació moderada que defensa els interessos del port turístic Eu Port.

L’activista March ha madurat, té la barba i el poc pèl pàl·lids, però no ha mudat la indumentària de roba bona informal, i de fil vegetal, camises obertes, per defora i mai amb corbata. Miop per ultralector i propietari rural, també per herència, els tres germans March Cerdà son homes públics, tenen finca rural pròpia al poble, per testament de nissagues de propietaris senyors: Martí March, catedràtic de Pedagogia i diputat al Parlament balear, independent al PSOE, i Joan Carles, metge savi i mediàtic, director de l’Escola Andalusa de Salut; que viu a Granada. El germà petit finí i el batle nou el recordà en una imatge de festa.

Son pare, Martí March, advocat i bona gent, fou més de vint anys alcalde, des del franquisme passant per UCD i CDS amb pacte amb el PSOE. I un avi matern, Felip Cerdà, també governà Pollença en el passat. Al seu Facebook Miquel Àngel es retratà amb sa mare (Antònia Cerdà) amb aquesta llegenda: “Filla, dona i prest serà mare de batle”. El batle nou és pare de na Tonina que fa arquitectura a Barcelona; sa mare és na Caterina Massutí, funcionària i biòloga també d’una saga centenària de Felanitx de científics i personatges públics republicans i socialistes.

Llicenciat i professor d’Història i Geografia, a March li agraden la resistència, les punyides de velocitat, els revolts i costes de muntanya, és a dir, el ciclisme –fou del club local– i és un fan del Barça. Professionalment és especialista en ordenació del territori, féu inventaris naturals per al vell aparat de l’Estat, Icona. Emperò el que més li agrada és la toponímia, l’especialitat per descriure els noms dels llocs, especialment dels microtopònims, allò concret i petit: sobre una pedra, un arbre, un cim, un núvol, un redol d’un animal, els mils noms que pentinen la geografia a la memòria de la gent major i que resta en pocs mapes.

Constructor de consens, combatent directe dels desastres immobiliaris i partidari de la contenció ara té dues patates calentes a Formentor, l’expedient obert pel batle del PP i l’ordre del Tribunal Superior de les Illes per xalar o esbucar, tot o en part, el xalet d’Alfonso Cortina per una llicència no conforme a dret" i necessari per "restablir la legalitat urbanística infringida". L’empresari Cortina ho nega i defensa la seva mansió.

March té a l’Ajuntament un embull històric sobre el pla general d'ordenació urbana, PGOU, del municipi i els cents i cents de cases turístiques en sòl rústic –que solen llogar els britànics a l’estiu– que donen vida real i negoci tot l’any al poble. La urbanització de Formentor i la reforma de l’hotel Formentor –del grup Barceló­–, que camina des de fa sis anys, també belen, escaïnen.

Treballador, pacient i directe en el discurs, féu d’arqueòleg a la pàtria local romana, les excavacions de Pollentia, triant i fent neta la ceràmica, emperò el territori de la Pollentia de l’avior correspon administrativament al terme municipal de la veïna ciutat d’Alcúdia. Ell és un nova figura de moda a la política illenca com ho és també la batlessa de Maó, Conxa Juanola, exlíder del GOB Menorca, inventora d’un partit ciutadà, coral, distint, Ara Maó.

March és nou de trinca al poder, tot i que ha estat dues dècades un home públic, un líder d’opinió ultrapresent a la premsa local perquè va ser el cappare del GOB, qui actuà i féu tomar els polèmics xalets de Llucalcari a Deià. Ell i molts més foren part dels combats per la defensa des Trenc, sa Dragonera, s’Albufera, Cabrera. També ell i el GOB pugnaren contra la política de renúncies dels pactes progressistes, amb un mur o pancartes davant les seus del Govern i del Consell de Mallorca, que eren en mans de l’esquerra PSOE-MES (PSM) i el soci inefable Unió Mallorquina (UM).

El batle de Pollença patí set anys el preu de la seva llibertat i de ser un denunciat per una víctima de les seves campanyes. Miquel Àngel March va aguantar un setge judicial i un diari de la dreta mallorquina, des del 2007 al 2013, acusat per rehabilitar, sense llicència, una soll de porcs o galliner de 30 metres quadrats, a la seva finca de muntanya, Lassarell, en un espai natural de màxima protecció de la serra de Tramuntana. El denunciant era advocat fill de l’administrador d'una empresa que va construir un camp de golf de forma irregular, i que va ser reiteradament criticat i impugnat pel GOB i March. El PP brufà el cas, ho celebrà en declaracions públiques.

Sobre la soll de teules de March hi enviaren un helicòpter, guàrdies civils, agents de medi ambient, miraren fotos dels anys 50 i dels satèl·lits actuals. Res mai no ha estat remirat i esporgat. Tot per retratar March, les runes de la soll que havia passat per ull. Qui "perseguia els infractors de la disciplina urbanística" i "donava conferències sobre urbanisme" atacà l’advocat acusador. March va ser absolt completament, després de la llarga peripècia, una acusació "absurda" i un "gaje de l'ofici" va dir ell.

Ja el 2006-2007 enunciat el GOB actuà de denunciant del cas Andratx, l'alcalde, Eugenio Hidalgo, del PP, va ser condemnat a quatre anys de presó –i la casa tomada–. El va advertir, cara a cara i amb magnetòfon davant. El GOB denuncià directament obres d’Hidalgo o dels seus socis tapats. Així resten encara per tomar els apartament de cala Llamp, a Andratx, que s'han declarat il·legals judicialment, pendents de la demolició municipal.

Actuar, resistir, no errar i no defallir, sembla la seva dèria: De March i el GOB i l’esquerra ara a MES, en part és una altra victòria històrica, certament: la demolició dels 68 apartaments, del bar restaurant i de la piscina de ses Covetes, a la platja verge i mítica des Trenc, Mallorca, totalment esbucats després de les accions accions judicials contra l'Ajuntament de Campos i contra els promotors que han durat més de 19 anys.

Miquel Àngel March està vacunant, ja. Sap que són els cops secs i les eufòries. Coneix el so lent, vibrant i repetit, dolç i d’acer, que surt dels xeremiers, perquè ell toca –al costat– el fabiol i el tamborí, que marquen el to i els girs de la gent, entre la festa i la melangia passeja sense perdre la bonhomia, per ara.