Una setmana de plors a Girona

El missatge de l'entrenador Pablo Machín va ser contundent: “Cal sobreposar-se perquè ens queda una altra oportunitat de pujar que hauríem signat tots en començar la temporada. El play-off no és un càstig”. Això va ser fa una setmana, després de la garrotada espectacular que va rebre del Lugo i del futbol, sobretot perquè fins al minut 91 del partit el Girona era equip de Primera Divisió. “I en el 92, ja no”, recorda Machín, que es declara orgullós del seu equip per més que la pilota li donés diumenge contra del Reial Saragossa un altre cop definitiu, atès que aquest equip li va remuntar una eliminatòria que governava amb tres gols d'avantatge. Dos glops difícils de digerir.

Febril i impotent, l'afició del Girona va esclatar un minut després del gol del Lugo quan el col·legiat els va anul·lar correctament un gol en fora de joc, fins al punt que va llançar una ampolleta d'aigua plena al coll de l'assistent. En una decisió dantesca, es va suspendre el partit fins que des de la federació, via telefònica, van instar a posar fi a l’enfrontament i fer desaparèixer els 40 segons que quedaven. No va haver-hi més gols i el Girona va entrar en un estat de depressió que va acusar contra el Saragossa, per més que en l'anada guanyés per 0-3. “El tràngol gros va ser el del Lugo, perquè ens veiem a Primera”, reflexiona el capità Jandro. “Aquell dia el vestidor era un drama; crec que aquí vam gastar totes les llàgrimes possibles. Va ser una garrotada massa macabra”, insisteix Machín. “Un cop massa dur que no vam acabar d'assimilar. Per això, en la tornada contra el Saragossa, semblava que havíem tornat a l'escena del crim”, subratlla Sandaza.

I això que el discurs de Machín abans del partit va ser el de sempre: “Quan arribem al vestidor la consciència ha d'estar tranquil·la per mirar-nos a la cara i dir que no hi hem pogut fer més”. Però el Girona va encaixar tres gols en 45 minuts. “En tot l'any no havíem rebut quatre gols...”, es lamenta Jandro. Gols que van arribar a pilota parada, que és la petita obsessió de Machín. “Hi ha vegades que per molt que ho treballis, arriben els errors en el pitjor moment. I ells tenen bons llançadors i rematadors”, admet el tècnic.

A més, també va passar que no van jugar tres titulars. “No volia quedar-me a la riba contra Las Palmas i vaig creure que havia de dosificar”, es defensa. “És que tots ens vèiem a la ronda següent”, afegeix Sandaza. Encara que el Saragossa els va fer xixines. “Estic orgullós de vosaltres, aneu amb el cap alt per la gran temporada que heu fet. Gràcies a tots”, els va dir Machín en acabar l’enfrontament, el somni. “Ja he jugat a Primera i sabia que aquesta era la meva última oportunitat de tornar. No vaig animar tot el que havia de fer-ho el grup perquè estava afectat”, reconeix Jandro. “És que una vegada et fiques en la lluita... és molt cruel”, completa Sandaza.

Ahir, en l'últim piscolabis celebrat a Montilivi, no va haver-hi laments. “Em sento molt orgullós dels meus companys i d'una temporada que, amb el temps, recordarem com a molt bona”, relata Jandro. “Ha estat un gran any”, afegeix Sandaza. I remata Machín: “Amb una abraçada entre tots ja ens ho hem dit tot”.