El Saragossa descompon el Girona

El que era un somni s'ha tornat a convertir en malson per al Girona, que ha malgastat un avantatge generós renda de tres gols (es va imposar 0-3 a la Romareda) i ha topat de cara amb la crua realitat. Era un equip que no estava fet per Primera –segon pressupost més baix de la categoria–, però que amb futbol, intensitat i resultats ha reivindicat el contrari, fins al punt de quedar-se a tocar de l'ascens directe. Per tres minuts no ho ha aconseguit. L'ha rematat Saragossa, que no ha negociat amb l'esforç ni amb la il·lusió, sinó que ha desarticulat el rival amb pressió i sobretot en les jugades d'estratègia, perquè així ha celebrat tres dels seus quatre gols. Triomf homèric per al Saragossa, un històric que treu el cap, i garrotada antològica per a un Girona que no sap quan es trobarà un altre cop en una situació idíl·lica com aquesta. Però tot s'ha torçat des del principi. Resulta que el missatge del tècnic Pablo Machín, que ha fet tres canvis cabdals en l'onze, ha estat un error perquè ha deixat entreveure que ja ho tenien tot fet abans de començar a jugar. I això per al Girona, equip que sembla haver cridat el mal temps, és un drama perquè s'ha descavalcat de l'ascens dues vegades en una setmana.

Rei de les segones jugades, el Girona ha tractat d'expressar-se amb la passada llarga per reconvertir-la en una cosa útil. Però sense Sandaza sobre la gespa, moltes pilotes s'han perdut als llimbs, més enllà de l'ocasió puntual d'Aday, que ha atrapat amb lucidesa Bono. Cifuentes no estava disposat a donar profunditat per la dreta i pressionar en camp aliè, i també s'ha trobat a faltar Eloi, que ha deixat el seu lloc al capità Jandro. Canvis que han restat intensitat i han afeblit el Girona; matisos que han donat força al Saragossa, molt més protagonista i precís. Just el que li va faltar a l'enfrontament de l'anada.

Sense res a perdre, l'equip de Popovic ha jugat amb les línies estirades, sempre amb l'inquiet Pedro com a referència. Però sense el lesionat Borja Bastón a la punta de llança, el gol semblava una quimera. Fins que el Saragossa s'ha refugiat en les jugades a pilota parada i ha connectat amb William José. Primer ha definit el brasiler amb un penal d'allò més ingenu de Mata, que ha tret el braç a passeig dins de l'àrea en una falta lateral. Xut sec i al centre, el primer dels gols. El segon ha arribat en una altra falta des de la banda, amb un centre temperat de Pedro que ha continuat de forma majestuosa William José, que s'ha cobrat el seu lloc, ha marcat el ritme de la rematada i ha girat a temps el coll per creuar la pilota al pal i a la xarxa. Desmuntat el Girona, just abans de la mitja part ha arribat el toc final que no s'esperava. Ha estat, esclar, amb una nova falta lateral. Centrada de Pedro i rematada des del segon pal de Cabrera, que altre cop ha fet estèril l'estirada de Becerra. 45 minuts de glòria per al Saragossa; 45 minuts de condemna per a l'equip català, que ja no s'ha refet.

En senyal de disconformitat, Montilivi ha inundat de mocadors blancs la graderia. Protestaven les decisions del col·legiat –encertat, per més que les diferents jugades polèmiques en directe hagin convidat a dubtar-ne–, però era també un senyal d'impotència i incomprensió. Resulta que Cabrera hauria pogut fer un altre gol després d'un córner que ha mesurat malament Becerra i que només Richy ha encertat el refús sobre la línia de meta, a més d'una rematada en carrera de Pedro que el porter ha bloquejat amb seguretat. Ha perdut tant el nord el Girona que era qüestió de temps el desastre. I ha arribat aviat. Rico ha aprofitat un mal rebuig del rival, ha arribat a la línia de fons i ha servit una centrada al segon pal, on ningú del Girona se l'esperava. No així Fernández, que ha aparegut per sorpresa per acabar de desfer el Girona. Però ha volgut fer tot el contrari Aday, que ha trencat per la banda, s'ha guanyat la posició i va tocat la pilota amb el pit abans d'enviar-la a gol. Una il·lusió que el golejador ha interpretat malament perquè s'ha tret la samarreta per celebrar-lo, segurament perquè pensava erròniament que amb això ja en tenien prou per aconseguir la final del play-off.

I en la muntanya russa d'emocions, en la sínia de vaivens d'un club que tan aviat ascendeix com es desfa, el Girona ha trobat la força i el futbol necessari per reivindicar el seu somni. L'ha tingut Mata, però Bono l'hi ha negat. I sobretot l'ha gaudit Pere Pons en una nova contra validada per Sandaza –amb ell tot és més fàcil–, però la seva rematada davant el porter ha anat fora. Punt final per al Girona, que ha plorat desconsoladament, i punt i seguit per al Saragossa, que li toca enfrontar-se amb Las Palmas a la final.