Altres llistes de Mas

Rumors i especulacions donen cada vegada més un to pintoresc al que s'anomena la llista del President. Caldrà penjar aquest rètol avui en desús: “Abans d'entrar, deixeu sortir”. Serà una llista per a la glòria o per la immolació? Si efectivament hi ha eleccions anticipades al setembre, el que després quedi de CiU haurà de reformular-se com a llista electoral —sigui amb sigles d'avui o sota el mantell nominatiu d'Artur Mas— per acudir a uns comicis generals el calendari dels quals té el seu topall abans de final d'any. I si es dóna el cas seran uns resultats que poden malmetre el prestigi que el grup parlamentari de CiU havia aconseguit sedimentar amb els anys.

La política també és això i el grup parlamentari Minoria Catalana ha anat actuant amb aquest criteri durant dècades, segurament més als plens que a les comissions, en contactes sectorials d'ordre econòmic o al saló dels passos perduts. Ara, en unes eleccions generals, la incapacitat política d'Artur Mas i el declivi notable de CiU no semblen factors prou dinàmics i cohesius com per revalidar un bon grup parlamentari al Congrés dels Diputats, si és que el desastre no és tan rotund o fragmentat que CiU —o només Convergència o una altra llista de Mas— es queda sense grup parlamentari. Sense saber quina és la llista d'Artur Mas a les hipotètiques eleccions autonòmiques, més incert és pressuposar la composició de la llista de CiU, o només de Convergència, o únicament dels més addictes a l'actual president de la Generalitat, per a unes eleccions legislatives.

Entre altres coses, qui sap si llavors Mas continuarà presidint la Generalitat. En qualsevol cas, és predictible la descomposició del que ha estat la substància i l'estil del Grup Minoria Catalana al Congrés dels Diputats. Aquesta és una denominació que sempre ha incomodat als adversaris de CiU —especialment al PSC— perquè s'apropiava patrimonialment d'una denominació que pertany a tota una societat i a la representació política en el seu conjunt. La veritat és que Minoria Catalana, i molt més en casos de falta de majoria absoluta del govern d'Espanya, ha demostrat bons moments de savoir-faire i una capacitat d'influir no poques vegades superior al seu pes en escons.

Mas és com un “hacker” que ha introduït un virus imparable en el catalanisme històric

Amb alts i baixos i un inici de pactes confusos, la posició parlamentària de CiU a la carrera de San Jerónimo ha anat variant en escons i en lideratges. Actualment, amb Duran Lleida al capdavant, agrupa un total de 16 diputats i 9 senadors. Evidentment, té valor de palanca quan no es donen majories absolutes. Però en tot cas, generalment manté una tònica transaccional i un cert know how que generalment és respectat a la Cambra fins i tot més enllà de fet numèric del grup que va liderar Miquel Roca i ara Duran Lleida. Pot continuar sent així si es nodreix d'una tan peculiar llista electoral o si acaba expressant-se com a confrontació interna tenint en compte la tensió entre Convergència i Unió?

A les eleccions generals de 1986, el Partit Reformista que liderava Miquel Roca va tenir uns resultats ínfims, un 0,96 per cent. No obstant això, com que es presentava a Catalunya, com CiU es va situar en un 5,02. Així l'operació Reformista va afermar el pujolisme de manera significativa. D'aquí pot deduir-se que l'operació Roca li va permetre a Jordi Pujol recaptar un vot moderat i autonomista, de la mateixa manera que ja havia anat assimilant el vot de l'UCD o, anteriorment i en una operació de naturalesa diferent, reciclar alcaldes del franquisme com a candidats convergents. Darrerament, i tenint en compte el sobiranisme de Mas, cap a on van els vots? Pel que sembla, alguns a Ciutadans. I des del tancament de l'operació Piqué, el PPC és a la inòpia aguda.

Tot i que és improbable, existeix la possibilitat que Convergència reneixi d'aquest naufragi però la seva progressiva precarització electoral i els seus desbordaments independentistes poden contribuir àmpliament a una reconfiguració de la política catalana en termes impredictibles. Pel camí, la dilapidació del capital polític de CiU al Congrés dels Diputats acabarà sent una de tantes aportacions negatives d'Artur Mas. Excepte últimes rectificacions, Artur Mas és una espècie de “hacker” que ha introduït un virus imparable en el catalanisme històric

Valentí Puig és escriptor