La incontinència de la revolució

El 2009 va irrompre al món digital una monja que penjava vídeos a YouTube denunciant els negocis foscos de les multinacionals farmacèutiques. Jo vivia a la Xina però això no em va estalviar rebre els correus electrònics de torn amb el seu vídeo. Els amics interessats en les medicines alternatives també acostumen a estar interessats en les teories de la conspiració. Teresa Forcades era el premi de la grossa per a ells. A més, és religiosa, membre d’un club –l’Església– al qual se li pressuposen una muntanya de secrets des dels temps de Jesús. Sis anys després, Forcades penja els hàbits per ser presidenta de la Generalitat.

Forcades va aparèixer per primer cop sense l’hàbit dijous a TV3. Sense l’uniforme benedictí semblava menys extraordinària, perdia el seu encant d’icona revolucionària, com la boina del Che, la barba de Castro, les ulleres de cul de got de Bertolt Brecht. Era i no era Forcades. En plena polèmica pel nen malalt de diftèria, Forcades va defensar els pares que no vacunen els fills i va reiterar que hi ha “interessos ocults” que promouen la vacuna com si fos 100% efectiva, quan ‘només’ ho és un 95%. L’endemà, a RAC1, encara va reblar més el clau: “De cada 100 nens vacunats, n’hi ha 5 que no estan protegits. No hem de dir ‘Nen vacunat, nen protegit i només els que no estan vacunats estan en una situació de desprotecció’. Quan hi ha la grip A, per exemple, espanten la població dient que és una epidèmia terrible i després resulta que no ho és, es perd credibilitat. Després ve l’ebola, havia de ser una epidèmia terrible i resulta que no ho és. Es perd credibilitat... Molts metges i metgesses estan dintre d’aquesta categoria de pares que no vacunen i ho fan perquè tenen un coneixement més gran dels problemes que es poden derivar de l’administració continuada de vacunes”. El problema per al seu futur cap de campanya és que Forcades és d’aquelles persones que diuen el que pensen encara que els faci més mal que bé.

Sense l’uniforme benedictí  perdia el seu encant d’icona revolucionària

En aquells primers vídeos de YouTube, Forcades denunciava que les farmacèutiques i l’Organització Mundial de la Salut exageraven epidèmies i campanyes de vacunació per enriquir els de sempre. EL PAÍS va publicar el 2009 una extensa anàlisi sobre les tesis de Forcades titulat Desmontando a la monja-bulo. En aquella notícia parlava Pilar Pérez Breña, cap de virologia del Centre Nacional d’Epidemiologia: “Un suposa que per ser monja i per estar en un convent no pot mentir o no tenir la raó. No té sentit que la indústria farmacèutica vulgui matar els seus propis clients”. Des d’aquest dilluns Forcades ha perdut la ‘immunitat’ del convent. Ara patirà la intempèrie de la política, el foc dels rivals i dels camarades de trinxera. Si demana que TV3 els faci més cas, com va dir al míting de les municipals fent costat a Ada Colau, l’hàbit no la salvarà que li recordin que des d’aquell 2009 els catalans l’han pogut veure als programes de Jaume Barberà, a Polònia, a El convidat, a entrevistes de tota mena o a les notícies sobre els seus llibres. Forcades va arribar a les nostres pantalles molt abans que sor Lucía Caram.

Forcades ja no serà aquella espècie exòtica amb incontinència verbal que ens amenitzava les tardes mortes amb vídeos i discursos interminables. Si en un míting posa Veneçuela d’exemple democràtic, com va fer a les municipals, les reaccions crítiques seran com un obús. Tampoc se li perdonarà si participa de nou als congressos de Ciència i Esperit, dedicats a estudiar suposades civilitzacions extraterrestres o suposades mentides al voltant del càncer o la sida, malalties que ‘experts’ d’aquests certàmens en els quals Forcades és una estrella consideren una invenció de les farmacèutiques per fer negoci.

Forcades parla sense aturador i a vegades sembla que perd el control

Forcades és bona oradora però no té mesura. Parla sense aturador i a vegades sembla que perd el control, fa girs que la porten a enllaçar múltiples detalls i anècdotes, o a empantanegar-se en curiositats que com a política la poden deixar en situacions incòmodes. Acompanya el discurs amb els mateixos moviments de mans, les dues extremitats en paral·lel, com una coreografia dels autòmats de Kraftwerk o del Nen de Castefa. Acadèmicament té un currículum envejable. Va estudiar medicina i teologia als Estats Units i es va doctorar en Salut Pública. La seva darrera estada de formació a l’estranger va ser el 2013 a la universitat Humboldt de Berlín com a investigadora de postdoctorat. Domina un fotimer de llengües vives i mortes. El 2013, abans de marxar a Berlín, va ser un èxit per a la seva popularitat. La creació de la plataforma Procés Constituent la va portar a omplir auditoris, sobretot als límits de l’àrea metropolitana, allà on pateix més la classe mitjana que la coneix de TV3.

Más información

María José Lecha, la mare de la CUP

Gerardo Pisarello, l’altre català de Tucumán

Gemma Ubasart, la favorita del clan Iglesias

L’encara monja benedictina –té tres anys d’excedència– és d’aspecte fràgil, nerviosa, mai para quieta. És filla de Gràcia, de la tradició del menestralisme republicà. Els seus pares són gent senzilla. Van acompanyar la filla al seu míting de Barcelona en Comú. Es van quedar asseguts en una terrassa, guardant-li la motxilla, desapercebuts. La mare era infermera, la Teresa és metgessa i una persona de ment brillant i neguits espiritual que la van portar fins a Déu. Probablement la mare està orgullosa de la filla i alhora pateix per ella. El radicalisme d’esquerres que professa Forcades és difícil de sentir en cap altre polític català, ni tan sols a la CUP.

La seva argumentació és de matrícula d’honor; quan la sento predicar amb tanta vehemència contra els poders i allò establert em resulta inevitable pensar en el gran comunista de l’Església, el pare de la cosa, Jesús. Segurament sigui la cúria la que s’alegra més del seu salt a la política perquè la perdran de vista durant un temps, amb sort, per sempre. I si s’estavella políticament també hi sortiran guanyant perquè romandria en silenci durant encara més temps estudiant mística, anticossos i les revolucions que han de venir.