Els 10 d’Ada Colau, districte a districte

Repartiment dels districtes entre els 10 caps de la llista de la futura alcaldessa, Ada Colau. Hi ha nomenaments esperats, com el de Gala Pin, vinculada al moviment veïnal de la Barceloneta, a Ciutat Vella. Però n’hi ha que sorprenen: Janet Sanz, que és de Sant Andreu, serà, però, la regidora de Nou Barris, el districte més pobre de la ciutat, el que concentra més conflictes i sobre el qual tothom posarà els ulls amb la gestió que en faci la futura alcaldessa. Aquests són els deu districtes i els seus futurs responsables polítics.

Ciutat Vella. Gala Pin (València, 1981). Activista veïnal de la Barceloneta, experta en xarxes i vinculada a la PAH els últims dos anys abans de la gestació de Barcelona en Comú, estava cantat que el districte més calent i amb més pressió turística recauria en ella. Al districte hi ha grans patates calentes: des de la marina de luxe del Port Vell, que Colau ha promès obrir més al públic, fins al pla d’usos, llicències hoteleres com la del Rec Comtal o la complexitat dels apartaments turístics.

Eixample. Agustí Colom (Barcelona, 1961). L’economista que va ser síndic a la Sindicatura de Comptes, vinculat a ICV i a CCOO, s’encarregarà del districte més poblat de la ciutat, on viu. Les superilles, la pressió turística a l’entorn de la Sagrada Família o l’enderroc de la Model són alguns dels temes que es trobarà sobre la taula.

Sants-Montjuïc. Jaume Asens (Barcelona, 1972). L’advocat que farà de tercer tinent d’alcalde (Democràcia i participació) i assumirà el districte que té una de les ferides obertes més grans de la ciutat, Can Vies. Fonts de Barcelona en Comú expliquen que fins aquesta nit estava en mans de Raminundo Viejo, que finalment assumeix Gràcia. Al districte de Sants pertany també la Zona Franca: el barri que espera l'arribada de la línia 9 del metro; el Paral·lel, i el Poble Sec, amb un pla d'usos que va començar a tramitar l'executiu de l'alcalde en funcions, Xavier Trias.  

Les Corts. Laura Pérez (Barcelona, 1982). És periodista, experta en cooperació internacional, tercer sector i polítiques de dones. Finalment, assumeix les Corts, barri de renda alta on entre els grans temes figura la reforma del Mini estadi i tot l'espai que ocupa el Futbol Club Barcelona. 

Sarrià-Sant Gervasi. Gerardo Pisarello (Tucumán, 1970). La mà dreta de Colau com a primer tinent d’alcalde, del qual penjarà la cartera d’Economia i també turisme, assumeix un districte en aparença poc conflictiu i que juntament amb les Corts concentra les rendes més altes de la ciutat.

Gràcia. Raimundo Viejo (Vigo, 1969). Assumeix la Vila una de les cares de Podem a Barcelona, el politòleg, activista i professor universitari Raimundo Viejo. Un dels grans reptes d'aquest districte és la gestió del turisme i el nou pla d'usos, que limita la concessió de llicències a nous establiments.

Horta-Guinardó. Mercedes Vidal (Barcelona, 1981). És experta en qüestions de medi ambient i ha estat molt vinculada al moviment veïnal, i va formar part de la Junta de la FAVB. Assumirà Horta-Guinardó, tot i que ha crescut a Sant Andreu. És un dels districtes que toca a Collserola, des d’on haurà d’estar pendent del nou pla de protecció del Parc o de la demanda de veïns que estan fora d’ordenació o que conviuen amb el soroll de les rondes.

Nou Barris. Janet Sanz (Tamarit de la Llitera, 1984). És de Sant Andreu però a més de la tinència d’alcaldia d’Urbanisme i habitatge haurà de gestionar amb el districte que s’ha autodenominat "cabrejat" a causa de la pobresa que afecta els veïns més que en cap altre lloc de la ciutat. Els desnonaments a Ciutat Meridiana, la pressió dels serveis socials i un moviment veïnal molt potent són aspectes amb els quals haurà de conviure Sanz al districte que cada any viu la seva gran festa major amb el festival de sopes que es fa a l’hivern.

Sant Andreu. Laia Ortiz (Barcelona, 1979). La segona tinenta d’alcalde (Drets: educació, benestar, cultura) viu actualment al districte del qual s’encarregarà. Una feina molt propera al territori després de passar pel Parlament de Catalunya i pel Congrés a Madrid. El districte, sobretot el nucli antic, té un teixit associatiu fort i actiu, com els comerciants. La Maquinista és un dels conflictes del barri, com resoldre el drama de l’entorn de l’estació de la Sagrera.

Sant Martí. Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954). L’arquitecte i expert en urbanisme assumeix la responsabilitat política sobre un dels territoris de la ciutat que més coneix. Sant Martí és un districte molt gran en extensió i variat des del punt de vista socioeconòmic: hi ha des de barris tradicionals com el Clot fins a les torres del Fòrum, amb la Diagonal travessant-lo de Glòries en avall.