Espanya i 11 països més de la UE rebutgen les quotes de refugiats

La principal eina ideada per Europa per gestionar la creixent arribada d'estrangers a través del Mediterrani afronta serioses dificultats. Espanya i 11 països més rebutgen la proposta de Brussel·les de distribuir un contingent de demandants d'asil entre estats perquè té caràcter obligatori. Vuit estats més, encapçalats per Alemanya i França, accepten l'esquema, però demanen redefinir els criteris de repartiment. L'oposició espanyola –i en menys mesura la de Portugal– pot acabar tirant per terra la proposta de la Comissió Europea.

Els caps d'Estat i de Govern de la UE van mostrar molta agilitat per convocar a l'abril una cimera d'emergència davant la marea de naufragis al Mediterrani, però els remeis concrets es retarden. La iniciativa estrella del president de l'Executiu comunitari, Jean-Claude Juncker, per alleujar Itàlia i Grècia de la pressió que viuen a les seves costes ha patit un seriós revés al Consell Europeu, que representa els estats membres. Gairebé la meitat dels països amb dret a vot (Regne Unit, Irlanda i Dinamarca no hi participen perquè poden desvincular-se de les polítiques europees d'interior i justícia) reclamen que el mecanisme de repartiment dels demandants d'asil sigui voluntari, segons relata un document intern de la Comissió Europea i confirmen a EL PAÍS diferents fonts europees. Aquest grup ha aconseguit bloquejar la proposta almenys fins a finals d'estiu. Fins a 12 socis de la Unió persegueixen que cada país decideixi voluntàriament si acull els potencials refugiats que arribin a Itàlia i Grècia. El raonament és que la política migratòria depèn de cada estat membre i la Comissió no pot imposar res.

Aquest bloc l'integren gairebé tots els països de l'Est (Polònia, Estònia, Lituània, Romania, Bulgària, Hongria i República Txeca, entre d'altres), amb dues sonores excepcions. Espanya i Portugal, dos països tradicionalment més alineats amb l'eix francoalemany, se situen en aquest grup més crític amb els postulats que defensa la Comissió Europea. Els negociadors espanyols subratllen, a més, que aquest tipus de solucions que consisteixen a compartir la pressió migratòria generen un efecte crida: més estrangers al mar per l'expectativa que Europa acollirà els que arribin. Amb el criteri fixat per la Comissió, Espanya hauria d'acollir entorn d'un 10% dels sol·licitants d'asil: 4.288 d'un contingent de 40.000.

L'encaix d'Espanya en aquest grup tan atípic pot fer decantar la votació en contra de la proposta de Juncker. La majoria del Consell requereix reunir el 55% dels països, amb representació del 65% de la població, cosa que atorga més pes als estats grans. Després de diverses reunions d'ambaixadors i experts, que han permès fixar aquestes posicions, els ministres d'Interior debatran la proposta dimarts que ve a Luxemburg, però finalment no es votarà per les enormes diferències que han aparegut. Això retardarà un mecanisme concebut per aplicar-lo amb urgència –arran de la crisi dels naufragis– almenys fins a la tardor.

Només s'han mostrat obertament a favor del pla de la Comissió Europea Itàlia i Grècia, els grans beneficiats pel pla de ressituar en altres països europeus als potencials refugiats que arribin a les seves costes en el termini de dos anys. Per assegurar que no es tracta d'immigrants econòmics, sinó de persones amb dret a asil, Brussel·les ha posat com a condició per distribuir-los que siguin sirians i eritreus, però això no ha vençut les resistències dels socis més crítics. Diversos països critiquen, a més, que la proposta de la Comissió posa massa èmfasi en el Mediterrani (tot i que les xifres i els continus naufragis donen la raó al braç executiu de la Unió). I un grup de socis, entre els quals Espanya, atribueix a Brussel·les que no posi sobre la taula més mesures per facilitar la devolució de refugiats als seus països d'origen.

París i Berlín, claus

Hi ha un tercer grup de països clau en la sort final del projecte. Es tracta del que encapçalen França i Alemanya, amb Bèlgica, Suècia, Àustria, Holanda, Malta i Xipre. Aquests vuit estats membres estan disposats a acceptar les quotes obligatòries, però discrepen del disseny esbossat per Brussel·les. Si s'afinessin els criteris de repartiment –PIB, població, atur i refugiats acollits anteriorment–, podrien votar a favor i arrossegar altres indecisos, fins i tot del grup que en aquest moment rebutgen de ple la proposta. Només Hongria i la República Txeca es mostren inamovibles en la seva posició de bloqueig, segons expliquen fonts comunitàries. “Espanya està en contra d'imposar quotes per obligació; és un element distorsionador”, apunten fonts diplomàtiques. Madrid pretén que, en tot cas, “pesi més la desocupació i que es tingui en compte l'esforç de contenció a les seves fronteres”, segons les mateixes fonts.