Deixar governar

El suport de Ciutadans a la investidura de Susana Díaz trenca l'absurd bloqueig institucional patit per la Junta d'Andalusia des de la celebració de les eleccions, fa dos mesos i mig. Aquest període, unit al de precampanya i campanya, allargava estèrilment la provisionalitat de les institucions andaluses i anunciava la possibilitat de bloquejos semblants en altres parts d'Espanya. El senyal fet des d'Andalusia va en el sentit d'acabar amb una contradicció evident: cap dels partits que s'acaben de sotmetre al veredicte de les urnes té cap interès a repetir les eleccions, i tot i així deixen passar el temps –amb pretextos diversos– sense cap altre motiu real que el de no comprometre's davant els seus votants.

El pacte de Ciutadans i PSOE era l'única solució a Andalusia a la vista de les dificultats per obtenir el suport del PP o de Podem. L'actitud d'aquestes forces queda en evidència amb la decisió de Ciutadans, que també sembla inclinat a donar suport a la investidura de Cristina Cifuentes (PP) com a presidenta de la Comunitat de Madrid, per bé que amb més dubtes.

La formació d'Albert Rivera corre el risc de presentar una imatge confusa davant els electors, donant suport unes vegades a l'esquerra i unes altres a la dreta. Que sigui difícil explicar-ho a militants molt convençuts no implica que la major part dels ciutadans prefereixin el desgovern. No és així. El que desitgen és viure un temps de pactes i coalicions, com va posar en relleu l'enquesta postelectoral de Metroscopia publicada per EL PAÍS el diumenge i dilluns passats. Des d'aquest punt de vista, Ciutadans corre un risc calculat: més val presentar-se com el partit que afavoreix la governabilitat que jugar a vetos i intransigències.

Allargar el temps de la transacció només s'entén en cas de negociacions per governs de coalició en què cada part es responsabilitza de la gestió i acorda regles de funcionament intern. En canvi, organitzar un complicat cerimonial de negociacions i plecs de condicions és més estrany quan es tracta simplement de permetre que es constitueixi un Govern. És més: el partit que facilita el suport al PSOE a Andalusia, i potser al PP a Madrid, té previst passar a l'oposició i no integrar-se en cap Govern. És innecessari haver-s'hi de deixar la pell per permetre el funcionament de governs minoritaris, als quals es demanarà explicacions des de l'oposició –inclosa la força que li dóna suport– des del principi. No confonguem un veritable acord de coalició amb un simple pacte d'investidura per permetre que les institucions comencin a caminar.

El més positiu de la decisió de Ciutadans és el toc d'alerta que suposa per als negociadors de pactes municipals i autonòmics a tot Espanya. Posem les coses al seu lloc: cap força política ha obtingut prou nombre de vots en les passades eleccions per imposar-se a les altres autonomies i en un considerable nombre d'ajuntaments. Així que els pactes no és que siguin inevitables; és que són desitjables per aconseguir un funcionament raonable de les institucions.