L’absència de Putin marca la cimera del G-7

Vladímir Putin és el gran absent de la cimera del G-7 que comença avui a Alemanya. Per segona vegada, el club de les democràcies riques exclou el president rus en resposta per l'annexió de Crimea el 2014. Angela Merkel, Tony Blair, Romano Prodi, Jacques Chirac, George Bush i el mateix Putin somreien relaxats a la foto de família de la cimera del G-8 del 2006, la primera que Rússia va acollir, al golf de Finlàndia, a prop de Sant Petersburg. Aquella imatge sembla avui molt antiga.

La majoria dels retratats ja es van jubilar i els que encara estan en actiu, com Merkel i Putin, no tenen ganes de somriure quan tracten el tema de la guerra a l'Est d'Ucraïna.

En arribar al poder l'any 2000, Putin definia Rússia com un país europeu i animava Occident a invertir i a aportar tecnologia a canvi de matèries primeres i seguretat energètica. Putin volia desplegar un sistema de defensa antimíssils comú amb els Estats Units i els europeus i va ser el primer a oferir ajuda a Washington després de l'11 de setembre del 2001.

Però la desconfiança va acabar imposant-se. La negociació per suprimir els visats amb la Unió Europea es va eternitzar, Brussel·les va dictar les seves normes a la relació de Moscou amb els vells socis soviètics i socialistes quan aquests països, reciclats com a democràcies, ingressaven a la UE. A més, els plans dels EUA per desplegar elements d'un escut antimíssils a Polònia i Romania van resultar excloents i Putin va interpretar les revolucions populars a Geòrgia o Ucraïna com a precedents, instigats des dels EUA, del que podia passar-li a ell a Rússia.

Al principi el líder no objectava l'ampliació de la UE, però sí l'ampliació de l'OTAN. Les seves prevencions davant l'Aliança es van reforçar quan va respondre negativament al seu sondeig sobre un possible ingrés de Rússia, que, a diferència dels altres nous socis, volia entrar per la porta gran. Amb l'aplicació de la política d'associació oriental de Brussel·les, l'ampliació de la UE es va convertir a ulls de Rússia en part del mateix fenomen hostil representat per l'eixamplament de l'Aliança.

El sentiment de “fortalesa assetjada” de Moscou va en paral·lel a la por de l'“imperi en expansió” que senten els veïns de Rússia davant la política de Moscou a Abkhàzia, Ossètia del Sud, el Transdnièster, i sobretot a Crimea i a l'Est d'Ucraïna. Putin es nega a revisar el seu rumb a Ucraïna i acusa els EUA d'intentar mantenir la seva hegemonia mundial amb ajuda dels seus aliats europeus. Per redefinir les relacions internacionals de forma més favorable per Rússia, el president va desafiar Occident i es manté. “La situació no serà mai com abans, però no sabem si aconseguirem una nova harmonia o si anem cap a una nova guerra freda”, afirma Valeri Fadéiev, director del setmanari Expert i persona propera al Kremlin. “Ucraïna”, diu, “és part d'aquell gran joc”. “Putin pot estar decebut o irritat, però la seva política a Ucraïna és la resposta lògica a la pressió militar estratègica d'Occident”, diu.

“El Kremlin i l'Estat major entenen que hi ha una nova guerra estratègica amb Rússia. L'ampliació de la UE va en paral·lel a l'ampliació de l'OTAN i ningú sap fins on arribarà”, assenyala Fadéiev. “La línia de defensa estratègica de la URSS passava per la República Democrática Alemanya, Txecoslovàquia i el mar Negre. La línia de defensa estratègica de Rússia passa per Kaliningrad, Bielorússia, el Trasdnièster i Crimea”, afirma. “Crimea és un tema tancat i Rússia no la lliurarà”, afegeix.

Els conceptes d'“assetjament” i “expansió” dominen avui les valoracions de la relació entre Rússia i Occident en detriment d'anàlisis més fredes sobre comportaments, motivacions i prioritats. Mentrestant, Putin no té intenció d'aïllar-se. “El G-7 és un atavisme de l'època en què les principals potències occidentals controlaven el món, però les coses han canviat”, diu Fadéiev referint-se a la votació de l'ONU sobre el no-reconeixement al canvi d'estatus de Crimea al març de 2014. Llavors, 100 països van donar suport a Ucraïna, 58 es van abstenir i 11 hi van votar en contra. En aquestes dues últimes categories, hi ha el 63% de la població mundial, subratlla.

De conrear la interdependència amb occident com a base de la seguretat, Putin ha passat a fomentar altres alternatives com els seus aliats de la Unió Econòmica Euroasiàtica, els països BRIC i en particular la Xina. El líder no admet cap culpa per la deterioració de les seves relacions amb Europa, no es penedeix de res i fa temps que va dir que no confiava en ningú. Putin rescata les tradicions autòctones, restringeix de forma sistemàtica la influència occidental en la política interior i amenaça d'etiquetar com a indesitjable a qui qüestioni el model patriarcal rus i el seu concepte de patriotisme.