Nova política?

Sense caure en l'exageració de qualificar-les de secretisme o de retorn a temps foscos, les reunions celebrades aquesta setmana entre els principals dirigents polítics s'han saldat amb una opacitat impròpia de la voluntat de regeneració democràtica. La seva actitud és injustificable perquè no es tracta de persones que arreglen o desarreglen assumptes en privat, sinó dels dirigents dels partits més votats enmig de la negociació de pactes postelectorals.

El president del Govern persisteix en la seva tendència a explicar-se al mínim possible, excepte quan recorre a l'exabrupte per acusar el socialista Pedro Sánchez d'entregar el poder a l'extrema esquerra, mentre la vicepresidenta insinua que el secretari general del PSOE és un radical. Pedro Sánchez haurà tingut ocasió d'apreciar el que val mantenir-se en silenci respecte al contingut de la seva trobada amb el cap de l'Executiu. Des del Govern es transmet a l'opinió pública la idea que no va haver-hi entesa entre Rajoy i Sánchez, però no se sap exactament sobre què.

És preocupant haver complert el tercer lustre del segle XXI sense que els dirigents tinguin clar que la transparència forma part de la negociació. Això no implica ficar micròfons o càmeres als despatxos o restaurants. Però tampoc han d'eludir-se les imatges de les trobades —només s'han vist les de Sánchez amb Rajoy; no, lamentablement, les de Sánchez amb Pablo Iglesias o Albert Rivera— per càlculs sobre la reacció dels afiliats a ajuntar-se amb els uns o amb els altres, ni deixar d'explicar-se sobre del que van parlar. L'actitud és similar en el cas dels símbols de la nova política, Iglesias i Rivera, tan evasius i poc transparents com els partits de sempre.

El perill que s'instal·li la confusió és real, perquè el temps passa sense que es tradueixi en decisions la voluntat ciutadana expressada a les urnes del 24 de maig —el mateix que passa amb les andaluses del 22 de març—. Una mirada més profunda ens porta a trobar les raons del buit en l'efecte provocat per les antigues normes en vigor. Legalment han de passar tres setmanes entre les eleccions i la constitució dels Ajuntaments (encara més, quan hi ha recursos), i uns quants mesos per als Governs autònoms en funció del que diu cada estatut, la qual cosa multiplica la interinitat dels organismes afectats i la incertesa de futur quan falten majories clares. Si hi afegim les reunions de líders per sorpresa, de les quals amb prou feines s'informa, això atia els rumors i allunya les certeses.

La desinformació no és mai bona per a ningú. Sobretot, quan es pretén estendre la idea que les eleccions sense majoria absoluta o els governs en minoria condueixen a la inestabilitat.